Enguany, aquestes retribucions pugen a 62.610,98 € repartides entre 27 persones, i el global, des que el rector Capilla és rector, a quasi 350.500 €. Si voleu saber més de per què qüestionem aquest complement VIP des del punt de vista ètic i legal teniu més informació en el resum del Consell de Govern en 2021, i en 2022, i en 2023, i en 2024, i en 2025.

I el secretari general (que cobra aquest complement) va explicar que la intervenció general no té problemes amb aquesta remuneració, i això “legitima” cobrar-la. En la sessió, els representants del PTGAS que pertanyen a STEPV vam defensar que hi ha moltes més coses amb les quals la intervenció general no té problemes i, tanmateix, la UPV ha deixat d’aplicar:

• Les guàrdies en dissabte de les persones auxiliars de servei que tenen reducció per conciliació
• Les promocions en llocs barrats que en altres universitats continuen fent-se sense objeccions de la intervenció
• El reconeixement del complement d’experts
• El reconeixement del complement d’anglés en les places que tenen les mateixes funcions que altres que sí que ho tenen reconegut ja.
• Etc.

No tota la representació del PTGAS va votar en contra

A la fi, el vot de la representació del PTGAS es va dividir: mentre que les persones que pertanyen a STEPV vam votar en contra un any més, el representant d’UGT i el que ha designat el rector (que cobra aquest complement) hi van votar a favor.

Resulta curiós que a l’hora d’aplicar el criteri de “la intervenció no diu que no” la balança sempre cau del costat dels que més cobren. I també queda clar qui lluita contra açò i qui no.

Tot i que l’eliminació de la burocràcia ha estat un dels punts clau dels programes electorals, tant de l’equip actual com de l’anterior —malgrat que s’assemblaren molt—, a la UPV la burocràcia ens continua esgotant.

Ens vam preparar per ensenyar, investigar, fer avançar el coneixement i acompanyar el nostre estudiantat. Però la realitat és una altra: ens hem convertit en gestors, administratius i auditors de nosaltres mateixos.

I el pitjor és veure com el nostre temps s’escola fent tasques que no ens corresponen.

DOCENTIA s’ha convertit en un autèntic destarifo. Hores perdudes recopilant evidències i omplint caselles per justificar allò que ja fem cada dia, en lloc de dedicar aquest temps a preparar i millorar la nostra tasca docent. I, per acabar-ho d’adobar, també has d’avaluar els teus companys!

SENIA és directament patètic. En plena era de l’automatització, resulta surrealista haver d’introduir manualment dades repetitives en una plataforma que sembla dissenyada per fer-nos perdre el temps.

El GEA i la gestió acadèmica continuen traslladant-nos tasques i tràmits que haurien de recaure en un servei d’administració ben dimensionat, carregant-nos amb una responsabilitat operativa que no ens correspon.

I la gestió dels projectes d’investigació s’ha convertit en una condemna. Aconseguir finançament hauria de ser un motiu d’orgull, però tindre un projecte és, massa sovint, sinònim de justificacions financeres, paperassa interminable i auditories que semblen tractar-nos com a sospitosos.

Som investigadors i docents, no gestors ni comptables!

Cada hora que passem batallant contra la burocràcia és una hora menys per preparar una bona classe, escriure un article, atendre un alumne o, senzillament, dedicar a la nostra vida personal i a la nostra salut.

Ens hem acostumat a assumir tasques que no ens pertoquen mentre el nostre temps s’escola entre els dits. I el més greu és que ho hem acabat normalitzant.

Una universitat que presumeix de ser capdavantera en tecnologia no pot continuar funcionant a colp de formularis, aplicatius que compliquen allò que haurien de facilitar i hores de treball dedicades a demostrar que has fet la teua feina.

És hora de dir prou a l’asfíxia burocràtica. ¿De veritat és aquesta la universitat en la qual volem treballar?

Les mobilitzacions i acampades que han omplit les places, juntament amb la recent mort de Mari Carmen Abascal després de ser desnonada, han posat de manifest la gravetat de la crisi de l’habitatge. Una situació que també afecta de ple l’estudiantat i les persones que treballem a les universitats. És el moment de convertir la indignació en propostes i accions col·lectives.

