| S’acosta la data en la qual haurà d’abonar-se la productivitat del PDI i continuem amb la incertesa de què passarà.
D’una banda, la consellera Pascual juga al gat i a la rata amb nosaltres. En febrer deia que solucionaria tant el pagament d’enguany com el dels dos cursos que deuen, però en arribar juliol ja només podia resoldre el d’enguany (i els següents). Estem prop d’octubre i només tenim rumors que diuen que el pagament de la productivitat per a enguany s’aprovarà prompte, però els fets fan que desconfiem. D’altra banda, el nou govern de la Universitat no s’ha comunicat amb fluïdesa amb el professorat per apaivagar dubtes, i malgrat que no és el responsable de la pèrdua del component va acceptar el repte de recuperar-lo si governava. Lluitem per allò que és nostre.Resulta evident que la consellera no es preocupa per la productivitat del PDI, tampoc li preocupa el conveni ni pràcticament res que no siga donar discursos a les universitats. La seua gestió és tan inexistent com la seua voluntat de diàleg. En tres anys només ha celebrat un fòrum de diàleg (amb poc diàleg), però no ha convocat cap mesa sectorial de negociació (tot i que ara la llei li ho permet). Així, professores i professors de la UPV, només tenim dues possibilitats: fer soroll i lluitar per allò que és nostre o continuar expectants i queixant-nos. Davant la possibilitat de lluitar, des de STEPV necessitem saber quines accions de mobilització duríeu a terme amb nosaltres. Us enviem un formulari en el qual proposem 4 possibilitats perquè contesteu si participaríeu en alguna d’elles. D’acord amb les respostes convocarem les accions que hagen obtingut suport. Si no lluites pel que és teu, ningú no ho farà… |
