Quan parlem de precarietat en la Universitat, parlem del PTGAS laboral temporal, (personal de suport a la investigació). Es tracta d’un col·lectiu que exerceix funcions comparables a les del personal funcionari, però que percep salaris molt inferiors.
En la UPV, les diferències salarials són evidents. El PTGAS laboral del grup C cobra, de mitjana, 263 euros menys que el personal funcionari del mateix grup. En el grup A2, la diferència ascendeix a 738 euros mensuals, i en el grup A1 aconsegueix els 1.442 euros. Fins i tot quan al personal laboral se li exigeix el grau de doctor —un requisit que no s’exigeix al personal funcionari— la diferència continua sent de 556 euros al mes.
I això ocorre a pesar que la UPV paga per damunt dels mínims establits en l’III Conveni Col·lectiu. Un conveni que STEPV es va negar a signar per considerar que consolidava la precarietat laboral, mentre que CCOO, UGT i CSIF sí que ho van subscriure juntament amb el conjunt d’universitats públiques valencianes.
Ara, en plena negociació de l’IV Conveni Col·lectiu, les perspectives per a aquest col·lectiu no són encoratjadores. STEPV és l’únic sindicat que està defensant una equiparació salarial real entre el personal laboral i el personal funcionari que realitza funcions equivalents.
Les universitats acusen a STEPV de voler acabar amb la investigació. Res més lluny de la realitat: el que volem és posar fi a la precarietat.
La via per a ser personal funcionari
Davant aquesta situació, moltes persones treballadores troben com a única eixida presentar-se a les oposicions per a accedir als llocs funcionarials equivalents.
Per això, dins de la negociació de l’IV Conveni Col·lectiu, STEPV ha proposat que l’experiència adquirida com PTGAS laboral temporal siga valorada, en els barems de mèrits, de la mateixa manera que l’experiència en les escales funcionarials amb funcions equivalents.
No obstant això, en lloc d’acceptar aquesta proposta, l’administració dirigida pel rector Capella ha decidit modificar unilateralment les convocatòries d’oposicions del personal funcionari per a excloure expressament eixa experiència professional dels mèrits valorables.
Per a això ha incorporat el següent paràgraf:
«Atés que no es tracta de funcions permanents o estructurals de les administracions públiques, no es valorarà l’experiència en treballs de personal laboral d’investigació no de plantilla, contractat amb càrrec a projectes o línies d’investigació o serveis cientificotècnics.»
Una destralada unilateral i sense negociació
Aquest canvi ha sigut introduït amb nocturnitat, traïdoria i de manera unilateral per l’administració, sense negociació amb la representació sindical.
La decisió altera de facto les regles d’accés a l’ocupació pública i vulnera l’obligació legal de negociar aquest tipus de mesures, incomplint l’article 37 de l’Estatut Bàsic de l’empleat públic (EBEP).
L’actuació de la UPV no sols demostra una absoluta falta de voluntat negociadora, sinó que suposa un greu atac a la negociació col·lectiva i als drets de les persones treballadores.
Per això, STEPV recorrerà totes les convocatòries que incloguen aquest text discriminatori. No permetrem que es buide de contingut la negociació col·lectiva mitjançant decisions unilaterals.
Generem milions, ens paguen amb menyspreu
Les dades retraten la hipocresia del Rectorat. En 2025, la UPV va ingressar prop de 127 milions d’euros per activitats d’R+D+I i formació no reglada, 8,5 milions més que l’any anterior.
Aquests ingressos, així com el prestigi investigador de la Universitat, no serien possibles sense el treball diari del PTGAS laboral temporal: un personal altament qualificat, amb experiència especialitzada i difícilment substituïble.
No obstant això, els qui contribueixen de manera decisiva a l’èxit investigador de la UPV continuen suportant condicions laborals clarament inferiors.
Passa a l’acció
La realitat és clara: la UPV manté en la precarietat a un col·lectiu essencial per al funcionament de la investigació i per al prestigi de la Universitat.
No podem acceptar que continue existint personal de primera i de segona en les universitats públiques.