La proposta d’oferta pública de contractació de PDI de la UPV crea 70 llocs de treball a temps complet (5 TU, 2 COD i 63 AJD; un poc més de 1.550 ECTS), i amortitza l’equivalent a uns 19 llocs de treball de professorat Associat amb dedicació P6 (319 ECTS).
A simple vista pot semblar una bona oferta, però si fem una anàlisi comparant amb ofertes dels 4 anys anteriors descobrim que:
- No és l’oferta més nombrosa en places creades.
- La “qualitat” de les places creades és prou inferior a la d’anys anteriors.
- Els departaments queden molt més saturats que en els cursos anteriors. La saturació global de la UPV és un 6,60% major que la de l’any anterior, i només 3 departaments tindran una saturació menor a la de l’any anterior.
Com arribem aquí?
Per a explicar la mala situació en la qual quedarà la Universitat cal tenir en compte 4 factors que han conformat una tempesta perfecta:
- Augment de l’encàrrec docent.
- Descens de la capacitat docent.
- Jubilacions.
- La política d’ofertes públiques dels 3 anys anteriors, que ha estat curtterminista, sense planificació amb vista al futur.
Augment de l’encàrrec docent
L’encàrrec docent ha augmentat per al curs 2021-2022 en 1.208 crèdits amb relació al del curs 2020-2021, segons l’explicació que ens han donat en la mesa negociadora, a causa de la implantació de les noves titulacions i d’un augment en la matrícula.
Aquesta és una bona notícia, però el sistema no estava preparat per a absorbir-lo. Com ja hem comentat en ocasions anteriors, la NOA només se sosté si hi ha un descens de la matriculació.
Descens de la capacitat docent màxima
Mentrestant, la capacitat docent màxima de 39 departaments ha descendit, en alguns casos de forma molt significativa. Com a exemple citarem que 26 d’ells han reduït més de 50 crèdits la seua capacitat docent, dels quals 8 en més de 100 crèdits; en termes globals, 11 departaments han reduït un 10% la seua capacitat docent (un d’ells l’ha reduïda més d’un 50%).
En total, la capacitat docent s’ha reduït en 2.559,45 crèdits (un 5,7% de la capacitat docent màxima de tota la UPV) sense comptar les jubilacions (si les compten, la reducció seria de 2.927,84 crèdits, és a dir, 6,5% del total).
Sembla, segons ens van explicar en la mesa negociadora, que és a causa de l’impacte del reconeixement dels sexennis de transferència, principalment.
De nou és una bona notícia, però, de nou la NOA és incapaç d’absorbir l’impacte.
Jubilacions, excedències i decessos
Les vacants generades per jubilacions, excedències i decessos produïts, tenen un doble impacte en l’oferta pública. D’una banda, produeixen un descens de la capacitat docent màxima, com hem vist abans. D’altra banda, marca els diners que es poden invertir en l’oferta actual, perquè la llei impedeix que s’augmente la massa salarial global de la Universitat.
Enguany es produeixen 55 vacants, quasi el doble de les que es van produir l’any passat (29), tot i això, l’impacte en la capacitat docent màxima és molt semblant segons les dades proporcionades (364,26 crèdits en 2020 i 368,39 en 2021).
Tanmateix, no podem calcular quina és la suma que s’allibera per a conformar l’oferta d’enguany, ja que no se’ns ha facilitat dades de les categories professionals d’aquests llocs de treball.
La política d’ofertes públiques dels 3 anys anteriors
Però, sí que podem comparar l’oferta amb la de l’any anterior per extraure’n conclusions. Amb el doble de vacants (podem pensar que amb el doble de diners), es creen el doble de places d’AJD i es redueixen un terç les amortitzacions de professorat Associat, però també es creen 3 vegades menys places de TU i COD.
Es dedueix que ha primat la quantitat a la qualitat en l’oferta, i és lògic per la situació en la qual ens trobem.
En el gràfic següent podem veure l’evolució de l’oferta en els últims 4 anys.
* No disposem de dades d’amortització de professorat Associat P6 de l’any 2018
En els cursos anteriors, el pla d’atracció de talent ha consumit molts recursos: 3 CU i 2 TU en 2018; 5 CU, 5 TU i 5 COD en 2019; i 7 TU en 2020. Aquests llocs de treball no estaven oferits per necessitats docents, i tampoc coneguem quins beneficis han aportat a la UPV.
En opinió de STEPV, un pla com aquest requereix la definició d’objectius i d’indicadors de resultats. Si haguérem dedicat aquests recursos a una planificació amb mires superiors a un curs, no ens trobaríem en la incòmoda posició en què ens trobem a hores d’ara. Però, la direcció de la Universitat ha actuat com un nou-ric, buscant el like i l’efecte immediat.
Enguany no hi ha oferta del pla de captació de talent, i amb la situació que ens ve, és molt possible que no es tornen a oferir mai més.
Augment de la saturació
Així, i com ja hem avançat, el curs es presenta complicat amb 31 departaments per dalt del 90% de saturació, fins i tot amb l’oferta actual.
En la comparativa següent, podem observar la saturació tal com va quedar després de l’oferta de 2020 i com queda abans i després d’aprovar l’oferta de 2021.
La saturació mitjana de la UPV se situa en un 92,6% després de crear 70 places, i 27 departaments estan per dalt d’aquesta mitjana. Tot i això, el problema dels departaments poc saturats no s’ha abordat en tota la legislatura.
En comparació a la situació de 2020, la saturació mitjana és un 6,60% més alta. Per a mantenir la saturació de 2020 en 2021 seria necessari generar una capacitat docent d’uns 4.675 crèdits més. Significaria una oferta 3,6 vegades més gran que la proposada pel VOAP, i si considerem que per poder generar aquesta necessitat docent és necessari que es generen vacants, caldrien unes 200 jubilacions més.
Previsió de futur
Amb uns números semblants als d’enguany, en 2022 arribaríem a una saturació mitjana de 99,2%. La situació és difícil de revertir, perquè els efectes que comencem a patir enguany són conseqüència de la política de recursos humans del PDI dels tres cursos anteriors.
Les previsions no són molt bones, i és molt possible que tornen les llistes d’espera perquè la Universitat no podrà continuar convocant places a promoció per a tot el personal que s’acredite. També, de segur que els dies de la NOA estan comptats perquè no és sostenible. La situació ha provocat un problema que deixarà poc marge d’actuació al pròxim equip de govern.
Conclusió.
Davant aquesta situació, STEPV no podia estar a favor d’aquesta proposta, sobretot perquè considerem que correspon a l’equip que isca de les urnes en maig negociar aquesta OPO, però votar en contra suposaria admetre una saturació que faria molt complicat l’assignació del POD per al curs següent.
Amb aquesta disjuntiva, l’única opció era l’abstenció.
