Recordes aquella assignatura en la qual havies de fer classe a 90 estudiants que no cabien a l’aula i et demanaven que feres “innovació docent”? I aquella vegada que, a més de les assignatures que et tocaven, vas haver d’impartir les d’un company que estava de baixa perquè “uy, no da tiempo a contratar una sustitución”? Potser eres d’eixa part de professorat que ha de jugar-se la vida ficant en un laboratori al doble d’estudiants que realment caben perquè la direcció de la teua Escola no et dona un desdoblament. O pitjor, la direcció del teu Departament et diu que faces el desdoblament, però no te’l reconeix en POD.
Encara que et diguen el contrari, això no “es el mercado, amigo”, ni fruit de les forces de la naturalesa. Ni tan sols és inevitable. És fruit de decisions polítiques.
Hui dia, i saltant-se els requisits legals, aquest Rectorat té “el peix venut” tant per a les noves places de PDI com per a les promocions de 2026. Sense més ni més. Hauràs de continuar fent classe a 90, substituint al teu company gratis i jugant-te la vida en un laboratori de pràctiques.
O potser tens sort i hui això no t’afecte, que tu ja tens el teu resolt. Enhorabona. Però, tal vegada, un dia et toca a tu. Tal vegada, més prompte que tard, la teua merescuda promoció no es done. Tal vegada afavoreixen a una altra persona, sense meréixer-ho. Tal vegada eres tu qui continue donant grups de 90 estudiants mentre uns altres gaudeixen de reduccions i imparteixen el poc que tenen en xicotets grups de 10 en una assignatura optativa.
I no t’equivoques: la direcció del teu departament no te’l solucionarà. Tampoc la teua escola. Ni per descomptat el Rector Capilla, que ha eliminat la possibilitat de negociació amb els teus veritables representants. I tant que, ben pensat, per a què negociar res quan pots assignar places amb criteris arbitraris i opacs?
L’única opció que ens queda és defensar-nos, professores i professors, la gent que estem en el dia a dia, a peu de classe, a peu de laboratori. Defensar els nostres drets, defensar la transparència d’una institució pública com la UPV. Plantar-nos, dir basta a la propaganda, a la despesa supèrflua, i invertir en el que de veritat importa: les persones.
Ja toca, no creus?
