Fa un any, la UPV va utilitzar un mecanisme excepcional, anomenat enriquiment injust, per pagar vora 50.000 euros a un despatx d’advocats pels tràmits relacionats amb el projecte Xina. Es tracta d’una figura que permet reconéixer i pagar uns serveis ja prestats, tot i que no hi haja hagut una licitació prèvia resolta.

El problema és que, sorprenentment, un any després, la Universitat torna a recórrer al mateix mecanisme. Amb aquesta segona aprovació, la factura total s’acosta ja als 100.000 euros.

Un informe sense data ni signatura

A més, s’aporta un informe que pretén justificar l’actuació però que no està ni datat ni signat. Per què serà que no el signa ningú?

La falta de data i de signatura no és un detall menor. En un procediment que ja és excepcional, la Universitat hauria d’extremar les garanties, no relaxar-les.

Una licitació que arriba tard

El cas encara resulta més difícil d’explicar si es mira la cronologia. En juliol de 2025 es van portar al Consell de Govern les primeres factures. Però la licitació no va eixir fins a novembre.

Mentrestant, els treballs van continuar. I, finalment, el procediment de licitació s’ha resolt a favor del mateix despatx, que ha presentat una oferta de, curiosament, 100.000 euros menys que altres empreses.

Xina ja costa diners

Per això, el Rectorat hauria de deixar de dir que l’aventura xinesa no costarà diners a la UPV. Només en “fontaneria” jurídica la factura ja va camí dels 100.000 euros, sense comptar avions, dietes, viatges i altres despeses associades.

“Ho tornaria a fer”

El secretari general, a més, ha afirmat que ho tornaria a fer. Aquesta afirmació és preocupant.

Quan una figura excepcional es fa servir dues vegades per al mateix projecte, i a més es defensa públicament que es tornaria a fer, el problema ja no és només administratiu. És també polític i institucional.

No s’ha de matar el missatger

En la seua intervenció, el secretari general també ha atacat els consellers que han qüestionat aquest procediment. Però no s’ha de matar el missatger.

Si hi ha sospites, no naixen de qui les denuncia, sinó d’un procediment sembrat de dubtes: per la falta de signatures, per la falta de dates, per la falta de claredat i per l’ús reiterat d’un mecanisme excepcional.

Una universitat pública hauria de respondre amb transparència, documents clars i explicacions convincents. No amb retrets als qui demanen explicacions.

Pot ser tenen raó en afirmar que STEPV se mira estes coses en excés de cel.

Tot açò i més coses en el video del Consell de Govern

L’acord ha comptat amb el vot favorable de STEPV i d’UGT, la qual cosa representa més del 70% de la representativitat a la nostra universitat, aportant la seguretat jurídica necessària a un procés d’aquesta magnitud..

40 del total de 100 punts es reparteixen d’acord amb l’actual barem:

• 2 punts per Expedient acadèmic
• 10 punts per ítems relacionats amb la docència
• 4 punts per ítems relacionats amb la investigació
• 20 punts per l’experiència professional en el treball principal
• 4 punts per altres mèrits com coneixement de valència, d’idiomes estrangers, premis, etc.

Els altres 60, fruit del consens i de l’acord unànime de totes les universitats públiques valencianes i de les forces sindicals en la Mesa General d’Universitats, valoren l’experiència com a professor o professora associada.

Cada any com a professorat associat a la UPV, dins de la mateixa àrea de coneixement, es valorarà amb 6 punts, i si és en un altra universitat amb 2,4 punts. Es prorrategen proporcionalment els mesos complets.

A petició d’STEPV el professorat que haja exercit en altra universitat només computarà 10 anys, igual que el professorat d’aquí. Tanmateix, aquesta limitació ha provocat l’abstenció de CCOO que considerava que la saturació havia de produir-se només per punts i no per anys. Des de STEPV considerem que eixa alternativa hauria deixat totalment desprotegit el nostre personal.

A més, aquest límit temporal en el còmput de l’experiència laboral no constitueix cap anomalia: és el mateix criteri que s’aplica en totes les convocatòries de selecció del PTGAS de la UPV.

En STEPV estimem el nostre professorat associat i tenim un compromís total amb la seua consolidació.

El vicerector ha confirmat que complirà amb la petició d’STEPV de traure a concurs les 515 places actuals de professorat associat (no indefinit o pre-LOSU). Així, l’estabilització del professorat associat a la UPV es farà sense expulsar cap professor o professora.

Els nous contractes només poden tindre una dedicació docent P4 o P3, segons marca la LOSU. El VPOA, a la pregunta d’STEPV, ha confirmat que tot el professorat amb dedicacions P6 i P5 passarà a P4, si no prefereix una dedicació menor.

El següent objectiu d’STEPV és que l’actual professorat consolide la seua plaça. En aquest sentit, STEPV ja va aconseguir en la Mesa General d’Universitats que el 60% del concurs estiguera vinculat a l’experiència docent en la Universitat i l’àrea de coneixement, i que cada any en altra universitat es multiplicara per 0,4.

