Fa uns dies ens adreçàrem a la Conferència de Rectores i Rectors de les Universitats Públiques Valencianes demanant una defensa clara del sistema públic en el marc de la vaga educativa. Les universitats han parlat, sí, però tard, poc i amb una tebiesa que frega la renúncia.
La UV i l’UJI diuen coses certes, però eviten dir les que ara mateix són necessàries. Demanar “acords”, defensar l’educació pública o invocar la “voluntat d’entesa” està bé, però obviament, no basta.
La UPV es queda en un llenguatge institucional tan correcte com insuficient: expressa “solidaritat amb les famílies”, confia en el “diàleg” i evita qualsevol paraula clara sobre el fons del problema. Ni serveis mínims màxims, ni pressió al professorat corrector de les PAU, ni ús del PDI com a recanvi funcional. Solidaritat amb les famílies, sí; amb el professorat, ja si això.
La UA, directament, omet el conflicte i presenta les PAU com una qüestió logística: estudiants matriculats, dates, tribunals i detectors de radiofreqüència. Digues-me què omets i et diré qui eres.
Entre la por al finançament i l’equidistància calculada, els rectorats han oblidat el professorat i l’obligació social que tenen com a institucions públiques.
PDI i tribunals PAU
Sobre les consultes rebudes: la participació del PDI universitari en els tribunals de les PAU naix com a voluntària, però una vegada publicada la selecció o designació, les renúncies poden quedar sotmeses a terminis, condicions o causes justificades.
Si esteu en aquesta situació, és millor que contacteu directament amb nosaltres per valorar el vostre cas concret.
