STEPV no ha acceptat les llentilles de l’administració. La resta de sindicats, en canvi, han considerat prou aquesta paupèrrima cessió i han signat l’acord.
Les explicacions que mereixeu
No ha sigut per falta de voluntat de consens. De fet, els sindicats havíem presentat una proposta pensada per donar resposta a les necessitats reals de la plantilla. Però l’administració ha considerat que cedir en allò mínimament raonable era un esforç excessiu.
La seua proposta de “negociació” consisteix a oferir les 4 reunions mínimes que obliga el reglament, tres d’elles a final d’any, i la resta, a un acte de fe, sense dates fixes. Si tu i jo volem fer-nos un café posem data si no tu i jo estem segurs que no ens farem el café.
A més, l’administració manifesta dubtes “existencials” sobre si qüestions com:
• el protocol davant l’assetjament d’estudiants al professorat, o
• el pla d’ordenació de laboratoris,
tenen alguna cosa a veure amb les condicions de treball.
Tampoc s’han considerat dignes d’entrar al calendari altres assumptes clau com ara:
• la normativa de comissions de servei,
• la planificació d’oposicions i concursos,
• i altres qüestions que, pel que sembla, poden esperar indefinidament.
Nosaltres continuarem defensant que negociar no és deixar passar el temps, sinó posar dates, temes i voluntat damunt la taula.
