El 26 de setembre se celebra el Dia Europeu de les Llengües, una data impulsada pel Consell d’Europa per promoure la diversitat lingüística, el plurilingüisme i el respecte per totes les llengües del continent. En aquest context, des d’STEPV volem alertar sobre la situació preocupant del valencià a la Universitat Politècnica de València i les polítiques que contribueixen a la seua regressió.

Riscos per al rigor acadèmic

La Universitat Politècnica de València (UPV) ha incorporat al seu programa de Cursos Monogràfics per a Sèniors 2025–2026 un cicle titulat Temas de Historia y Cultura Valencianas: 5ª edición, coordinat i impartit per acadèmics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Aquest curs es presenta com la cinquena edició d’un cicle que ja s’havia impartit anys enrere, però que es va deixar d’oferir arran de queixes formals de l’alumnat i del Departament de Lingüística Aplicada de la UPV. El seu retorn s’ha produït ara en el marc del conveni signat el 31 de gener de 2025 entre la UPV i la RACV. La recuperació d’un curs retirat per manca de rigor científic és especialment preocupant.

Una conferència polèmica

Entre les sessions programades destaca la prevista per al 25 de març de 2026, amb el títol “Las lenguas iberorrománicas antes de la Reconquista. Nuevas perspectivas”. El títol suggereix que podria plantejar-se la hipòtesi d’un origen independent del valencià respecte al català, una tesi que contradiu el consens de la comunitat científica.

Es tracta d’un plantejament típic del secessionisme lingüístic, àmpliament rebutjat per la comunitat filològica internacional, que ara rep cobertura institucional a través d’un curs de la UPV, donant legitimitat acadèmica a posicions ideològiques sense base científica.

La inclusió d’aquesta conferència dins de l’oferta formativa de la UPV suposa:

  • Legitimar teories sense base científica que neguen la unitat de la llengua.
  • Comprometre el prestigi universitari de la UPV.
  • Generar confusió social i política sobre la identitat lingüística del valencià.

La UPV, com a universitat pública, té l’obligació de garantir que la seua oferta docent responga al rigor científic i no a interessos ideològics. Donar veu institucional al secessionisme lingüístic, contravenint el consens filològic i fins i tot el criteri científic del propi Departament de Lingüística Aplicada de la UPV, desvirtua la funció acadèmica de la universitat i contribueix a desinformar la ciutadania.

El conveni UPV–RACV

El conveni entre la UPV i la RACV, signat pel rector Pepe Capilla, la vicerectora Salomé Cuesta i el degà de la RACV José Luis Manglano, inclou la creació d’una comissió de seguiment per coordinar les activitats. La programació d’aquest curs mostra com el conveni s’ha traduït en iniciatives on el secessionisme lingüístic troba cobertura universitària.

Cal recordar que la RACV té un llarg historial de promoció de les “Normes del Puig” i d’altres iniciatives contràries al consens científic sobre la unitat de la llengua, fet que fa encara més preocupant la implicació d’una universitat pública com la UPV en la difusió d’aquests discursos.

Cal fer cas als experts que hi ha a la UPV

Aquest cas reforça la necessitat que el Departament de Lingüística Aplicada de la UPV i altres òrgans universitaris revisen amb atenció el contingut dels cursos vinculats al conveni i que s’active la comissió de seguiment amb la participació d’experts, per garantir la qualitat, la neutralitat i el respecte al coneixement científic.

A més, des de la reelecció del rector, la Comissió de Normalització Lingüística de la UPV no s’ha reunit, fet que manté bloquejades totes les decisions que aquest òrgan podria prendre en l’actual context. Aquesta inacció posa de manifest el paper secundari que ocupa el valencià en la política universitària i la manca de voluntat de l’equip rectoral per impulsar mesures efectives de normalització lingüística.

Accions del Sindicat STEPV

Des d’STEPV volem incidir que la situació del valencià és cada volta més preocupant. Els atacs a la llengua s’intensifiquen, i ens preocupa especialment la minorització del seu ús en l’administració i en la docència. Fins i tot, està documentat —i la universitat n’és conscient— que en molts grups no s’està complint l’obligació de garantir docència en valencià, vulnerant els drets lingüístics de l’alumnat i contribuint a la pèrdua de presència social de la nostra llengua.

El 22 de maig, la secció sindical d’STEPV ja va advertir d’aquesta situació en una missiva registrada al Vicerectorat d’Art, Ciència, Tecnologia i Societat, del qual depén la Universitat Sènior. No hem rebut cap resposta, la qual cosa ens fa pensar que no hi ha voluntat d’esmenar la situació.

A més, professorat de la pròpia Universitat Sènior ens ha traslladat les dificultats per impartir classe en valencià, ja que sovint es troben amb l’argument que, com que hi ha alumnat de fora del territori, la docència ha de ser en castellà. Recordem a més que en la UPV existeixen ajudes específiques per a la docència en valencià, destinades a cobrir les despeses de traducció d’apunts, temaris i presentacions, mentre que a la Universitat Sènior aquestes ajudes no s’apliquen, fet que agreuja encara més la situació.

Crítiques des del món cultural i acadèmic

Diverses entitats i col·lectius culturals ja expressaren la seua preocupació pel conveni, advertint que la col·laboració amb la RACV posa en risc el rigor acadèmic de la UPV i la situa al costat d’una institució amb un llarg historial de posicions contràries al consens científic en matèria lingüística.