Vendre excel·lència i entregar amuntegament. Això és, en la pràctica, en el que s’està convertint la docència en la UPV: la viva imatge del famós meme «el que demanes per AliExpress versus el que t’arriba».

Mentre la propaganda institucional promet qualitat i innovació, la crua realitat en travessar la porta del laboratori és enfrontar-te a un servei defectuós on més del 90% de l’estudiantat s’amuntega superant l’aforament legal.

Rectorat està gestionant els espais com un autèntic basar, acumulant matrícules sense importar que es col·lapsen les vies d’evacuació o que tu, com a PDI, carregues amb tota la responsabilitat legal d’aquest model d’overbooking, més propi d’una aerolínia low cost.

D’aquella pols, aquest fang

Com hem vingut assenyalant, l’augment del TMG no és gratuït. Té conseqüències, i en el cas dels laboratoris, dos d’elles particularment greus.

D’una banda, un risc físic inacceptable. No oblidem que en molts casos es manegen tant materials com equipament perillós. L’excés d’aforament col·lapsa les vies d’evacuació i multiplica el perill davant possibles accidents. I d’altra banda, una degradació absoluta de la qualitat docent. És impossible garantir l’excel·lència acadèmica quan el professorat ni tan sols pot circular entre les bancades per a supervisar el treball.

El col·lapse que ve

La problemàtica comença a desbordar. Ja hi ha Departaments que es neguen al fet que el seu professorat impartisca grups de pràctiques assignats per les Escoles que superen l’aforament. La crisi està servida. La pregunta, per tant, no és què passarà, perquè ja està passant. La pregunta és quan explotarà.

Mentrestant, a Rectorat sembla que no li importe aquesta situació, o que simplement siga incapaç de resoldre-ho. Semblara que segueix, fil per randa, el guió de la inefable Consellera de Educació enfront de les reivindicacions dels i les companyes de no universitària, que tan dignament estan lluitant aquestes setmanes per una educació pública de qualitat.

Des de STEPV exigim l’adequació immediata dels grups a la capacitat real de les instal·lacions mitjançant una inversió decidida en personal i infraestructures docents. Si volem una universitat pública segura i de qualitat, fa falta molt més que propaganda.