Assemblea oberta: dijous 22 d’octubre, a les 12.00 h

Des de l’STEPV proposem celebrar una assemblea oberta a tota la comunitat universitària, en modalitat mixta (presencial i telemàtica), amb dos punts a l’ordre del dia:

1. Habitatge: de la protesta a les propostes. Debatre possibles accions i recollir iniciatives per a traslladar-les al Consell de Govern del 16 de desembre, aprofitant la representació de l’STEPV en este òrgan.
2. Vaga de l’11 de novembre. Impulsar un espai obert de coordinació i mobilització, on compartir propostes, sumar esforços i preparar col·lectivament la participació en la vaga general.

Esta assemblea no és exclusiva de l’STEPV. Volem que siga un espai plural, obert a l’estudiantat, al PDI, al PTGAS, als diferents col·lectius universitaris.

Fem de la universitat un espai de debat, organització i acció col·lectiva!

Malgrat que la resolució circumscriu el pilot a un perfil molt específic («estudiants matriculats per segona o posterior vegada en determinades assignatures de primer curs de títols oficials de Grau»), aquesta mesura obri la porta a restablir avaluacions extraordinàries que suposaran, de nou, un esforç extra del professorat sense cap mena de reconeixement.

Com sabem, la Normativa de Règim Acadèmic i Avaluació de l’Estudiantat ha patit reformes constants encaminades adaptar, entre altres, els processos avaluatius. Reformes que, per descomptat, s’han realitzat sense consens amb el professorat i recarregant gratuïtament sobre la seua esquena l’esforç organitzatiu i docent. Aquest pilot és, lamentablement, l’enèsim pas en eixa mateixa direcció.

Des d’STEPV rebutgem qualsevol modificació unilateral de facto del sistema avaluatiu. Enfront de pegats que estenen indefinidament les tasques docents, exigim:

• L’avaluació del pilot, tant del procés com dels resultats posteriors, per a valorar amb evidències si l’esforç realment contribueix als objectius de no deixar arrere a una part significativa de l’estudiantat.
• La definició clara de quin serà el reconeixement al professorat participant, tant en la prova pilot com, més avant, si finalment es generalitzara aquest format.
• La incorporació immediata al procés de la legítima representació del professorat al diàleg i la seua participació en totes les fases.

Si no hi ha diàleg, ens tindran sempre enfront.

Més de 300 docents reclamen més valencià a la UPV

La iniciativa posa damunt la taula una situació preocupant: tot i que oficialment la UPV situa en un
6,28% els crèdits impartits en valencià, si es té en compte l’oferta real disponible
per a l’estudiantat, la xifra se situa al voltant del 2,83%.

Davant d’aquesta realitat, més de 300 membres del professorat han donat suport a una petició
adreçada al Rectorat perquè impulse una oferta docent en valencià àmplia, estable i real.

Una repercussió mediàtica poc habitual

Ahir, 6 d’octubre, la reivindicació va aparéixer en almenys nou mitjans de comunicació.

Des de STEPV considerem molt positiva aquesta repercussió. Que aquesta realitat arribe als mitjans
contribueix a visibilitzar un problema que fa anys que s’arrossega i reforça la necessitat que rectorat
adopte mesures efectives per garantir els drets lingüístics de la comunitat universitària,
i deixe de posar-se de perfil.

Recull de premsa

Clica sobre qualsevol titular per llegir la notícia.

Enhorabona a PDIxValencià

Des de STEPV volem felicitar PDIxValencià i totes les persones que han participat en aquesta iniciativa
per haver aconseguit situar la situació del valencià a la UPV en l’agenda pública.
Fer visible el problema és també un pas necessari per començar a canviar-lo.

Dia del Docent

Un ofici fascinant

Si m’hagueren dit quan vaig començar que ser professor universitari consistiria, en bona part, a omplir formularis d’acreditació, pegar-me amb aplicatius informàtics que no sempre col·laboren i justificar davant l’administració que fem exactament allò que fem, potser m’hauria agafat un atac de prudència. Però la veritat és que, malgrat les presses, el calendari que mai no perdona i la temptació recurrent de preguntar-nos «qui m’ha manat a mi ficar-me ací?», continue convençut que tenim un dels oficis més fascinants del món.

