Aquest mes de març han mort dos treballadors per caigudes al buit en dos accidents de treball. El 5 de març al Palau de les Arts de València i el 12 de març a Agullent. Així mateix, el divendres 15 de març va morir altre treballador d’una empresa de repartiment en un accident de tràfic a Nules. Cada mes moren al País Valencià una mitjana de 6 treballadors. En 2023, entre les 2.300.700 de persones en actiu al nostre País, va haver-hi en jornada laboral 53.201 accidents amb baixa, d’ells 383 greus i 60 mortals. El 70% dels accidents en jornada laboral, el 83% dels greus i el 90% dels mortals els pateixen hòmens, que representen el 63% de la població activa. Mentre que el 83% de les víctimes són persones de més de 40 anys. D’altra banda, en 2023 hi hagueren 9.073 accidents laborals in itinere, d’ells 92 greus i 12 mortals. Les dones pateixen el 57% dels accidents in itinere, tot i que els hòmens són víctimes del 57% dels accidents greus i el 100% dels accidents mortals, en aquest cas el 73% dels accidents in itinere mortals els pateixen treballadors majors de 40 anys.

Des del Sindicat instem a les administracions a fiscalitzar que les mesures de seguretat i salut en el treball s’apliquen. Així mateix, exigim a les administracions i empreses que informen i formen millor a totes les persones treballadores, així com els exhortem a millorar les mesures de prevenció i tindre més diligència per a l’aplicació de totes les eines al nostre abast per a la prevenció dels riscos laborals.

RISCOS LABORALS DE LES MASCULINITATS PATRIARCALS

Entre els múltiples factors que influeixen en els accidents laborals, com ara la manca de prevenció dels riscos laborals PRL i la deficitària formació en PRL oferida per les empreses, està la cultura patriarcal que patim al treball. Aquesta ha fet que molts hòmens tinguem dificultat per percebre signes d’alerta corporal, sords al propi cos, tot i postposant consultes mèdiques i abandonant els tractaments. També ens resistim a les revisions i a demanar ajuda i neguem la malaltia, per així no mostrar debilitat. Molt sovint patim la nostra manca d’autocura, por al fracàs i dificultat a admetre errors. Alhora, adoptem actituds de risc per augmentar el nostre prestigi entre els iguals i socialment. Fem demostracions públiques de valentia i resistència. Ens creiem invulnerables. No prenem les mesures de seguretat necessàries, rebutgem l’ús d’EPIs. Entretant, ens dediquem plenament al treball, sense tindre en compte les nostres necessitats i les del nostre entorn familiar.

Per últim, demanem a tota la societat fer una profunda reflexió sobre l’origen d’aquesta xacra que afecta principalment a hòmens majors de 40 anys. Tal vegada l’educació patriarcal que hem patit i les organitzacions laborals jeràrquiques amb valors de competitivitat agressiva, control i poder que no tenen en comptes el benestar de les persones, tinguen alguna cosa a veure. Ser un home com el patriarcat mana, no només és nefast per a les dones sinó que perjudica la salut laboral dels mascles. Els models de masculinitat hegemònica tradicional que continua transmetent la societat patriarcal i els seus estereotips de gènere estan condicionant la seguretat i salut laboral de gran part dels treballadors i, així mateix, de les treballadores en altres aspectes diferents però no menys importants. Per tant, hem de començar a deconstruir aquests conceptes des de la primera infantesa. Sense dubte, cal educar a casa i en l’escola en masculinitats igualitàries.

Els models de masculinitat hegemònica tradicional que continua transmetent la societat patriarcal estan condicionant la seguretat i salut laboral de gran part dels treballadors i treballadores.