Es tractava d’un comunicat que difícilment es pot qualificar de valent. De fet, destacava per la seua tebiesa i per la manca de referències clares a les problemàtiques que envolten la vaga indefinida convocada en el sector educatiu no universitari.

Les crítiques no s’han fet esperar i han sigut contundents. Tanmateix, en lloc d’assumir qualsevol tipus de responsabilitat o d’aclarir el seu posicionament, la institució ha preferit eliminar la publicació de les seues xarxes socials. Tot plegat, molt coherent amb la política d’aparador a què ens tenen acostumats.

Els comunicats arribaren després que STEPV demanara a la Conferència de Rectors que es mullara en aquest conflicte. Al cap i a la fi, com diu la dita: quan veges la barba del teu veí pelar, posa la teua a remullar.

Continuem pendents de com evoluciona la vaga.

Malauradament, la universitat sota el govern de Capilla no està sent el lloc de llibertat que hauria de ser. Hui, dos artistes han volgut manifestar el seu suport a la vaga indefinida de l’ensenyament públic no universitari mitjançant una performance pacífica: romandre estirats a terra al costat d’una pancarta amb el missatge “L’educació l’han assassinada”.

Era una acció simbòlica, serena i purament pacífica, que pretenia sacsejar consciències i posar el focus sobre una realitat que moltes institucions prefereixen ignorar.

La resposta, però, ha sigut l’expulsió del campus. El personal de seguretat els ha impedit dur a terme l’acció i els ha fet fora, convertint una protesta artística i pacífica en un nou episodi de censura.

Resulta especialment greu que això passe en una universitat.

Amb aquesta actuació, la UPV se suma a una deriva repressiva i silenciadora que hauria de preocupar-nos profundament. Perquè una universitat que no tolera una expressió pacífica de suport a l’escola pública deixa de ser un espai de pensament crític i es converteix en un espai de control.

Bolets com metàfora

A partir de les propostes de la primera assemblea em titulat la campanya “Els bolets a la UPV” perquè, com els bolets, aquest procés ha crescut ràpidament, sense control i ocupant espais que no li corresponen. Proposem portar un llaç roig amb punts blancs perquè evoca l’Amanita muscària, un bolet aparentment atractiu però altament tòxic: una metàfora d’un model de gestió que pot semblar inofensiu, però que ens retorna a pràctiques que crèiem superades a la universitat.

Segons la normativa de l’òrgan, la Comissió Permanent ha d’incloure necessàriament un membre del personal PTGAS. En una universitat realment democràtica, seria raonable que eixe representant isquera d’entre les persones elegides democràticament pel mateix col·lectiu, és a dir, d’entre eixos set membres.

Tanmateix, el rector ha decidit imposar un representant “a dit”, ja sabeu que li agrada molt allò del “col·locometre”, ignorant la voluntat expressada per la majoria del PTGAS, que havia triat Fàtima Romero com a seua representant legítima.

Amb una interpretació esbiaixada i interessada del reglament, que no especifica com s’ha de fer eixa designació, el rector ha optat per burlar la decisió democràtica del col·lectiu i col·locar-hi una persona de la seua confiança, una mena “d’home de palla” o “titella” institucional.

Aquesta pràctica, tot i ajustar-se al reglament, és un mal exemple de governança i evidencia una manera d’exercir el poder que no entén la democràcia com un sistema de representació real, sinó com una simple habilitació legal per fer i desfer discrecionalment.

Potser eixe és el model de “democràcia” que més li agrada: el de la Xina.

No és un cas aïllat

Quan un sistema ja presenta distorsions democràtiques estructurals, com la ponderació del vot, qualsevol desviació addicional no és només un detall, sinó un símptoma greu de retrocés institucional.

En aquest context:

1. Modificar les paraules en les actes vulnera la fiabilitat institucional i deslegitima els òrgans col·legiats.

               La veritat soterrada per l’acta [+LLEGIR MÉS]

               Sessions sense actes [+LLEGIR MÉS]

3. Controlar i censurar la informació impedeix el debat plural, que és la base de qualsevol espai acadèmic.

              El protocol de la vergonya [+LLEGIR MÉS]

              Restringir la informació sobre una vaga és una forma de censura [+LLEGIR MÉS]

4. Reduir terminis democràtics limita la participació real i dificulta que els òrgans consultius puguen exercir el seu paper.

               Sembla que ens sent, però no ens escolta [+LLEGIR MÉS]

Quan s’acumulen aquests elements, s’arriba a un model de govern que ja no és només poc democràtic, sinó que és activament incompatible amb el que hauria de ser una institució pública de coneixement i deliberació.

Potser no cal entrar en detalls —algunes persones, que no totes, han demanat disculpes—, però val la pena fer una reflexió:
Per molt que una persona presidisca un òrgan, mai està per damunt de les seues normes. Si aquestes normes estan ben dissenyades, és precisament per protegir els membres de l’òrgan dels possibles abusos de qui el dirigeix.

De la mateixa manera, per molt que s’ocupe una direcció, d’escola, departament… o campus… no es pot actuar al marge de les lleis, reglaments o principis bàsics de respecte institucional. Més detalls en el resum del consell de govern.

Les normes no són una formalitat, són la garantia que totes i tots som tractats amb igualtat i dignitat.

