El darrer cap de setmana s’ha pogut llegir en diversos diaris una notícia relacionada amb la UPV i amb la seua política de contractació de dones embarassades.
És curiós veure com una universitat pública inverteix recursos i diners per aplicar els seus principis, en concret el de perseguir “l’efectivitat del principi d’igualtat entre dones i homes, així com garantir la igualtat d’oportunitats i no discriminació per raons de sexe, orientació sexual, raça, religió, discapacitat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
Sembla que ni el Rector, Francisco Mora, ni Rosa Puchades, Vicerectora de Responsabilitat Social, Cooperació i Esport, baix l’estructura del qual s’enquadren l’Escola d’Estiu, la Unitat d’Igualtat i el Centre de Salut, troben contradicció alguna amb denegar un contracte a una dona, que per dret de borsa li correspon, sense cap altre motiu que el de trobar-se en estat de gestació de 25 setmanes.
Per a justificar la seua exclusió s’ha confeccionat un informe inversemblant en el qual, ni sense pensar-s’ho dues vegades, al·leguen que l’embarassada estarà sotmesa a l’estrès que provoquen els pares dels xiquets, a decibels nocius (nocius només per a ella) i a la impossibilitat de gaudir de l’aire condicionat en tot moment. Conclouen dient, d’una forma no menys elegant, que es neguen a adaptar qualsevol lloc de treball, llevat que s’adonen quan ja estiga contractada. Lamentablement, al segle XXI i en universitat capdavantera, la solució per a exercir el dret al treball, és amagar panxa. Tota una demostració d’intencions.
Admet-ho Francisco; els rànquings de “prestigi” t’importen molt més que els “rànquings” de principis.
Tu, no… embarassada. Ací no entra qualsevol.
