Dos esdeveniments que se celebraran properament posen de manifest que la UPV és —o vol ser— un espai plural, encara que a voltes no ho semble. Ens referim, d’una banda, a la jornada “Palestina: 75 anys d’ocupació, resistència i dignitat”, i de l’altra, a la xarrada “El valencià i la identitat valenciana”, dues propostes que, malgrat la seua imminent celebració, no estan rebent la consideració que mereixen.
1. Palestina: 75 anys d’ocupació, resistència i dignitat
La jornada, organitzada pel Centre de Cooperació al Desenvolupament, pretén generar un espai de reflexió i compromís davant el genocidi que viu el poble palestí, visibilitzant la greu situació humanitària que pateix Gaza amb un recorregut històric.
2. El valencià i la identitat valenciana: una urgència interna
El segon esdeveniment, organitzat pel Servei de Promoció i Normalització Lingüística: la xarrada de Vicent Flor analitza un tema crucial en un moment en què la nostra llengua pateix una situació d’abandó greu dins la pròpia universitat.
Entre la voluntat i els fets
Malauradament, tot i la importància i coherència d’ambdós esdeveniments, la percepció és que no se’ls està donant el pes institucional que els pertoques. De vegades sembla que la UPV programa activitats que no acaba de creure’s o que resten invisibilitzades dins la seua pròpia agenda.
Si realment volem una Politècnica plural, cal demostrar-ho amb fets:
- amb un compromís ferm amb la nostra llengua, que és patrimoni, identitat i cohesió social;
- i amb una defensa clara dels drets humans i del poble gazià, que continua patint una crisi humanitària extrema.
