El 28 de setembre es va celebrar la Mesa General de Negociació de la UPV, amb un ordre del dia centrat en la presentació oficial del Vicegerent de Recursos Humans i Organització i la Cap de Servei del PTGAS.
Les pròximes negociacions: l’excusa de les eleccions
Tot i que l’ordre del dia incloïa un punt sobre calendaris i un altre sobre meses tècniques, la realitat és que l’administració només volia prendre la temperatura sindical.
Amb el pretext de no influir en les pròximes eleccions sindicals (3 de desembre), l’administració prefereix no mullar-se, i per tant ni va acceptar incorporar més temes dels que ja havien aprovat en febrer (amb el vot en contra d’STEPV) amb l’anterior vicegerent, ni concretar si ni tan sols començarem amb temes tan urgents com la normativa de borses o les jornades X, 9 i especials.
Tot i això, i en línies generals, hem constatat per part de l’administració una bona voluntat i la intenció d’obrir una nova etapa més propícia a l’acord i a l’entesa. O quasi…
L’excepció a la regla: el VPOA
Aquesta voluntat de canvi té una clara i preocupant excepció: el Vicerector de Professorat i Ordenació Acadèmica. Mentre la resta de l’administració mostra ganes de reconduir relacions, el vicerector considera que «tot està bé com està» i ja ha deixat clar que no té cap intenció de canviar de mètode: continuarà portant propostes tancades i sense marge real de negociació amb els sindicats.
Bones paraules = bons fets?
No sabem si les bones paraules es convertiran en bons fets. El que sí sabem és que, després de la nostra campanya del «col·locòmetre» i les mobilitzacions del PTGAS, el personal propi de la UPV torna a ocupar llocs de responsabilitat en RRHH.
I també sabem que les mobilitzacions funcionen millor que els escrits al rector.
