Aquest no és un primer de maig qualsevol. El capital, aquest monstre inhumà i cruel, de nou pretén imposar-nos les seues regles opressores. I si la classe treballadora no respon, tornarà a tindre totes les de perdre en aquest joc desigual. Vivim un moment crucial, amb una sèrie de crisis que van superposant-se: l’estafa del 2008, la pandèmia de la covid, la guerra a Ucraïna, etc. Al final, sempre guanyen els mateixos: les elits, les grans multinacionals, la banca i els oligopolis energètics. Hem de combatre els arguments del neoliberalisme i l’individualisme, que han calat entre l’opinió pública, han cultivat la desesperança entre la gent jove i han fomentat l’auge de la ultradreta.

Els nostres drets no ens els ha regalat ningú: han costat sang, suor i llàgrimes, des de fa segles. Cal, per tant, prendre consciència de la força que tenim com a treballadores i treballadors, i eixir als carrers, com està passant en altres indrets, de manera massiva i unitària. Enfront de les adversitats, no ens podem resignar ni restar immòbils.
En el context en què ens trobem, calen polítiques decidides i valentes per a poder fer front a la terrible inflació que patim. S’han d’incrementar salaris i pensions, i també s’ha d’apostar per una sèrie d’iniciatives que milloren les condicions de vida i laborals de la majoria. En aquest sentit, des d’Intersindical Valenciana ja fa temps que reclamem mesures innegociables per a afavorir el conjunt de la classe treballadora valenciana. Reivindicacions que configuren la nostra acció sindical:
  • La derogació de les reformes de pensions del 2011, 2013 i 2021.
  • La derogació íntegra de les reformes laborals del 2010 i 2012, ja que la del 2022 en deixa intactes els aspectes més lesius.
  • La implantació de la jornada laboral de 32 hores o 4 dies i la modificació dels horaris comercials i de treball, per contribuir a reduir les bretxes de gènere i afavorir la sostenibilitat.
  • L’actualització de manera urgent dels salaris i de les pensions conforme a la inflació real i a l’augment del cost de la vida, perquè no perden poder adquisitiu.
  • L’augment de la fiscalitat sobre els beneficis de les empreses —beneficis que són responsables de gran part de l’augment de la inflació.
  • L’increment tant de l’SMI com de les pensions mínimes, per damunt del 60% del salari mitjà.
  • La nacionalització dels serveis essencials com ara l’aigua, l’electricitat, els combustibles i l’energia.
  • La creació d’una banca pública valenciana.
  • La posada en marxa de manera plena de la llei de la cadena alimentària per a posar fre a l’especulació d’intermediaris i establir preus justos per a qui produeix i qui compra aliments.
-La valoració del treball de tot el personal interí i temporal com a garant dels serveis públics.
  • Que els concursos de mèrits —derivats de la llei Iceta— servisquen per a estabilitzar les persones en frau de llei i no per substituir-les per altres.
  • Que no es perda cap plaça en el sector públic, ja per si mateix deficitari i insuficient per a poder cobrir les necessitats presents i futures de la ciutadania.
Ara, més que mai, hem de tornar als carrers i fer-los nostres. Per un treball i una vida dignes. Aquest primer de maig «Ni un pas enrere».