En qualsevol òrgan col·legiat mínimament seriós, després de cada reunió es redacta un acta. Sembla senzill: es parla, s’acorda, s’escriu, i a la sessió següent s’aprova. Una rutina tan bàsica que ningú no esperaria que desapareguera… llevat que a algú li resultara especialment incòmoda.
Des de setembre de 2024: el desert documental
La Mesa General de Negociació fa més d’un any que no realitza les actes de les últimes sessions, exactament des de setembre de l’any 2024.
Cap acta publicada, cap acta enviada, cap acta aprovada. El que està en joc no és un simple tràmit administratiu, sinó la fiabilitat del procés de negociació.
Què implica perdre tantes actes?
Sense actes:
- No hi ha constància formal de cap debat ni acord.
- No es pot fer seguiment de promeses, compromisos o responsabilitats.
- Es dificulta la participació i el control democràtic.
- I la confiança institucional es desgasta, reunió rere reunió.
En resum: es crea un buit documental que no beneficia ningú… excepte, potser, a qui prefereix que res no quede reflectit.
La comunitat universitària mereix millor tracte.
