A finals d’este mes d’octubre cobrarem en la nòmina el complement de productivitat variable. A priori, una bona notícia per a la nostra butxaca. Però, sabem realment com es calcula, com es repartix i què s’està valorant del nostre treball?
És or tot el que lluïx?
Des de STEPV volem que conegues què hi ha realment darrere de l’import que voràs reflectit en la teua nòmina. Per això, durant quatre dies desgranarem les misèries d’un sistema obsolet i injust.
Capítol 1. La trampa de l’indicador únic: la «loteria de l’adscripció»
Encara que el model teòric preveia mecanismes d’avaluació individual, esta part no s’ha arribat a aplicar mai. En la pràctica, el 100 % de la quantia depén exclusivament dels resultats de les enquestes anònimes de satisfacció de la teua unitat.
És a dir, no es mesura el teu esforç, la teua dedicació, ni el volum de treball que assumixes. Es mesura la percepció dels usuaris, condicionada moltes vegades per factors que no depenen de tu:
- Expectatives generades per la publicitat «poc realista» de l’Equip Rectoral.
- Instal·lacions obsoletes i falta de recursos humans i materials.
- Normatives impopulars que la teua unitat està obligada a aplicar.
- Enquestes en què participen pocs usuaris o, principalment, els més insatisfets (o un grup reduïdíssim d’«usuaris» amb ganes de revenja).
En definitiva, pots fer un treball excel·lent i cobrar menys simplement per la unitat en què treballes.
I tu, consideres just que la teua productivitat depenga de la satisfacció dels usuaris i no del treball que realment fas?
Demà, capítol 2: Pots treballar millor, obtindre millors resultats… i acabar cobrant menys?
Des de STEPV volem conéixer la teua opinió sobre el sistema i quines millores hi aportaries.
