Aquestes són les respostes d’ambdos candidats

 

L’equip rectoral se sotmet cada quatre anys a unes eleccions que, si bé no són estrictament una avaluació com la que es planteja en la pregunta, tenen conseqüències importants. Però és interessant l’aplicació d’un sistema d’avaluació, dins del sistema de qualitat de la UPV, a l’equip de govern i la vinculació del resultat a una retribució addicional. Caldrà trobar el mètode més adequat, ja que en aquest moment els membres de l’equip de govern de la UPV no perceben incentius de productivitat per l’exercici d’aquests càrrecs. Seria molt útil conèixer sistemes ja implantats en altres universitats. Us agraïm la pregunta, ja que conté una proposta que creiem que ens ajuda a aprofundir en la millora contínua de la UPV, ja que permet obtenir retroalimentació útil de la satisfacció dels enquestats.

Cada cas és diferent i no seria adequat generalitzar. Les sentències han de ser estudiades amb deteniment perquè la institució no entre en dol per no recórrer-les. El nostre compromís és que la decisió es basarà en els informes tècnics de l’equip de juristes responsables i que no hi haurà una instrucció referent a recórrer sentències de forma automàtica. En el cas que els conflictes siguen laborals, es pot estudiar el fet d’acceptar-les en primera instància sempre que la sentència resolutòria siga clara i no perjudique seriosament els interessos de la institució. No anem a malbaratar recursos públics, ni privats de les persones afectades, i assumirem la responsabilitat de la UPV en les possibles errades sense presentar recurs.

Ens comprometem a ser equitatius. Els campus d’Alcoi i de Gandia tenen singularitats que fan que els criteris utilitzats a Vera no servisquen com a referència per a cobrir les seues necessitats. En el programa es recull un canvi en els Estatuts de la UPV de forma que es reconeixeran el Campus de Gandia i el Campus d’Alcoi com a estructures organitzatives de ple dret. En ambdós casos, es garantiran en igualtat tots els serveis que actualment es troben al Campus de Vera.

Anem a realitzar un catàleg de funcions extra-escola, és a dir, totes aquelles funcions que estructuralment no fa una escola a Vera, i que sí fan els diferents serveis centrals o de campus. El catàleg es farà a través d’un treball conjunt amb les direccions de l’EPS de Gandia i de l’EPS d’Alcoi. Servirà per obtindre la càrrega que assumeix el PAS d’aquestes escoles i que està associat al campus. Aquest catàleg servirà per a dotar els campus de Gandia i d’Alcoi dels recursos necessaris per a satisfer les necessitats reals.

En primer lloc cal vetlar pel compliment del Pla Concilia vigent que ja recull, en alguna mesura, aquest aspecte en l’apartat D. Organització docent. El que sí és cert, és que es deixa a la voluntat del departament i això no garanteix el dret a la conciliació. En la reformulació del Pla Concilia, que en el nostre equip serà prioritària, es treballarà una fórmula que millore la situació, com pot ser la priorització de la conciliació davant d’altres criteris d’elecció de docència.

Aquest és un punt molt rellevant en el nostre programa i un ferm compromís de la nostra candidatura. Anem a flexibilitzar al màxim les condicions per a poder realitzar contractes indefinits on siga necessari pel tipus de funcions desenvolupades, per necessitats estratègiques, a més d’altres motius que caldrà identificar clarament. I dotarem el nostre personal contractat amb càrrec a projectes de l’estabilitat i els fulls de ruta pertinents. Explotarem al màxim les possibilitats que permet la llei i no escatimarem esforços per a modificar-la a través de la CRUE. Hem de donar una solució justa a aquesta situació impròpia d’un mercat de treball madur i socialment responsable.

Qualsevol abús ha de ser motiu de conseqüències acordes a la gravetat i, evidentment, no pot hi haure cap diferència en les penalitzacions a les persones infractores per la seua condició o càrrec. Ens comprometem al fet que en cas de dol manifest, s’òbriguen els expedients interns per a determinar com es va arribar a aquella situació i si es poden derivar responsabilitats d’àmbit intern.

Pensem que la consideració de casos concrets excedeix el que correspon a aquesta resposta. El que sí sabem és que les normatives i els criteris han de ser d’aplicació general i pública en tots els casos.

