En la mesa de negociació del PDI que s’ha celebrat el 27 d’octubre de 2022, de manera esperpèntica, Juan Carlos Cano, el vicerector de Professorat i Organització Acadèmica, ha comunicat als sindicats tres coses:

  • Que paralitza la implementació del pagament del complement d’antiguitat al professorat associat.
  • Que no han avançat gens en donar una solució a les retribucions addicionals que el professorat no va cobrar en els anys 2019 i 2020.
  • Que ell no és un expert pràcticament en res que afecte l’àrea de la seua competència

Antiguitat del professorat associat

L’administració ha paralitzat la implementació del complement d’antiguitat al professorat Associat, ja que ho condiciona a poder signar el conveni col·lectiu que la Generalitat té aturat durant 3 anys i mig i que no sabem ben bé si tirarà endavant.

El vicerector s’ha desdit de tots els compromisos de l’equip de govern, fins i tot d’aquells que consten per escrit en els correus que STEPV ha estat intercanviant amb el gerent, i ha contestat que no sap a totes les preguntes que els sindicats li hem formulat, cosa que ens fa qüestionar per què ostenta un càrrec del qual té un desconeixement absolut.

Durant la campanya electoral, el rector va prometre la implementació del complement retributiu per al professorat associat. En les sessions del Consell de Govern de febrer i març, va anunciar a so de bombo i platerets que les gestions per a pagar l’anualitat 2022 del complement, de manera íntegra i retroactiva, havien començat.

Ara sabem que era parlar per parlar… poc importa no tenir paraula si s’estalvien l’anualitat 2022 del complement.

Les retribucions addicionals de 2019 i 2020

Les excuses que freguen la burla no acaben amb el complement d’antiguitat, sinó que prossegueixen amb els complements retributius addicionals de 2019 i 2020.

El vicerector ha tingut la poca vergonya de justificar-se en el fet que no va haver-hi consens sobre possibles solucions en les reunions amb diferents col·lectius i sindicats, com si la falta de consens li impedira prendre les decisions que li interessen.

Reiterem que l’administració interpreta que les sentències judicials impedeixen retribuir aquests complements en nòmina, o a mitjançant ajudes, és per la qual cosa que volia transferir-los com a programes d’ajudes a la millora docent i investigadora als departaments. Tanmateix, aquesta solució pèssima tampoc arriba, i temem que no es solucionarà abans final d’any.

D’altra banda, STEPV pensa que potser el vicerector intenta defugir de la responsabilitat del seu càrrec i espera que els sindicats presenten una proposta de solució al problema, i així governar és fàcil: “ho faig perquè m’ho han demanat els sindicats”

Les promeses del rector

Les excuses del vicerector han convençut poc, ja que pensem que darrere d’aquestes mesures hi ha motius pressupostaris.

La Universitat vol estalviar en molts àmbits excepte en cobrir llocs de direccions d’àrea i de Cap de servei, que són les úniques promeses electorals que el rector sembla tenir pressa en complir.

La paraula del rector no té cap valor, és el sol fet evident