Alguna vegada heu tingut la sensació que passeu més temps demostrant que treballeu que fent realment la vostra feina? Que la vostra vocació com a docents i investigadors queda sepultada sota un munt de clics, aplicatius que no funcionen i tràmits absurds?

Tot i que l’eliminació de la burocràcia ha estat un dels punts clau dels programes electorals, tant de l’equip actual com de l’anterior —malgrat que s’assemblaren molt—, a la UPV la burocràcia ens continua esgotant.

Ens vam preparar per ensenyar, investigar, fer avançar el coneixement i acompanyar el nostre estudiantat. Però la realitat és una altra: ens hem convertit en gestors, administratius i auditors de nosaltres mateixos.

I el pitjor és veure com el nostre temps s’escola fent tasques que no ens corresponen.

DOCENTIA s’ha convertit en un autèntic destarifo. Hores perdudes recopilant evidències i omplint caselles per justificar allò que ja fem cada dia, en lloc de dedicar aquest temps a preparar i millorar la nostra tasca docent. I, per acabar-ho d’adobar, també has d’avaluar els teus companys!

SENIA és directament patètic. En plena era de l’automatització, resulta surrealista haver d’introduir manualment dades repetitives en una plataforma que sembla dissenyada per fer-nos perdre el temps.

El GEA i la gestió acadèmica continuen traslladant-nos tasques i tràmits que haurien de recaure en un servei d’administració ben dimensionat, carregant-nos amb una responsabilitat operativa que no ens correspon.

I la gestió dels projectes d’investigació s’ha convertit en una condemna. Aconseguir finançament hauria de ser un motiu d’orgull, però tindre un projecte és, massa sovint, sinònim de justificacions financeres, paperassa interminable i auditories que semblen tractar-nos com a sospitosos.

Som investigadors i docents, no gestors ni comptables!

Cada hora que passem batallant contra la burocràcia és una hora menys per preparar una bona classe, escriure un article, atendre un alumne o, senzillament, dedicar a la nostra vida personal i a la nostra salut.

Ens hem acostumat a assumir tasques que no ens pertoquen mentre el nostre temps s’escola entre els dits. I el més greu és que ho hem acabat normalitzant.

Una universitat que presumeix de ser capdavantera en tecnologia no pot continuar funcionant a colp de formularis, aplicatius que compliquen allò que haurien de facilitar i hores de treball dedicades a demostrar que has fet la teua feina.

És hora de dir prou a l’asfíxia burocràtica. ¿De veritat és aquesta la universitat en la qual volem treballar?