Des d’STEPV hem elaborat un estudi detallat sobre l’evolució del poder adquisitiu del personal al servei de les administracions públiques entre 2007 i 2025. Les conclusions són clares i preocupants: hem perdut un 17,10% de capacitat de compra en aquests anys.

És una dada objectiva, calculada amb fonts oficials i amb metodologia econòmica rigorosa. I és també la confirmació del que moltes companyes i companys perceben cada mes: cobrem més en termes nominals que en 2007, però podem comprar molt menys.

Les dades

Els resultats del període 2007–2025 són:

  • Inflació acumulada (IPC): +47,35%

  • Increment salarial acumulat: +22,15%

  • Pèrdua real de poder adquisitiu: −17,10%

Això significa que el salari actual conserva només aproximadament el 83% de la capacitat adquisitiva que tenia abans de la crisi.

On comença la pèrdua

El trencament es produeix el 2010 amb el Real Decreto-ley 8/2010, aprovat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que va aplicar una retallada salarial mitjana del 5%, amb reduccions que arribaren al 7,5%.

Després, amb el govern de Mariano Rajoy, el Real Decreto-ley 20/2011 va consolidar la congelació salarial i va comportar la supressió de la paga extraordinària de 2012. Entre 2010 i 2015 vam patir els anys més durs de deteriorament salarial.

A partir de 2016 tornen les pujades, i ja amb el govern de Pedro Sánchez s’impulsen increments plurianuals com els vinculats al Real Decreto-ley 18/2022, però la inflació desbocada de 2021 i 2022 torna a obrir la bretxa. Les pujades no han sigut suficients per compensar tot el que s’havia perdut.

Una pèrdua estructural

No estem davant d’un fenomen puntual. La combinació de:

  • retallada directa,

  • diversos anys de congelació,

  • pujades moderades posteriors,

  • i un episodi d’alta inflació,

ha generat una bretxa estructural.

Quan es redueix la base salarial, les pujades posteriors s’apliquen sobre una quantitat ja inferior. Això fa que increments del 1% al 3,5% anual no siguen suficients per recuperar el nivell real anterior.

A més, la paga extra suprimida el 2012 va reduir la renda anual efectiva, i molts complements (trienis, sexennis…) també han patit congelacions. Si s’integraren tots aquests factors, la pèrdua real podria situar-se fins i tot entre el 18% i el 20%.

Què significa això en la pràctica

Una pèrdua acumulada del 17% implica que, amb una jornada de 37,5 hores setmanals, el nostre poder adquisitiu equival aproximadament al que representaria treballar unes 31 hores abans de la crisi.

Dit clarament: treballem el mateix temps, però en termes reals cobrem com si treballàrem molt menys.

Per recuperar íntegrament el nivell de 2007 sense augmentar el salari nominal, l’equivalent seria una reducció d’unes 7,5 hores setmanals. Qualsevol reducció parcial de jornada és positiva, però no compensa íntegrament la pèrdua acumulada.

La conclusió

Les dades no deixen marge al dubte. Des de 2007 fins a 2025, el personal públic hem patit una pèrdua sostinguda i estructural de poder adquisitiu.

Les retallades i congelacions del període 2010–2015 van generar una bretxa que encara no s’ha tancat, i la inflació recent ha consolidat aquesta erosió.

Des d’STEPV continuarem exigint mesures reals de recuperació salarial i mecanismes que garantisquen que mai més es torne a consolidar una pèrdua estructural com la que hem patit en aquests quasi vint anys.