Molts professors universitaris opten per continuar en actiu fins al final del curs acadèmic quan compleixen els 70 anys. És una decisió lògica: permet acabar les classes, complir amb els compromisos docents i percebre uns mesos més de salari abans de jubilar-se.

Però existeix una circumstància poc coneguda que pot convertir aquesta decisió en una sorpresa desagradable.

El problema dels sis mesos

La jubilació demorada permet, amb caràcter general, triar entre tres opcions:

  • Un increment permanent de la pensió.
  • Un pagament únic en forma de capital.
  • Una modalitat mixta que combina una quantitat inicial i una millora de la pensió.

Per a moltes persones, la modalitat mixta és especialment atractiva perquè combina liquiditat immediata i una pensió més elevada.

Tanmateix, la normativa actual estableix una limitació: quan la demora reconeguda inclou una fracció superior a sis mesos i inferior a un any, la modalitat mixta queda exclosa.

La paradoxa dels professors universitaris

Quan es professorat allarga la seua carrera docent fins al 70 anys, es troben que no poden triar lliurement qualsevol data de jubilació. En la pràctica, les opcions solen reduir-se a dues:

  • Jubilar-se el dia que compleixen els 70 anys.
  • O continuar fins al final del curs acadèmic, el 31 d’agost.

Açò genera una situació paradoxal. Un professor que compleix 70 anys al febrer i decideix acabar el curs pot superar per pocs dies el límit dels sis mesos que impedeix accedir a la modalitat mixta.

El més sorprenent és que no existeix la possibilitat de triar una data intermèdia que permeta acabar gran part del curs i, al mateix temps, conservar aquesta opció.

Quan acabar el curs pot costar diners

La conseqüència és que alguns professors es veuen obligats a escollir entre dues alternatives:

  • Jubilar-se el dia del seu aniversari i renunciar a diversos mesos de salari.
  • O continuar fins al 31 d’agost i perdre la possibilitat d’acollir-se a la modalitat mixta de la jubilació demorada.

En alguns casos, aquesta diferència pot representar milers d’euros.

Per això és fonamental que qualsevol professor universitari que s’acoste als 70 anys sol·licite informació detallada sobre les conseqüències econòmiques de cada opció abans de prendre una decisió.

Perquè, de vegades, no és la demora de cinc anys la que determina el resultat final, sinó uns pocs dies que el professor ni tan sols té possibilitat d’evitar.