Des de l’STEPV sempre hem defensat la necessitat d’establir uns criteris clars, igualitaris i estables a l’hora de traure places a oferta pública. Són imprescindibles per a evitar l’arbitrarietat, especialment tenint en compte el marge tan reduït que imposa la taxa de reposició, i més quan el personal interí té l’espasa de Dàmocles dels 3 anys.
Una vegada presentada una proposta de criteris per part de totes les seccions sindicals, ara sembla que no li quadra el resultat a l’administració i tornem a la casella d’eixida.
El teló de Fons de la Llei Iceta
No podem obviar que bona part del bloqueig actual és determinat pel marc normatiu estatal, especialment per el conegut com a “Decret Iceta”. Explicat de manera senzilla, aquesta norma ha convertit l’administració pública en una autèntica cursa a contrarellotge.
“L’Icetazo” buscava reduir la temporalitat en l’ocupació pública, però ho va fer posant data de caducitat al personal interí. Si a la caducitat li sumem la taxa de reposició i la “velocitat” en la qual la nostra universitat resol les ofertes d’ocupació, és com voler passar un elefant per l’ull d’una agulla.
Un estironet d’orelles
Aquell acord (signat amb els sindicats institucionalitzats, ja sabeu…) venut com “garanties per al personal”, ha acabat generant un problema en el qual, malauradament, algunes persones perdran el seu treball.
Aquest és el panorama: Així que des de l’STEPV continuarem insistint en la necessitat de criteris generals, que garantisquen un tracte igual per a totes i tots. No són bones les solucions “a dit” per corregir un problema que el mateix sistema ha generat.
Continuarem informant.
