La mesa negociadora general reunida el 10 de desembre de 2019 a la sala de reunions de l’ETSE Informàtica, va tractar els assumptes següents:

Distribució de fons addicionals

L’acord per la millora de l’ocupació de la funció pública inclou l’autorització de gastar uns percentatges de la massa salarial (0,20 en 2018; 0,25 en 2019 i 0,30 en 2020) en quatre tipus de mesures:

  • Implementació de plans de millora de la productivitat
  • Homologació dels complements de destí (part de les retribucions) entre diferents categories professionals
  • Revisió del complement específic (altra part de les retribucions) en aquells llocs de treball de classificació inferior a d’altres amb funcions similars.
  • Aportacions a plans de pensions

Els eixos de la proposta de STEPV per a la distribució són:

  • Homologació de la classificació dels llocs de treball de PAS de l’administració especial als de l’administració general. Eliminar les diferències retributives en categories com Administratius, Operadors Informàtics o el personal de l’escola infantil.
  • Equiparació de les retribucions del PDI laboral (professorat Contractat Doctor, Col·laborador, Ajudant Doctor, Associat i personal Ajudant) a la figura funcionarial docent equivalent
  • Rebuig a les aportacions als plans de pensions. Els plans de pensions són una mesura insolidària amb la resta de la població de l’Estat i un atac al sistema públic de pensions. Aquestes aportacions no cotitzen a la seguretat social i per tant no ajuden a garantir les pensions públiques, mentre que millores salarials comportarien un augment en les retribucions i conseqüentment en les cotitzacions.

Aquestes mesures afectarien els salaris d’uns 1.250 PAS, i uns 1.000 PDI, les retribucions dels quals apujarien i es consolidarien en el temps. També és cert que altra part de la plantilla, com tot el PDI funcionari, no rebrien cap millora.

UGT va presentar una proposta en la mateixa línia que la del STEPV, mentre CCOO apostava per fer aportacions al fons de pensions.

L’administració no es va molestar en presentar una proposta, i va dir de paraula que feien seua la proposta de CCOO per considerar-la “més transversal i universal”.

La “negociació”

Després va haver-hi un debat que es pot resumir en:

STEPV presentava alternatives, com destinar una part dels fons a pal·liar la injustícia salarial i una altra part a mesures com plans de millora de la productivitat, mitjançant la inversió en prevenció i salut, a més d’ajudes socials o en formació. Fins i tot, STEPV estava disposat a acceptar aportacions als plans de pensions, als quals som contraris, si d’altra banda es garantia que una part del fons es destinara a les millores retributives.

UGT defensava la necessitat de revertir les desigualtats retributives de la plantilla, però sempre amb un gran però: si l’administració no donava opció, consentia a les aportacions als plans de pensions “perquè eixos diners havien d’acabar en la butxaca dels treballadors”. És cert que sembla raonable, però també és cert que la premsa ha publicat en reiterades ocasions que UGT i CCOO trauen benefici de les aportacions als plans de pensions del funcionariat, fet que qüestiona en quines butxaques acaben els diners.

CCOO també defensava que era molt necessari revertir les desigualtats retributives de la plantilla, però no en aquesta ocasió. Irònicament, l’ocasió era única per poder fer-ho, les millores salarials requereixen autorització, i l’acord de Montoro ens autoritza.

Per part de l’administració, només tenia interés a dir que estava negociant mentre rebutjava qualsevol alternativa a allò que ja havia decidit.

Finalment, es van votar les dues propostes: aportar els diners al pla de pensions o començar a pal·liar les injustícies salarials que existeixen a la Universitat. L’administració, UGT i CCOO van donar suport a la primera, STEPV a la segona.

Increment retributiu del 0,25% que contempla la Llei de Pressupostos

Aquest punt només va ser informatiu: en la nòmina de desembre trobarem l’augment del 0,25%, totalment insuficient per a STEPV, pactat en l’acord entre Montoro i els sindicats UGT, CCOO i CSIF. Aquest augment té efectes des de l’1 de juliol, i cobrarem, amb retroactivitat, 6 mesos.

Registre de jornada laboral

La primera presa de contacte de la negociació del fitxatge va ser tensa i plena de retrets per totes les bandes. Es va fer palés que el gerent no havia entés el mateix missatge del rector que el personal representant de la Junta de PAS, tot i que van assistir a la mateixa reunió.

El gerent vol desvincular el nou pla Concilia, pendent de negociar i aprovar, de la implantació del sistema de fitxatge.

Confiem que les reunions següents, on començarà pròpiament la negociació, es desenvolupen en un to que facilite un acord, perquè totes les parts implicades hauríem de desitjar-ne un de satisfactori.