Una cosa és que tu no vulgues dir res. Una altra, ben diferent, és que no deixes parlar els altres.
Malauradament, la universitat sota el govern de Capilla no està sent el lloc de llibertat que hauria de ser. Hui, dos artistes han volgut manifestar el seu suport a la vaga indefinida de l’ensenyament públic no universitari mitjançant una performance pacífica: romandre estirats a terra al costat d’una pancarta amb el missatge “L’educació l’han assassinada”.
Era una acció simbòlica, serena i purament pacífica, que pretenia sacsejar consciències i posar el focus sobre una realitat que moltes institucions prefereixen ignorar.
La resposta, però, ha sigut l’expulsió del campus. El personal de seguretat els ha impedit dur a terme l’acció i els ha fet fora, convertint una protesta artística i pacífica en un nou episodi de censura.
Resulta especialment greu que això passe en una universitat.
Amb aquesta actuació, la UPV se suma a una deriva repressiva i silenciadora que hauria de preocupar-nos profundament. Perquè una universitat que no tolera una expressió pacífica de suport a l’escola pública deixa de ser un espai de pensament crític i es converteix en un espai de control.