En la sessió del juliol de 2025, Vicent Julià va instar el rector a reconsiderar la decisió de no respectar el resultat democràtic del PTGAS. En lloc de nomenar el representant escollit per votació, el rector va optar per imposar-ne un “a dit”, un titella de confiança.

El problema és que aquesta intervenció no s’ha recollit fidelment a l’acta: el relat oficial distorsiona les paraules de Julià, que ja ha demanat una rectificació.

També, Ivan Gallego va sol·licitar que s’hi feren constar les constants interrupcions del rector, que va arribar a qualificar la seua intervenció de “tonteries”, en un to clarament maleducat i despectiu.

Tanmateix, la presidència i la secretaria de l’òrgan —és a dir, el rector i el secretari general nomenat pel mateix rector— s’han negat a introduir cap canvi, refusant adequar l’acta a la realitat dels fets.

El resultat: unes intervencions manipulades, uns representants en situació de vulnerabilitat i indefensió, i una acta que, més que reflectir la veritat, la soterra.

Contra la vaga, contra els teus drets

L’administració té l’obligació de garantir que la plantilla siga informada de l’existència d’una vaga, però no ho ha fet.
Com que aquesta comunicació no es va produir, ens vam adreçar per escrit al Vicerrectorat de Comunicació i a Vicegerència de Recursos Humans reclamant que s’informara adequadament, però tampoc s’ha obtingut resposta ni acció efectiva.

Però… és obligatori? Sí.

La comunicació és un element essencial per a l’exercici efectiu del dret de vaga, reconegut a la Constitució Espanyola i desenvolupat per nombrosa jurisprudència. No és només l’acte d’aturar el treball, sinó també totes les activitats necessàries per fer-lo efectiu, com ara informar i comunicar la convocatòria als treballadors.
Obstaculitzar aquesta comunicació pot suposa una limitació inacceptable de la llibertat sindical.

Ja havia passat

Com ja vam denunciar en la vaga anterior la Universitat va posar traves per impedir que poguérem informar-vos, bloquejant l’ús de les pantalles dels campus, que sí s’utilitzen per a missatges d’empreses privades.
En aquell moment, almenys, els nostres correus arribaven a tota la plantilla. Ara, a més de censurar les pantalles, es bloqueja la comunicació sindical directa, deixant clar que l’Àrea de Comunicació actua com un òrgan de propaganda més que com un servei públic al servei de tota la comunitat universitària.

A partir d’ara, només rebràs la nostra informació si tu ens ho autoritzes.

Però aquesta restricció no ve sola: per a consumar-la han dilapidat també els serveis de cultura, deixant clar que el valencià i la cultura no són una prioritat per a aquest equip rectoral. Tabula rasa: ni sindicats, ni cultura, ni valencià.

Es tracta de defensar un dret fonamental, recollit a la Llei Orgànica de Llibertat Sindical i protegit pel Tribunal Constitucional:

• El dret de les seccions sindicals a informar a tot el personal de la UPV.

• El dret de les treballadores i treballadors a rebre informació sindical lliure i sense traves.

Per què val la pena?

• Perquè vols saber què decideix el Consell de Govern i com t’afecta.

          No et pots perdre els resums de Sento.

• Perquè vols rebre informació clara de convocatòries, drets i novetats laborals.

         Mereixes estar al dia dels teus drets.

• Perquè vols estar al corrent de les nostres negociacions i mobilitzacions.

         La transparència és un dret. La mobilització també.

 Subscriu-te ara i assegura’t que ningú et deixa a cegues.

No és només rebre correus: és garantir que continuem sent els teus ulls i la teua veu dins la UPV. No es pot viure només del relat de rectorat.

Eix 4: Governança i gestió [Veure captura l’original]

Apostem per una universitat transparent, eficient i participativa…

Fomentarem la participació i el diàleg de tots els sectors…

Tot molt bonic. Ara bé, el que ens ha arribat a casa (sense devolució possible) és açò:

• Dificultar l’accés a la informació sindical, fins al punt que per rebre comunicats t’has de subscriure en un formulari amagat.

[Vull suscriurem]

• Participació i diàleg? Reduïxen els consells de govern… sembla que al rector no li agrada rebre crítiques i ha llevat un dels Consell de govern que hi ha fins a final d’any.

[Saber-ne més]

• Processos electorals transparents? El que abans eren campanyes de 15 dies —com les d’un ajuntament o de l’Estat— ara s’han reduït dràsticament, sovint a menys d’una setmana, amb escassa possibilitat de debat i d’intercanvi d’idees.

• Esborren el que no els agrada: Del vídeo del Claustre el torn obert de paraula ha desaparegut, just on es poden fer crítiques i preguntes dels vostres representants. Tot en contra del reglament.

[Més detalls]

En resum: vam encomanar una universitat transparent i participativa, però ens ha arribat una versió low cost on la transparència és opaca.I clar, com tot producte barat, la garantia brilla per la seua absència.

Fas bé de subscriure’t als correus dels sindicats. De la propaganda del rectorat només no se’n pot viure. Cal una dieta equilibrada.

Una abraçada crítica.

Quina casualitat que això passe tot just després que al darrer Consell de Govern caigueren crítiques a la gestió del rectorat. Participació i diàleg? Reduir les sessions quan les coses es posen incòmodes.

El rector, que en el seu programa prometia una universitat transparent, participativa i oberta al diàleg, sembla que en realitat prefereix una versió més senzilla: menys Consells, menys debats, menys veus crítiques.