Aquesta és la conclusió que es pot extraure de la seua intervenció a la darrera sessió del Consell de Govern, en resposta a les preguntes del representant del PTGAS.
El gerent, en un to de monologuista i amb bona part del Consell de Govern entregat, va explicar que a l’any es fan 500 nomenaments de PTGAS, tot i que només n’hi ha 1.500, això significa que un terç de la plantilla “no para de menejar-se”. No va detallar quin percentatge representen els nomenaments precaris per acumulació de tasques, ni si s’inclouen els monitors de l’Escola d’Estiu, ja que fer trampa amb els números no és difícil.
Va defensar la creació de la Gestió de Plantilles 2.0 per cobrir “buits” en la plantilla d’administratius, mesura que ja va implementar l’anterior administració i que va acabar com el rosari de l’aurora. També va dir que la solució proposada per STEPV, que consisteix bàsicament a complir la llei, li agradava però que la seua era millor.
Tot i que no va ser clar, sembla que es qüestiona renovar el conveni de reciprocitat per al reconeixement de la carrera professional entre les universitats públiques valencianes, que finalitza a la fi d’octubre.
El gerent, considera que el conveni de reciprocitat és com si Mercadona i Consum feren un pacte per facilitar la mobilitat del seu personal. Confon administracions públiques amb empreses privades i vol que la plantilla tinga drets d’Hacendado.
Deduïm que el raonament és que si el PTGAS “palma” pasta si es va a la Universitat de València, no se n’anirà. És el que passa amb els ostatges, que no se’n van.
La pregunta que no va respondre és què passa amb els concursos de trasllats, que mai es convoquen, i que donen molt avantatge a les persones que ocupen els llocs en comissió de servei. És significatiu que l’administració convoque els concursos de cap de secció, que han estat ocupats per comissió de servei el temps suficient, però no aquells que duen poc de temps coberts.
La conclusió és que, llevar el procediment de concessió de comissions de servei i retardar els concursos és una forma subtil de decidir qui ha de promocionar.
Així està el pati.
