Sis dels set representants del PTGAS (els d’STEPV) han exercit un dret reglamentari d’incloure un punt en l’ordre del dia del Consell de Govern. El Rectorat ha respost amb silenci i ajornament.

I el silenci no és neutral: és bloqueig. La proposta es va registrar amb 14 dies d’antelació i amb només tres pàgines de documentació. Temps i informació més que suficients.

Sis anys d’espera no són una anècdota. Són un fracàs de gestió

El punt “ajornat?” vol regular per normativa els terminis dels processos de selecció i promoció del PTGAS: seguretat jurídica, agilitat i normalitat administrativa. El que la Gerència vol evitar és parlar d’aquesta realitat:

  • 4 places perdudes de l’OEP 2022 per caducitat (un fet sense precedents).
  • 25 places paralitzades en 4 processos selectius que segueixen al “Polilimbo”.
  • 64 mesos de mitjana per a resoldre una oposició de PTGAS.

I mentre el PTGAS espera més de 5 anys, la promoció del PDI es resol en només quatre mesos. Dues velocitats. Dos tractes. Una desigualtat indefensable.

L’ajornament és un senyal de debilitat

Malgrat la por al debat del rectorat, no el pot evitar. Ens diran que catorze dies d’antelació no són prou, perquè el reglament no concreta el termini, però el 30 d’abril ja no tindran excuses.

Així doncs, catorze dies per llegir tres pàgines no són suficients quan ho demana el PTGAS, però el Consell de Govern es convoca amb una setmana i mil pàgines per revisar: La llei de l’embut.

Si guanya temps, si intenta silenciar la majoria, si desplaça el Consell a Alcoi per evitar concentracions a Vera, és perquè el malestar és real.

El PTGAS exigeix dignitat.