Ara la proposta concreta del VPOA és que el màxim s’obtinga amb 10 anys de treball, 6 punts per cada any d’experiència a la UPV i 2,4 punts a altres universitats. STEPV està disposat a acceptar-la, sempre que l’experiència en altres universitats també es limite a 10 anys.

Per al 40% de punts restant l’acord també està prop, perquè l’administració vol aplicar, proporcionalment, el barem que ja vàrem acordar per al professorat associat LOSU. I que pots llegir ací

Ara, només ens queda que el Conveni Col·lectiu que estem negociant amb les Universitats Públiques Valencianes compensen econòmicament la pèrdua retributiva de gran part del professorat associat.

En este punt, la proposta d’STEPV és l’única presentada que ho garanteix, i pots llegir-la ací

En STEPV estimem al professorat associat

Novetats CAL!

En la mesa de negociació de hui s’ha aconseguit una nova fita important: l’administració s’ha compromés que, a partir d’ara, les pròximes convocatòries incorporen l’obligació que el tribunal publique un calendari orientatiu del procés. També es convidarà als tribunals de les convocatòries actuals a publicar eixe calendari.

Sabeu que sovint ens toca denunciar retards, exigir explicacions i insistir una vegada i una altra. Però també és just reconéixer quan les coses comencen a desbloquejar-se. I hui podem dir que aquest avanç és una bona notícia.

No ha sigut casualitat. Ha sigut possible gràcies a la constància, al treball sindical i, sobretot, a la mobilització de la gent.

Continuem avançant… Amb tu!

La jornada “normal”

L’Administració, ignorant la realitat de la jornada de la seua plantilla, afirma amb cinisme institucional que la jornada «normal» a la UPV ja és de 35 hores, i que la de 37,5 hores correspon a la completa o «exclusiva». Les dades desmunten aquest relat:

• PTGAS: El 90% té jornada de 37,5 hores.

• PI: La immensa majoria del personal a temps complet té un contracte de 37,5 hores.

• PDI: Tot el personal a temps complet té una jornada de 37,5 hores.

A més, el rectorat pretén diluir els drets ja conquerits en el Pla Concilia (Nadal, Pasqua o reducció d’estiu) per a sostenir que ja es compleixen les 35 hores. Amb aquest argument, bloqueja la negociació a l’espera de càlculs del còmput anual, ignorant que la proposta d’STEPV és clara: 30 minuts menys al dia.

Una reivindicació justa

STEPV legitima aquesta exigència en la pèrdua de poder adquisitiu acumulada (més del 17% des de 2007) i en la viabilitat demostrada per experiències com la jornada de 4 dies a l’Ajuntament de València al 2023. Malgrat això, l’Administració s’enroca en reclamar els càlculs que li convenen.

Mentrestant, temes vitals continuen al tinter: OEP, normativa de borses, complements d’anglés, el POL o la promoció en places barrades.

Polipropaganda

Per si no n’hi haguera prou, el Gerent, que no ha xafat una mesa de negociació en anys, es dedica a fer propaganda a tota la plantilla (estiguen subscrits al seu compte o no) pocs minuts després de la sessió, mentre se censuren les comunicacions sindicals. És la «llibertat d’expressió» a l’estil de l’equip de Capilla.

Volem en temps el que ens han furtat en diners.

I el silenci no és neutral: és bloqueig. La proposta es va registrar amb 14 dies d’antelació i amb només tres pàgines de documentació. Temps i informació més que suficients.

Sis anys d’espera no són una anècdota. Són un fracàs de gestió

El punt “ajornat?” vol regular per normativa els terminis dels processos de selecció i promoció del PTGAS: seguretat jurídica, agilitat i normalitat administrativa. El que la Gerència vol evitar és parlar d’aquesta realitat:

• 4 places perdudes de l’OEP 2022 per caducitat (un fet sense precedents).

• 25 places paralitzades en 4 processos selectius que segueixen al “Polilimbo”.

• 64 mesos de mitjana per a resoldre una oposició de PTGAS.

I mentre el PTGAS espera més de 5 anys, la promoció del PDI es resol en només quatre mesos. Dues velocitats. Dos tractes. Una desigualtat indefensable.

L’ajornament és un senyal de debilitat

Malgrat la por al debat del rectorat, no el pot evitar. Ens diran que catorze dies d’antelació no són prou, perquè el reglament no concreta el termini, però el 30 d’abril ja no tindran excuses.

Així doncs, catorze dies per llegir tres pàgines no són suficients quan ho demana el PTGAS, però el Consell de Govern es convoca amb una setmana i mil pàgines per revisar: La llei de l’embut.

Si guanya temps, si intenta silenciar la majoria, si desplaça el Consell a Alcoi per evitar concentracions a Vera, és perquè el malestar és real.

El PTGAS exigeix dignitat.

