Durant els darrers mesos tota la comunitat universitària ha observat com el finançament de les Universitats públiques valencianes es convertia gairebé en un trending topic. Creuaments d’acusacions, ball de números. Però, què ha passat? I, sobretot, com ens afecta això com a treballadores i treballadors? No és un tema fàcil però volem a continuació traslladar algunes idees sobre això.

Després de molts tires i afluixes, finalment no sembla haver acord per disposar d’un marc que, almenys, done estabilitat al finançament (encara que precària) i permeta fer previsions a mitjà-llarg termini. És això que ens han nomenat nombroses vegades aquests mesos anomenat Pla Plurianual de Finançament (PPF). La Generalitat volia desenvolupar aquest pla en consens i de moment aquest consens no és possible. On som ara? S’han salvat els mobles i per aquest exercici econòmic es disposa dels recursos previstos per continuar funcionant, ni un euro més, ni un euro menys. Però, què passarà l’any que ve? I els següents?

Però no perdem la perspectiva: el sistema universitari a l’Estat espanyol està pèssimament finançat. Se’ns demanen resultats sense aportar els recursos necessaris. Se’ns demanen esforços des de fa dècades, però les compensacions no arriben mai. A això se li suma el cas valencià: el infrafinançament sagnant que viu el nostre territori també arriba, com no pot ser altrament, a les universitats públiques valencianes. I no sembla que res canvie substancialment en aquest escenari. És important tenir present aquesta idea, perquè probablement explica bona part d’aquesta mena de “Juegos del hambre” que acaba sent la negociació pressupostària entre les cinc universitats públiques.

Com a organització sindical som conscients que el problema no resideix a les universitats, sinó més amunt: a l’administració pública que finança el sistema. Però no podem deixar de demanar als responsables de la gestió de la UPV que segueixen treballant per aconseguir aquest marc estable que permeta assegurar drets consolidats com la productivitat o les retribucions addicionals i, en general, millorar les condicions de treball en matèria de conciliació, seguretat i salut, entre moltes altres qüestions. En definitiva, necessitem un finançament suficient i estable per treballar dignament.