El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana acaba de reconèixer que la secció sindical de STEPV-Iv ha vist vulnerat el seu dret a la llibertat sindical per part de la UPV.
Per segona vegada, la Universitat ha sigut condemnada en via judicial per atemptar contra STEPV-Iv. En 2010, després de les eleccions sindicals, l’administració i la resta de sindicats van pactar un nou acord sobre el crèdit horari sindical. STEPV-Iv va entendre que aquest acord mancava de validesa i legalitat, per la qual cosa, juntament amb altres motius, es va negar a signar-ho.
Així l’administració, juntament amb el beneplàcit de la resta de sindicats, va adoptar una postura d’atac a STEPV-Iv. Per a açò es va acordar negar l’aplicació del nou acord únicament a STEPV-Iv, i a més a més negant també l’aplicació de l’anterior, imposant-nos així unes condicions de crèdit horari i de delegats sindicals molt inferiors al que establia la pròpia Llei, motiu pel qual tots els representants d’aquesta secció sindical passàrem a disposar de la meitat d’hores que la resta de sindicats durant quasi dos anys.
Com no podia ser d’una altra manera, la màxima instància judicial a la Comunitat Valenciana, una vegada més, ha donat la raó a STEPV-Iv i ha entès no conforme a Dret cenyir l’aplicació de l’acord exclusivament als sindicats que van signar, en detriment de STEPV-Iv. Així, anul·la la “notificación de la Vice-Gerente de Recursos Humanos de aplicar la normativa legal existente en lo referente al crédito horario sindical con efectos de 1/6/2011”, reconeixent el seu dret al fet que li resulte aplicat el citat Acord sobre Crèdit Horari Sindical.
Des de la secció sindical de STEPV-Iv ens sentim doblement satisfets. En primer lloc, perquè aquells quasi dos anys de persecució en la qual ens van deixar amb la meitat de mitjans i recursos per a treballar aconseguim guanyar les eleccions. I d’altra banda, la pròpia justícia ha reconegut l’honradesa dels nostres plantejaments i ha deixat evidenciada la persecució que contra nosaltres es practica.
Finalment, considerem que la Universitat hauria d’exigir responsabilitats entre els seus dirigents després d’haver sigut anul·lada la seua decisió de manera tan contundent i havent menyscabat greument amb la seua acció el nostre dret a la llibertat sindical.
