Quatre places de tècnic A1 d’Administració General. Quatre. Amb oferta pública d’ocupació, amb negociació prèvia i amb tots els requisits complits. Fa tres anys exactes que existeixen.
I què n’ha fet la UPV? Res. No ha convocat l’oposició. Les ha deixades morir.
El resultat és greu: en haver passat el termini legal, aquestes places s’han perdut. I si ara es volen recuperar, caldrà fer-ho a costa de la taxa de reposició de 2026, substituint-les per altres quatre places. És a dir, es posa en perill eixa oferta que estaves esperant.
La derivada
I encara més: aquestes places havien d’anar incloses amb les de l’OPE de 2025, amb un total de 13 places entre promoció interna i accés lliure. Però com que les ofertes s’acumulen i no es convoquen, tot apunta que el resultat serà, una vegada més, el retard de tot el procés.
Creieu que això haguera passat en el PDI? Sempre paguem els plats trencats el PTGAS… Toca’t el nas!
L’anàlisi
No sabem si això respon a una desídia institucional flagrant o a una estratègia calculada. El que sí que sabem és que, després d’un esforç col·lectiu per arribar a una oferta, quan tot està acordat, l’Administració fa la seua jugada mestra: deixa caure les places, sense cap explicació i sense assumir responsabilitats.
Això sí: quan es tracta d’activar el col·locòmetre, aleshores no hi ha retards ni oblits. Tot va rodat. Sense dilacions, sense excuses, sense “ens ha passat el termini”.
Expliqueu-ho als companys. Lluïu el llaç de protesta. Aturem aquesta política de recursos humans.
Perquè sí: estem farts. Molt farts.
