En aquesta ocasió, com ja va ocórrer amb la negociació de la carrera professional, el gerent va tornar a recordar-nos que l’administració està obligada a negociar, però no a arribar a acords, la qual cosa ens porta a pensar que l’equip rectoral entén les negociacions com una molesta obligació legal destinada, de conformitat amb alguns sindicats, a imposar la voluntat del rector. Voluntat que, normalment, tendeix a afavorir a uns pocs (d’a dalt) en perjudici de la majoria (d’a baix).
És important assenyalar que en el calendari de negociacions es va acordar que només s’abordarien les modificacions de la RLT que foren urgents, mentre que la resta vindria condicionat per l’estudi de plantilla pendent d’abordar, també, en mesa de negociació. Però l’administració, a canvi d’unes mínimes concessions, ha introduït modificacions que fomenten encara més les desigualtats i els greuges comparatiu sexistents en la plantilla fruit de negociacions prèvies similars a la qual acabem de presenciar.