Perquè ser docent universitari és, abans que res, un plaer i un autèntic privilegi. Un plaer perquè ens apassiona allò que ensenyem; i un privilegi perquè poques tasques resulten tan il·lusionants i alhora tan desafiants com la responsabilitat d’acompanyar i modelar el talent dels qui demà seran els professionals del nostre entorn. Quan entres a l’aula i veus eixa curiositat en la mirada d’algú a qui se li acaba d’obrir una porta que abans no existia, la fatiga de la setmana s’esvaeix de colp.

Una universitat sota tensió

Ara bé, no ens enganyem ni pequem d’ingènus: el context actual convida poc a la complaença. La universitat pública de l’Estat espanyol viu instal·lada en una tensió constant. Des de fora, patim un infrafinançament crònic que ens deixa sovint orfes dels mitjans necessaris, tant per a docència com per a recerca, mentre una societat impacient i accelerada per la tecnologia qüestiona els nostres ritmes, els nostres formats i la necessària pausa del pensament crític davant d’una institució que, per naturalesa, madura lentament.

I de portes cap endins, la situació tampoc és senzilla. Durant anys hem vist com la docència perdia pes simbòlic davant d’una carrera acadèmica que premia quasi en exclusiva l’impacte investigador, massa voltes mesurat amb indicadors mercantilitzats, obligant a fer malabarismes per no restar temps a les classes. A això s’afigen aules cada vegada més nombroses i diverses, una sensació creixent de solitud institucional davant la pèrdua d’autoritat pedagògica i, per descomptat, eixa insaciable marea burocràtica que consumeix les millors energies del professorat sense aportar un bri de valor acadèmic real.

Allò que ens uneix

Però precisament hui, Dia del Docent, cal recordar allò que ens uneix. Cap expedient administratiu, cap ràtio desbordada ni cap informe de gestió pot competir amb el sentit més profund de la nostra vocació: la comunitat que formem. Som nosaltres qui sostenim la universitat pública cada matí a peu d’aula, compartint coneixement, orientant vocacions i creant futur.

En tot cas, malgrat tots els pesars, continua pagant (i molt) la pena ser docent.

Aquest gir radical és un èxit de la vostra participació en les mobilitzacions de la nostra campanya «A la tardor, bolets», amb la qual des d’STEPV vàrem denunciar, alt i clar, la devaluació de la plantilla pròpia i la falta d’oportunitats per al personal de la casa. La pressió i la constància sindical donen fruits.

Aquest èxit se suma al de la norma CAL (norma feta possible gràcies als sis consellers d’STEPV que aconseguirem al Consell de Govern amb el teu vot) que ha aconseguit agilitzar els processos selectius a la UPV.

Tanmateix, mai res no és perfecte

I just quan pensàvem que per fi hi havia coses a celebrar, hem de constatar que les comissions de servei del nou vicegerent, la cap del servei de PTGAS i el cap de servei del SGOIDi s’han realitzat sense la publicitat necessària.

Necessària no perquè ho diga STEPV, sinó perquè ho ha dit el Tribunal Suprem en la seua jurisprudència: La falta de publicitat en les comissions de servei és un vici que vulnera la transparència i el dret d’accés en igualtat de condicions.

I així, no hi ha més remei que començar aquesta nova etapa com vàrem començar l’anterior, recorrent els nomenaments del vicegerent, la cap del PTGAS i el cap del SGOIDi, perquè la bona impressió i la solvència professional que ens transmeten els nous titulars no pot desviar-nos de la defensa de garanties i drets.

A la UPV les coses comencen a canviar, però encara queda molt per millorar.

STEPV UPV En defensa del PTGAS i de la universitat pública

La proposta d’STEPV

Des d’STEPV vam fer arribar a la vicerectora un document de mesures, tenint en compte que la centralització és un procés que, sospitem, es durà a terme tant sí com no, segons les necessitats de la universitat en cada moment. La vicerectora es va comprometre a tindre en compte aquest document després d’accedir a revisar-lo durant la reunió, però, com era d’esperar, l’últim punt, la negociació de nivells, no es considerarà per part de la UPV, com ja ens va demostrar el rector Capilla en el seu anterior mandat. Podeu consultar el document ací.

