Tot i que en la campanya de 2021 es va prometre optimitzar la gestió posant en valor l’experiència del PTGAS, al rector Capilla li va bastar un any per començar a substituir el personal de la UPV per “personal idoni”, tal com el gerent va descriure en un Consell de Govern.
Aquesta és la història d’un procés que hem batejat metafòricament com de Colonització, un pla que qüestiona la vàlua de la nostra plantilla.
FASE I – La llavor
A la primavera de 2022 comença el desembarcament a la UPV. Arriba un senyor com a Cap de Secció de recursos humans, aprofitant que la plaça estava oberta a altres administracions, i ràpidament ascendeix al càrrec de vicegerent.
La comissió de serveis per la qual va accedir a la vicegerència es va fer sense la publicitat exigida pel reglament vigent, motiu pel qual va ser recorreguda per STEPV. L’administració, lluny de rectificar, es va afanyar a convocar un concurs de lliure designació per tombar el recurs d’STEPV al·legant que l’objecte ja havia desaparegut.
Irònicament, una de les primeres accions del nou vicegerent va ser eliminar el reglament de comissions de servei que la seua pròpia comissió havia incomplert.
Juntament amb el vicegerent, arriba una altra persona que va ocupar inicialment un lloc eventual d’assessorament. Però que en el moment en què les modificacions a la RLT li van permetre accedir va assumir, consecutivament, la direcció primer d’un servei purament jurídic i, després d’un altre de gestió de recursos humans, perquè quan el rector Capilla troba una “persona idònia”, la col·loque on la col·loque, no perd mai la idoneïtat.
Fase II – La tempesta perfecta
El vicegerent modifica totes les places de cap de servei perquè puguen ser ocupades per personal de qualsevol administració pública. El sistema de provisió d’aquests llocs passa a ser la lliure designació, eliminant la necessitat de superar un procés selectiu a la UPV.
Així, ara que es pot presentar personal que no ha superat un procés selectiu a la UPV, el rector nomena el tribunal i la “discrecionalitat tècnica” d’aquest tribunal com únic factor per decidir qui guanya el lloc de treball.
La Relació de Llocs de Treball (RLT) comença a omplir-se de noves places de cap de servei, l’existència de les quals és molt qüestionable. Inexorablement, tots els concursos de provisió són guanyats per personal provinent de la Generalitat, els quals, curiosament, semblen conéixer-se entre ells.
Amb els canvis en la RLT i en la forma de provisió, aquests actes pràcticament no són recurribles.
FASE III – Es lleven la careta
En octubre de 2025, l’estratègia canvia, potser per la pressa en l’arribada d’una persona que havia ocupat el lloc de sotssecretari de presidència amb l’expresident Mazón.
En aquesta ocasió, el rector utilitza el nomenament per adscripció provisional, un sistema que l’article 120 de la Llei de Funció Pública Valenciana destina només a tres supòsits que, segons la nostra anàlisi, no es donen en aquest cas. A més, diverses sentències interpreten que aquest sistema està restringit a personal que pertany a les escales pròpies de l’administració on es reingressa.
Aquesta qüestió és crucial: el gerent, en el Consell de Govern, va insinuar que aquesta persona no anava a fer les funcions del lloc al qual s’havia adscrit. Sense funcions, no existeix cap necessitat de servei que justifique l’adscripció.
El director de l’Escola Politècnica Superior d’Alcoi va admetre en el Consell de Govern haver facilitat l’arribada d’aquesta persona a la universitat. A hores d’ara, aquesta persona “dirigeix” el Servei de Gestió Econòmica des d’un despatx a Alcoi. STEPV ja ha recorregut el seu nomenament.
FASE IV – Ja no es conformen amb caps
Fa poques dates, descobrirem l’última fase del procés, que metafòricament denominem com de colonització, ja no es limita amb els llocs de direcció, i ampli el seu abast a altres llocs.
Ometent els procediments de la normativa de gestió de borses de la UPV, la vicegerència ha decidit utilitzar les borses de la GVA per nomenar lletrats a la UPV mitjançant un procediment poc transparent. Han publicat un anunci al web de la GVA indicant que les persones de borses concretes interessades a treballar a la UPV poden contactar amb la vicegerència. Posteriorment, sense cap publicació de llistes ni transparència, es crida, presumiblement per l’ordre correcte, a les persones que han expressat interés.
La utilització d’aquestes borses ja ha sigut recorreguda per STEPV. La UPV ja ha nomenat una persona procedent d’aquestes borses, i el seu nomenament serà recorregut pel sindicat en els pròxims dies.
I ara?
La gerència de la universitat, amb la total i necessària connivència del rector, està executant un pla que col·locaria en els llocs de direcció de serveis i d’altres estratègics a personal del seu grat que no ha superat processos selectius a la UPV, com tampoc ho ha fet el mateix gerent.
Aquest personal, segons la nostra opinió, no ha destacat pels avanços que han aportat a la UPV, alguns ni estem segurs que hagen aportat res, però sí per encarir el cost de la plantilla amb les seues elevades retribucions.
Des d’STEPV cridem a la mobilització per aturar una política que considera el personal propi de la UPV com a personal de segona, qüestiona la nostra valia, i limita la nostra promoció.
