La sentència del TSJUE de 22 de febrer de 2024 rebutja contundentment les mesures adoptades pel Govern d’Espanya per acabar amb la temporalitat i fixa les següents conclusions.
Un treballador indefinit no fix, ha de considerar-se un treballador amb contracte de duració determinada
Tal com venia defensant STEPV, la transformació en contractes indefinits no fixes dels antics contractes per obra o servei del personal de suport a la investigació que ocupen places estructurals són falsos contractes indefinits. Més encara els de la UPV que duen data estimada de finalització.
El mateix podem dir dels contractes indefinits que la LOSU preveu per al professorat associat.
El pagament d’una indemnització tassada és independent de qualsevol consideració relativa al caràcter legítim o abusiu de la utilització dels contractes indefinits no fixes
La qual cosa ha d’interpretar-se com que la indemnització que estableix la legislació espanyola (vint dies de salari per any treballat, amb el límit d’una anualitat) no és cap tipus de mesura preventiva, ni compensatòria de l’abús de la temporalitat.
Mancant mesures adequades en el Dret nacional per previndre i sancionar els abusos derivats de la utilització successiva de contractes temporals, inclosos els indefinits no fixes, la conversió en contractes fixes pot constituir tal mesura
Per això, ha d’interpretar-se com el reconeixement que les mesures adoptades pel Govern d’Espanya no són adequades, i el suggeriment que la transformació en fixesa compensaria l’abús que han patit moltes persones amb la concatenació de contractes.
Com afecta al personal interí
L’actual sentència afecta al personal laboral, les qüestions prejudicials plantejades en els casos que afecten al personal interí es preveu que es resolguen en els pròxims mesos, previsiblement en el mateix sentit.
El TSJUE insta al tribunal nacional a modificar la jurisprudència nacional consolidada
Les sentències del TSJUE en relacions a qüestions prejudicials, com les que es resolen en aquesta sentència, no són d’aplicació directa, però sí que és obligada l’adaptació dels estats membres a les seues directrius.
Caldrà, aleshores, esperar a veure quines mesures adopta el Tribunal Suprem i el Govern de l’estat davant aquesta sentència.
Us mantindrem informats.
