Com ja sabeu, la candidatura de Més UPV va guanyar 6 dels 7 representants electes del col·lectiu PTGAS al Claustre.
Segons la normativa de l’òrgan, la Comissió Permanent ha d’incloure necessàriament un membre del personal PTGAS. En una universitat realment democràtica, seria raonable que eixe representant isquera d’entre les persones elegides democràticament pel mateix col·lectiu, és a dir, d’entre eixos set membres.
Tanmateix, el rector ha decidit imposar un representant “a dit”, ja sabeu que li agrada molt allò del “col·locometre”, ignorant la voluntat expressada per la majoria del PTGAS, que havia triat Fàtima Romero com a seua representant legítima.
Amb una interpretació esbiaixada i interessada del reglament, que no especifica com s’ha de fer eixa designació, el rector ha optat per burlar la decisió democràtica del col·lectiu i col·locar-hi una persona de la seua confiança, una mena “d’home de palla” o “titella” institucional.
Aquesta pràctica, tot i ajustar-se al reglament, és un mal exemple de governança i evidencia una manera d’exercir el poder que no entén la democràcia com un sistema de representació real, sinó com una simple habilitació legal per fer i desfer discrecionalment.
Potser eixe és el model de “democràcia” que més li agrada: el de la Xina.
No és un cas aïllat
Quan un sistema ja presenta distorsions democràtiques estructurals, com la ponderació del vot, qualsevol desviació addicional no és només un detall, sinó un símptoma greu de retrocés institucional.
En aquest context:
1. Modificar les paraules en les actes vulnera la fiabilitat institucional i deslegitima els òrgans col·legiats.
La veritat soterrada per l’acta [+LLEGIR MÉS]
Sessions sense actes [+LLEGIR MÉS]
3. Controlar i censurar la informació impedeix el debat plural, que és la base de qualsevol espai acadèmic.
El protocol de la vergonya [+LLEGIR MÉS]
Restringir la informació sobre una vaga és una forma de censura [+LLEGIR MÉS]
4. Reduir terminis democràtics limita la participació real i dificulta que els òrgans consultius puguen exercir el seu paper.
Sembla que ens sent, però no ens escolta [+LLEGIR MÉS]
Quan s’acumulen aquests elements, s’arriba a un model de govern que ja no és només poc democràtic, sinó que és activament incompatible amb el que hauria de ser una institució pública de coneixement i deliberació.
