En els darrers anys s’ha desplegat un conjunt de decisions que han afavorit la substitució progressiva de la plantilla per personal “extern” (per dir-ho suaument), sovint mitjançant procediments poc transparents i difícilment recurribles.
Aquest procés qüestiona la vàlua del PTGAS i limita les seues oportunitats de promoció, amb la connivència (si no impuls) de la gerència i el rectorat. A més, resulta difícil d’acceptar que, mentre el personal propi acredita mèrits i experiència, altres avancen per criteris que costen d’explicar.
Bolets com metàfora
A partir de les propostes de la primera assemblea em titulat la campanya “Els bolets a la UPV” perquè, com els bolets, aquest procés ha crescut ràpidament, sense control i ocupant espais que no li corresponen. Proposem portar un llaç roig amb punts blancs perquè evoca l’Amanita muscària, un bolet aparentment atractiu però altament tòxic: una metàfora d’un model de gestió que pot semblar inofensiu, però que ens retorna a pràctiques que crèiem superades a la universitat.
