Des de la implementació del Plan Bolonia, la clàssica convocatòria de setembre va desaparéixer per a reordenar l’avaluació entre gener i juny. Aquella reestructuració va suposar un marc de treball que, amb les seues fortaleses i inconvenients, fixava un calendari quadrimestral més o menys raonable. En aquest context, l’aparició de la proposta aprovada per la Comissió Acadèmica per a implantar una «experiència pilot d’avaluació extraordinària el mes d’octubre» suposa una nova agressió a l’organització docent de la UPV, una mostra més que la Universitat no compta amb el seu professorat ni amb els seus representants legítims per a adoptar decisions que modifiquen directament les seues condicions de treball.

Malgrat que la resolució circumscriu el pilot a un perfil molt específic («estudiants matriculats per segona o posterior vegada en determinades assignatures de primer curs de títols oficials de Grau»), aquesta mesura obri la porta a restablir avaluacions extraordinàries que suposaran, de nou, un esforç extra del professorat sense cap mena de reconeixement.

Com sabem, la Normativa de Règim Acadèmic i Avaluació de l’Estudiantat ha patit reformes constants encaminades adaptar, entre altres, els processos avaluatius. Reformes que, per descomptat, s’han realitzat sense consens amb el professorat i recarregant gratuïtament sobre la seua esquena l’esforç organitzatiu i docent. Aquest pilot és, lamentablement, l’enèsim pas en eixa mateixa direcció.

Des d’STEPV rebutgem qualsevol modificació unilateral de facto del sistema avaluatiu. Enfront de pegats que estenen indefinidament les tasques docents, exigim:

  • L’avaluació del pilot, tant del procés com dels resultats posteriors, per a valorar amb evidències si l’esforç realment contribueix als objectius de no deixar arrere a una part significativa de l’estudiantat.
  • La definició clara de quin serà el reconeixement al professorat participant, tant en la prova pilot com, més avant, si finalment es generalitzara aquest format.
  • La incorporació immediata al procés de la legítima representació del professorat al diàleg i la seua participació en totes les fases.

Si no hi ha diàleg, ens tindran sempre enfront.