Estudiar una carrera universitària no depén només de les notes o de l’esforç personal. L’origen familiar i el preu de l’habitatge continuen marcant les oportunitats dels joves. Un informe revela que el 63% dels estudiants de grau prové de la classe social alta, mentre que compartir pis guanya terreny i viure sol esdevé una opció cada vegada menys habitual.
Anar a la universitat ja no és només una qüestió d’escollir carrera. Per a molts joves, també significa fer números, buscar habitació i decidir si es poden permetre estudiar lluny de casa. Però les desigualtats comencen molt abans de trobar un pis.
L’informe *Via Universitària IV (2023–2025)*, elaborat per la Xarxa Vives d’Universitats a partir de les respostes de més de 45.000 estudiants de 20 universitats, posa damunt la taula una realitat preocupant: l’accés a l’educació superior continua fortament condicionat per l’origen socioeconòmic. I, una vegada dins del sistema universitari, les dificultats per accedir a un habitatge assequible poden agreujar encara més aquestes diferències.
La dada que evidencia la desigualtat: el 63% dels universitaris és de classe alta
Una de les conclusions més contundents de l’informe és el pes de les famílies benestants en l’educació superior. El 63% de l’estudiantat de grau pertany a la classe social alta, una proporció que arriba al 61% en els estudis de màster.
Aquestes xifres mostren que la universitat encara està lluny de garantir una representació equilibrada dels diferents grups socials. L’origen familiar continua influint tant en les possibilitats d’accedir als estudis superiors com en l’elecció de la titulació.
Les famílies continuen pagant bona part de la universitat
La situació econòmica familiar no només és important abans d’entrar a la universitat. També condiciona la vida quotidiana dels estudiants.
Segons l’estudi, les famílies assumeixen aproximadament el 50% de les despeses totals de l’estudiantat, mentre que les beques representen només el 13,9% dels seus ingressos. A més, el treball durant el curs guanya importància com a font de finançament i ja suposa el 22,2%.
Aquesta dependència econòmica ajuda a entendre per què els estudiants amb menys recursos poden tindre més dificultats per cursar la carrera que volen, especialment si han de traslladar-se a una altra ciutat.
Viure amb els pares continua sent l’opció majoritària, però cada vegada menys
El mercat de l’habitatge també està transformant la manera de viure dels universitaris. Tot i que la llar familiar continua sent la principal alternativa, el seu pes s’ha reduït en els últims anys.
El 2018, el 62,4% dels estudiants vivia amb els progenitors, mentre que el 2024 aquest percentatge havia baixat fins al 57,1%.
La disminució coincideix amb un augment de les fórmules residencials compartides i amb una reducció del nombre d’estudiants que viuen sols de lloguer.
Compartir pis es dispara mentre viure sol perd força
El lloguer compartit ha passat del 20,5% el 2018 al 26,4% el 2024, consolidant-se com la principal alternativa per als estudiants que no viuen a la llar familiar.
En canvi, el lloguer en solitari ha experimentat una davallada considerable: del 10,1% al 4,2% en el mateix període.
Aquest canvi pot estar relacionat amb l’encariment dels lloguers i les dificultats creixents per assumir individualment el cost d’un habitatge.
Les residències universitàries tampoc representen una alternativa majoritària, ja que només acullen el 3,3% de l’estudiantat. Mentrestant, el percentatge d’universitaris que viuen en un habitatge de propietat ha passat del 3,7% al 9,1%.
La paradoxa de l’habitatge: els estudiants de classe baixa també viuen més en propietat
Una de les dades més sorprenents és que l’augment del lloguer compartit i de l’habitatge en propietat és especialment intens entre l’estudiantat d’origen social menys afavorit.
A primera vista, pot semblar contradictori. Com és possible que els estudiants amb menys recursos tinguen una presència destacada en habitatges de propietat?
L’edat explica una part important de la diferència
La resposta es troba, en bona part, en el perfil dels universitaris.
L’informe assenyala que l’edat mitjana de l’estudiantat ha augmentat, especialment entre les classes socials menys afavorides i entre les persones que segueixen trajectòries acadèmiques menys tradicionals.
Aquests perfils inclouen estudiants que accedeixen més tard a la universitat, que compaginen els estudis amb una ocupació o que ja han iniciat una vida independent.
Per tant, viure en un habitatge de propietat no implica necessàriament disposar d’una millor situació econòmica. També pot reflectir que determinats estudiants es troben en una etapa vital diferent de la dels joves que accedeixen a la universitat immediatament després de l’educació secundària.
El preu del lloguer pot decidir quina carrera estudies
Les conseqüències del problema de l’habitatge van més enllà de la necessitat de compartir pis o continuar vivint amb els pares.
L’encariment dels lloguers pot limitar directament la llibertat d’escollir universitat i titulació, especialment entre els estudiants de famílies amb menys recursos.
Per a un jove que viu lluny dels grans campus universitaris, estudiar la carrera desitjada pot implicar assumir despeses de lloguer, subministraments, alimentació i transport que la família no sempre pot afrontar.
Quan estudiar lluny de casa deixa de ser una opció
Aquestes dificultats poden obligar alguns estudiants a optar per titulacions més pròximes al domicili familiar, encara que no siguen la seua primera preferència.
La pressió econòmica també pot afectar la continuïtat dels estudis i agreujar les diferències entre qui disposa de suport familiar suficient i qui necessita treballar per mantindre’s.
Així, l’habitatge deixa de ser una simple despesa quotidiana i es converteix en un factor que pot condicionar el futur acadèmic i professional dels joves.
Quines solucions proposa l’informe per facilitar l’accés a l’habitatge?
Davant d’aquesta situació, *Via Universitària IV* planteja diferents mesures per reduir l’impacte del mercat immobiliari sobre l’estudiantat i afavorir una universitat més accessible.
Oficines universitàries per ajudar a trobar habitatge
Una de les propostes és impulsar oficines d’habitatge dins de les universitats que oferisquen informació, orientació i suport als estudiants en la recerca d’allotjament.
Aquests serveis podrien facilitar especialment l’accés al lloguer compartit, que s’ha consolidat com una de les alternatives residencials més habituals.
Més residències públiques i lloguers assequibles
L’informe també planteja mesures de contenció dels preus del lloguer i incentius fiscals dirigits a facilitar l’allotjament universitari en zones amb una elevada pressió immobiliària.
Una altra proposta és ampliar l’oferta de residències universitàries públiques amb tarifes adaptades a la situació socioeconòmica dels estudiants.
Aquestes instal·lacions podrien ser compartides per diferents universitats d’una mateixa àrea metropolitana, amb l’objectiu d’aprofitar recursos i oferir més places a preus reduïts.
Estudiar a la universitat no hauria de dependre dels diners de casa
Les dades de *Via Universitària IV* evidencien que la desigualtat universitària no comença ni acaba a les aules.
El fet que el 63% dels estudiants de grau provinga de la classe alta posa de manifest el pes de l’origen social en l’educació superior. Al mateix temps, les dificultats per accedir a un habitatge assequible poden ampliar aquesta bretxa i reduir les opcions dels joves amb menys recursos.
Garantir la igualtat d’oportunitats no consisteix únicament a oferir places universitàries o beques de matrícula. També implica facilitar unes condicions de vida que permeten estudiar sense que el cost de l’habitatge es convertisca en un obstacle.
Perquè la gran pregunta ja no és només qui pot entrar a la universitat, sinó qui es pot permetre estudiar la carrera que vol i viure mentre ho fa.
