València va ser la primera ciutat del món que va experimentar, durant quatre setmanes consecutives (del 10 d’abril al 7 de maig de 2023), una organització laboral de quatre dies setmanals. El resultat va ser clar: menys estrés, millor salut percebuda i indicadors ambientals més favorables.

Podria una institució com la UPV aplicar un model de 32 hores setmanals? Estem convençuts que sí.

L’Informe d’Avaluació encarregat per l’Ajuntament conclou que la reducció temporal de la jornada va millorar significativament el benestar de la població treballadora. L’estudi es va basar en una enquesta a 2.100 persones i en dades ambientals recollides per la xarxa de sensors municipals.

Menys estrés, més salut i més temps personal

Les dades són contundents:

  • Un 34,9% de les persones amb setmana de quatre dies afirmaren haver reduït el seu nivell d’estrés.
  • Un 64% assegurà haver dormit més.
  • La percepció de “molt bona salut” va ser 14,6 punts superior entre qui va treballar quatre dies.
  • Es va incrementar el temps dedicat a activitat física, lectura, cultura i conciliació familiar.

A més, la diferència en vitalitat, felicitat i satisfacció personal va ser d’aproximadament un punt en una escala de 0 a 10 respecte a les persones amb jornada tradicional de cinc dies.

Impacte ambiental: menys trànsit, millor aire

L’estudi ambiental apunta que els dilluns festius consecutius van reduir notablement la mobilitat:

  • El trànsit motoritzat va ser un 9,5% inferior durant les setmanes de quatre dies.
  • El NO₂, contaminant associat al trànsit, va ser un 58% inferior els dilluns festius en comparació amb un dilluns laborable equivalent.
  • El consum energètic a l’edifici públic analitzat va baixar prop d’un 20%.

I si ho apliquem a la UPV?

La Universitat Politècnica presenta característiques pròpies que la diferencien de l’experiència municipal. Tanmateix, això no invalida el debat; al contrari, el fa necessari.

1. Salut mental i prevenció del burnout

La universitat és un entorn amb elevada càrrega cognitiva i burocràtica. El estudi pilot valencià mostra reduccions clares d’estrés i millores en satisfacció personal. Aplicat al PDI i al PAS, un model de quatre             dies podria: reduir riscos psicosocials, millorar la conciliació, afavorir un entorn laboral més saludable.

2. Recuperació del poder adquisitiu i retenció de talent

Diversos estudis estimen que la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors públics supera el 20% des de la crisi. En aquest context, la reducció de jornada sense reducció salarial podria actuar com un mecanisme de compensació indirecta.

A més, podria millorar la retenció de talent jove, reforçar l’atractiu institucional, compensar parcialment la manca d’increments retributius estructurals

3. Impacte climàtic en un campus universitari

La UPV genera milers de desplaçaments diaris. Si es reduïra un dia presencial setmanal, l’impacte en mobilitat i emissions podria ser considerable.

L’informe de València mostra una correlació clara entre dia no laborable i millora ambiental. En un entorn universitari, això reforçaria el compromís amb la sostenibilitat i amb els objectius climàtics institucionals.

Complicat, però factible: cal voluntat

La implantació d’una setmana laboral de quatre dies en una universitat pública presenta dificultats derivades de la seua naturalesa institucional. La universitat combina docència reglada, recerca competitiva i serveis essencials dins d’un marc normatiu estricte, fet que impedeix una reducció homogènia de jornada sense una reorganització profunda.

La compactació docent podria augmentar la càrrega cognitiva i generar risc d’intensificació del treball si no s’ajusten objectius i exigències. La modalitat híbrida pot oferir solucions parcials, però no és aplicable de manera uniforme, especialment en titulacions experimentals.

En recerca, la dificultat és estructural: els projectes europeus i estatals fixen compromisos i terminis inalterables. A més, serveis com biblioteques, laboratoris o sistemes informàtics requereixen continuïtat operativa, cosa que obligaria a torns escalonats i a una gestió més complexa.

Tanmateix, l’obstacle determinant no és només tècnic, sinó cultural i polític. Les dificultats organitzatives són gestionables si existeix una estratègia clara. El factor clau és la voluntat del rectorat i dels òrgans de govern per assumir el canvi com una prioritat estratègica vinculada a la salut laboral, la sostenibilitat i la innovació.

Amb lideratge i planificació rigorosa, els obstacles són superables. Sense aquesta voluntat, cap reforma estructural serà viable.