Per a evitar que la nova jornada acabe transformant un dret en una autoexplotació, STEPV presenta una proposta que implementa mecanismes de viabilitat tècnica i reducció de la burocràcia per evitar que es degrade el servei i la nostra salut.

Reivindicacions concretes:

• Reducció lineal i universal: 35 hores reals (7 h/dia) i 32,5 hores per a jornades sense exclusiva.

• Blindatge del Pla Concilia: La reducció s’aplica sobre la jornada base actual, sense absorbir els drets ja conquistats.

• Pla de Viabilitat: Estudi de càrregues de treball i eliminació de burocràcia per a fer real la reducció.

LLEGIR LA PROPOSTA D’STEPV

No demanem treballar menys, proposem cobrar en temps el que no se’ns ha pagat en diners

Des de 2007, el personal de la UPV ha patit una pèrdua de poder adquisitiu acumulada del 17,4% (algunes fonts la calculen en més del 20%). Davant la impossibilitat legal de recuperar aquest salari de forma immediata, la jornada de 35 hores és l’única via per a començar a saldar aquest deute històric.

Les 35 hores a la UPV

La Mesa de Negociació es reunirà el 3 de març per començar a negociar la implantació de la jornada de 35 hores. STEPV presenta una proposta que busca evitar que la UPV siga l’última a aplicar aquest dret o que ho faça amb models «fallits» com els de la UA/UJI /UMH que no faciliten la conciliació real.

Si la universitat exigeix excel·lència, ha de garantir dignitat.

L’administració no pot refugiar-se en l’argument que el PDI «ja té flexibilitat». Si el temps de treball es redueix, aquesta reducció ha de tindre un reflex directe en la capacitat docent per a permetre el desenvolupament de la recerca, la transferència i l’atenció a les tasques de gestió i burocràcia acadèmica, cada vegada més absorbents.

Per a evitar que la nova jornada siga una mesura discriminatòria per PDI, STEPV presenta una proposta que garanteix el reflex en el POD:

• Reflex directe en el POD: Reordenació de les càrregues docents vinculada a la nova jornada.

• Blindatge del Pla Concilia: La reducció s’aplica sobre la jornada base actual, sense absorbir els drets que ja vàrem conquistar.

• Reducció lineal i universal: 35 hores reals (7 h/dia).

Pots llegir la nostra proposta completa aquí.

No demanem treballar menys, proposem cobrar en temps el que no se’ns ha pagat en diners

Des de 2007, el personal de la UPV ha patit una pèrdua de poder adquisitiu acumulada del 17,4% (algunes fonts la calculen en més del 20%). Davant la impossibilitat legal de recuperar aquest salari de forma immediata, la jornada de 35 hores és l’única via per a començar a saldar aquest deute històric.

La Mesa de Negociació es reunirà el 3 de març per començar a negociar la implantació de la jornada de 35 hores. STEPV presenta una proposta que busca evitar que la UPV siga l’última a aplicar aquest dret o que ho faça amb models «fallits» com els de la UA/UJI /UMH que no faciliten la conciliació real.

Si la universitat exigeix excel·lència, ha de garantir dignitat.

Les explicacions que mereixeu

No ha sigut per falta de voluntat de consens. De fet, els sindicats havíem presentat una proposta pensada per donar resposta a les necessitats reals de la plantilla. Però l’administració ha considerat que cedir en allò mínimament raonable era un esforç excessiu.

La seua proposta de “negociació” consisteix a oferir les 4 reunions mínimes que obliga el reglament, tres d’elles a final d’any, i la resta, a un acte de fe, sense dates fixes. Si tu i jo volem fer-nos un café posem data si no tu i jo estem segurs que no ens farem el café.

A més, l’administració manifesta dubtes “existencials” sobre si qüestions com:

• el protocol davant l’assetjament d’estudiants al professorat, o

• el pla d’ordenació de laboratoris,

tenen alguna cosa a veure amb les condicions de treball.

Tampoc s’han considerat dignes d’entrar al calendari altres assumptes clau com ara:

• la normativa de comissions de servei,

• la planificació d’oposicions i concursos,

• i altres qüestions que, pel que sembla, poden esperar indefinidament.

Nosaltres continuarem defensant que negociar no és deixar passar el temps, sinó posar dates, temes i voluntat damunt la taula.

La resposta de la presidència ha sigut, com a mínim, estudiar tant les dates com els temes proposats. Sembla poca cosa, però atenció: per fi comencen a complir la normativa de meses que vam acordar fa anys i que, misteriosament, havien deixat d’aplicar.

No tenim cap dubte que aquesta sobtada voluntat de complir normes no cau del cel: és fruit de les mobilitzacions i de l’augment de la pressió sindical. Per tant, avís important: no abaixem la guàrdia. Quan afluixem, ja sabem què passa.

La pròxima edició de la Mesa es preveu per a febrer, però la setmana que ve tornarem a insistir i estarem vigilants, perquè no oblidem que fa dos anys ja vam arribar a aquest mateix punt… i al final no es va arribar enlloc. La memòria també és una eina sindical.

Seguim.