‘Voluntariat’ UPV

El pla de la UPV entenem que consisteix en la centralització, de manera obligatòria, dels serveis oferits pel personal informàtic de la UPV. El pla de la vicerectora és que la centralització del personal siga voluntària, la qual cosa no vol dir que, en un futur, algú decidisca imposar-ho.

No reposició

Ens han traslladat que no es preveu incrementar les plantilles per compensar la greu manca de personal que pateixen els serveis informàtics, més enllà de les 7 places de B convocades. Per contra, les places existents que es cobrisquen en les escoles passaran a dependre directament de l’ASIC (ara el SyRC).

Més sacrificis, més flexibilitat

Després de dècades suportant una càrrega de treball creixent, assumint noves tasques i garantint el funcionament dels serveis tecnològics de la universitat, la proposta institucional al personal continua sent la mateixa: més sacrificis, més flexibilitat, més predisposició i més bona voluntat.

El personal informàtic ja ha fet prou esforços. Ara és la UPV qui ha de moure fitxa.

Des d’STEPV continuarem defensant un model que respecte els drets, les condicions laborals i la dignitat professional del col·lectiu.

STEPV vol ser la veu de qui fa funcionar la universitat cada dia.

La Unitat de Formació (UFASU), dependent del Vicerectorat de Convivència i Benestar, acaba de publicar una nova convocatòria d’ajudes per a la formació en idiomes estrangers que inclou expressament el personal d’investigació (PI).

No hauria de ser notícia: el PI forma part de la Universitat i aquestes ajudes ja l’incloïen en convocatòries anteriors.

Però el contrast és significatiu.

UFASU inclou el PI… ActivaT continua excloent-lo

Fa uns mesos denunciàrem des de STEPV que l’activitat ActivaT – Anglés per a millorar el teu dia a dia en la UPV deixava expressament fora el personal investigador.

ActivaT forma part del Pla No Borders, coordinat pel Centre de Llengües i dependent del Vicerectorat d’Ocupació, Formació Permanent i Llengües. I, a dia de hui, la informació oficial d’ActivaT continua indicant que “no inclou personal d’investigació ni contractats en projectes d’investigació”.

Resulta difícil d’entendre que, dins de la mateixa Universitat, un vicerectorat incloga amb normalitat el PI en la formació en idiomes mentre un altre el deixe expressament fora.

El PI no pot continuar sent «el col·lectiu oblidat»

Des de STEPV ens reunim la setmana que vé per reclamar que el Vicerectorat d’Ocupació, Formació Permanent i Llengües corregisca aquesta exclusió i garantisca al personal investigador l’accés a ActivaT en igualtat de condicions.

El personal investigador no pot haver d’estar recordant permanentment a la UPV que també forma part de la Universitat.

Des de STEPV tenim clar que més estudiants han d’anar acompanyats de més personal, més mitjans i més serveis. No podem permetre que aquest creixement recaiga sobre una plantilla que ja pateix càrregues de treball importants i baixes que no sempre són substituïdes.

Sabem també que el dia a dia al Campus d’Alcoi planteja altres problemes que necessiten resposta: les avaries de climatització, l’ascensor de l’edifici Ferrándiz fora de servei, les barreres arquitectòniques o la falta d’espais exteriors adequats amb zones d’ombra, vegetació i mobiliari suficient perquè el personal i l’estudiantat puguen disposar d’espais adequats són qüestions que afecten les condicions de treball i que continuarem reclamant que es resolguen.

En aquest sentit, reclamem també espais exteriors més habitables, amb zones d’ombra, vegetació i mobiliari suficient perquè el personal i l’estudiantat puguen disposar d’espais adequats per descansar, reunir-se o fer una pausa durant la jornada.

I demà hi serem.

Estarem recorrent les diferents escoles, departaments i serveis durant el matí. Si teniu algun problema, proposta o reivindicació que vulgueu traslladar-nos, apropeu-vos a nosaltres o responeu a aquest correu i ens passarem pel vostre espai.

Volem que les vostres necessitats arriben a la UPV i que es traduïsquen en solucions concretes i millors condicions de treball.

Alcoi compta. La seua plantilla compta.