Cada 8 de març, les universitats redescobreixen que la igualtat és urgent. S’organitzen actes, es pengen cartells, s’il·luminen façanes i es publiquen declaracions solemnes. Durant unes hores sembla que la transformació estructural és imminent. I després arriba el 9 de març.

Els números no es poden tapar amb un llaç violeta. Són tossuts. I diuen la veritat. Si no es destinen recursos reals a la igualtat, el missatge és clar: no és una prioritat.

Comparem la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València.

Si fem una foto a cada costat de l’avinguda dels Tarongers, la diferència és evident: ací encara tenim un llarg camí per recórrer.

La Universitat de València compta amb sis llocs estructurals adscrits a la seua Unitat d’Igualtat i Diversitat: una direcció A1, una tècnica superior A1, personal tècnic A2 i suport administratiu. Sis places estables, consolidades i amb funcions definides.

Si ho traduïm a xifres —amb estimacions prudents— parlem d’un cost anual aproximat d’entre 250.000 i 300.000 euros en despesa de personal. Només en estructura estable.

Un quart de milió d’euros anuals que envien un missatge inequívoc: la igualtat és una política amb musculatura pròpia.

I a la UPV? Ací, la Unitat d’Igualtat descansa sobre una sola persona.

Una.

Si estimem el cost anual d’una plaça A1 o A2 amb complements, podem situar-lo entre 45.000 i 55.000 euros anuals. És a dir, aproximadament una cinquena o una sisena part de l’estructura de personal de la UV.

Sis nòmines davant d’una.
Sis salaris estructurals davant d’un.

No és una qüestió d’opinió. És una qüestió d’escala.

Si fem l’estudi extensiu a totes les universitats del País Valencià, la diferència es fa difícil d’ignorar.

A la UA hi ha aproximadament sis persones dedicades a aquesta tasca; a l’UJI, tres; a la UMH, quatre; i a la UV, sis llocs estructurals en la seua Unitat d’Igualtat i Diversitat.

La diferència encara es veu més clara si es posa en relació amb la dimensió de la comunitat universitària (estudiantat, PDI, PI i PTGAS). La UA, amb unes 28.000 persones, té aproximadament un representant per cada 4.600. L’UJI, amb prop de 16.800, un per cada 5.500. La UMH, també al voltant de 28.000, un per cada 7.000. La UV, amb unes 60.000 persones, en té un per cada 10.000. La UPV, amb una comunitat d’unes 40.000 persones, té una sola persona per a totes.

Universitat Comunitat Universitària Persones Igualtat Proporció (1 cada…)
UA 28.000 6 4.600
UJI 16.800 3 5.500
UMH 28.000 4 7.000
UV 60.000 6 10.000
UPV 40.000 1 40.000

La igualtat implica diagnòstics continus, seguiment de dades, anàlisi de bretxes, coordinació de protocols, atenció a casos d’assetjament, formació de personal, avaluació de plans i transversalització real en la docència i la investigació. Tot això requereix hores de treball, especialització i capacitat tècnica.

No és una crítica a la persona que ocupa el lloc. És una crítica al model. Perquè quan una política pública descansa sobre una única plaça, el missatge implícit és que aquella política és secundària.

Les dades d’aquest informe s’han remés a la vicerectora competent.