Davant dels últims atacs a Rafah per part d’Israel, s’està fent viral a les xarxes socials el missatge “All eyes on Rafah” (Tots els ulls posats en Rafah). És en este context, i no en cap altre, on s’haurien de situar les protestes de l’estudiantat en la nostra universitat.
Des de l’esclat de la guerra en Gaza, el nombre de morts arriba ja a 36.171, el 75% d’ells dones i xiquets; i el nombre de ferits a 81.420. Eixes són les xifres que importen. Eixa és la veritable violència.
Té poc de sentit el xoc d’acusacions entre el rectorat de la universitat i l’estudiantat acampat. Nosaltres, que podem fer ús de la paraula, que tenim esta sort, som incapaços d’arribar a un enteniment.
Mentre nosaltres ens acusem de qui ha fet què i qui és el responsable de la suspensió del fòrum d’ocupació, en el qual han treballat durament les nostres companyes i companys, el conflicte entre el govern d’Israel i Palestina s’ha recruït en les últimes setmanes.
La incapacitat d’entendre’s entre el rectorat i l’acampada és lamentable i, inclús, inadmissible. Però nosaltres, només podem exigir la rendició de comptes per les seues decisions, qüestionables en la nostra opinió, al NOSTRE RECTORAT.