És un sentir de tota la comunitat universitària la necessitat de posar en valor la docència. Les enquestes de satisfacció de l’alumnat són a hores d’ara un element important per a valorar la qualitat de la docència (encara que no és l’únic). Aquestes enquestes són tingudes en compte per a la renovació del professorat associat (amb aprovació de la mesa de negociació i del Consell de Govern) i per a la concessió del quinquenni docent. A més a més, s’han tingut en compte per a la proposta de professorat emèrit.

La consideració de les enquestes de satisfacció de l’alumnat (juntament amb consultes per a verificar l’existència de possibles causes que ho justificaren) s’ha tingut en compte per a la creació de places de promoció i així s’ha plantejat al col·lectiu de directors i directores de departament, a la Mesa de Negociació, a la Comissió de Promoció del Professorat i, fins i tot, al Consell de Govern, sense que en cap cas s’haja fet un plantejament contrari. No s’entendria que una universitat pública facilitara la promoció al professorat que no demostra una mínima qualitat en la docència impartida. Hem de vetlar per aquesta qualitat a la nostra Universitat. Sabem que això també preocupa a les organitzacions sindicals.

Efectivament, condicionar la continuïtat de contractes del professorat associat únicament al resultat de les enquestes deriva en una avaluació molt parcial i que pot resultar en una disfunció entre la qualitat docent i els resultats de les enquestes.

Conjuntament amb totes les parts implicades, vetlarem per establir uns criteris adequats i transparents per a la renovació de contractes de professorat associat, amb revisió dels actuals tal i com està previst.

L’oferta formativa del PAS, que s’elabora tècnicament des de la UFASU, és una de les poques ofertes formatives de la UPV que aplica principis de seguretat i transparència lingüística, és a dir, que publica l’oferta d’accions formatives amb la indicació de la llengua que els formadors faran servir, valencià o castellà. Això ha permès fer encara més visible quina és la llengua vehicular de la majoria de les accions formatives adreçades al PAS: el castellà. La inèrcia dels usos lingüístics s’ha de modificar amb accions específiques. Ampliarem notablement la formació del PAS amb una major oferta en valencià. La trajectòria i compromís dels membres de la nostra candidatura són garantia de compliment de la presència adequada del valencià en la docència, en la investigació, en la formació i en tots els aspectes de l’activitat universitària. El nostre compromís és intentar aplicar una política lingüística que garantisca, tant com siga possible, l’ús del valencià com un fet normal i apreciat per la institució i per la comunitat universitària. L’ús del valencià és perfectament compatible amb una UPV amb molts alumnes i amb una universitat amb vocació internacional. La manera més sòlida d’interactuar en l’àmbit global, és des de la nostra particularitat.

En la segona part de la pregunta manifesteu que la formació és deficient en determinades àrees de treball com gestió econòmica, on sovintegen els canvis. Si això passa, segurament és perquè els mecanismes de detecció de necessitats formatives són millorables. Treballarem en la millora d’aquesta situació amb la UFASU, amb els responsables dels serveis, amb els representants del PAS i amb tots els actors implicats.

El nostre programa inclou com a compromís el disseny de l’RLT del futur i l’enfortiment de l’organització de gestió de recursos humans a la UPV. L’RLT del futur recollirà indicadors objectius que permetran el càlcul de les necessitats de personal en cada àmbit de la plantilla de PAS, de tal forma que, amb transparència plena, la dotació d’efectius respondrà a necessitats objectives. Compartim que els tres àmbits assenyalats són de la màxima importància per al funcionament de la universitat: tècnics de laboratori, auxiliars d’informació i personal de suport a la investigació, per això l’anàlisi de l’RLT del futur, en els tres àmbits, serà abordada amb caràcter prioritari durant el primer any del mandat.

Pel que fa concretament als tècnics de laboratori, amb la revisió de l’RLT es definirà un nou model: un Pla d’Ordenació de Personal Tècnic de Laboratori, que ha d’anar més enllà del laboratori i que ha de recollir aspectes relacionats amb projectes transversals, TFG/TFM, participació en programes de generació espontània, en jornades de portes obertes, etc.

També podem avançar que els primers llocs on cal ampliar els recursos humans de suport a la recerca són l’SGI i les ENCIs.

Per les implicacions que pot tenir en relació al que es pregunta, volem recordar que un dels punts del nostre programa és la divisió de l’actual Servei de Recursos Humans en tres nous serveis, una mesura que té com a objectiu principal rellançar la gestió de personal del PAS, del PDI i del PI.