Els últims anys estem veient un empitjorament accelerat de les condicions de vida: lloguers impossibles, sous que es van a pagar un sostre, companyes i companys que viuen cada vegada més lluny del campus o que directament no poden quedar-se a València, fills que no es poden independitzar… L’habitatge s’ha convertit en un luxe, i en la universitat ho vivim tots els dies.

L’empitjorament de les condicions de vida no és exclusiu al cas de l’habitatge. A la universitat veiem com personal de serveis està operant baix subcontractes, forçant-los a fer hores extra quan hauria d’estar contractat com a funcionari. La substitució progressiva del professorat funcionari per personal precaritzat allarga les carreres acadèmiques i fa que les promeses de futur s’esvaisquen. El conveni dels estudiants de doctorat ha sigut ja superat pel Salari Mínim Interprofessional, i els i les graduades, després de convèncer-los de tragar amb sous de pràctiques inferiors a l’SMI en nom del seu futur, cada vegada veuen més difícil mantindre els seus llocs de treball.

Governe qui governe estes eleccions, cal organitzar-nos, sindicar-se i lluitar. Ha quedat prou clar que si no ens fem escoltar, ningú ho farà per nosaltres. Per això, vos animem a unir-vos a l’assemblea unitària per promoure la vaga general.

Hi haurà assemblees dilluns i dimarts per la zona est. Vos animem a tots i totes a assistir: 

    1. Dilluns 9 a les 10:30 a la terrassa de la CPI
2. Dimarts 10 a les 13:30 junt a la ETSIADI (enfront del trinquet)

Podeu apuntar-vos al canal de Whastapp:
[https://chat.whatsapp.com/IqnO2dF2dwsCn2N33hMIvA]

i seguir a xarxes:

[https://www.instagram.com/assembleavagaupv/]

per a estar informats de les novetats i per a contactar.

• Un 17% menys de poder de compra real: Entre 2007 i 2025, la inflació (IPC) ha pujat un 47,35%, mentre que els nostres sous només han crescut un 22,15%. Dit d’altra forma Cobrem més euros visuals, però tenim menys poder adquisitiu d’un 17% menys que fa 18 anys.
• Treballem 37,5 hores per a cobrar-ne 31: A la pràctica, amb la pèrdua d’un 17% de capacitat adquisitiva, la plantilla de la UPV treballa una jornada de 37,5 hores setmanals, però rep un sou real equivalent al que corespon per treballar 31 hores en 2007. Regalem 7,5 hores de treball setmanals a l’Administració.
• La trampa de les pagues dobles: Ningú en eixos acords parla de la devolució de les pagues extraordinàries retallades des del RDL 8/2010. Una tisorada que ja acumula més de 000 euros deute per cada treballadora i treballador dels grups A1, A2 i B.
• Pactes que consoliden la pèrdua: L’acord «estrella» ja va començar perdent: en 2025 el sou va pujar un 2,5% mentre l’IPC tanca en un 2,7%. En 2026, la pujada fixa de l’1,5% tornarà a quedar engolida per la inflació. Aplicar un percentatge reduït sobre un sou que ja està devaluat no és recuperar poder adquisitiu; és consolidar la pobresa salarial.

En STEPV exigim al govern una clàusula de revisió salarial automàtica vinculada a l’IPC real i un pla de restitució de les pagues extres retallades des de 2010.

La teua resposta és el nostre poder. Informa’t, compara dades i organitza’t amb STEPV!

Hui tanquem la sèrie amb una última contradicció: què passa amb la teua productivitat quan et poses malalt?

Capítol 4. Tu carregues amb el treball, però els diners van per a tots

El sistema de productivitat variable penalitza econòmicament qui ha patit una baixa mèdica durant l’exercici. Però l’import que es descompta per incapacitat temporal no es queda en la unitat que ha assumit la faena de la persona absent.

Eixos diners es dilueïxen en la bossa general, mentre que les companyes i els companys que han suportat la sobrecàrrega de treball no reben eixa compensació.

És a dir, si caus malalt, pots cobrar menys; i si assumixes el treball d’una persona de baixa, tampoc tens garantit cobrar més.

I tu, opines que té sentit un complement que diu premiar la productivitat, però no reconeix qui assumeix realment l’esforç?

Des de STEPV creiem que ha arribat el moment de debatre un sistema més just, transparent i vinculat al treball real.

Volem conéixer la teua opinió i les teues propostes de millora.

Si vols llegir els capítols anteriors, els trobaràs al nostre blog: capítol 1 · capítol 2 · capítol 3.

Hui posem el focus en una altra desigualtat: la mateixa valoració no es traduïx en la mateixa quantitat per a tots.

Capítol 3. La banca sempre guanya

Les enquestes de satisfacció determinen el resultat de la unitat, però l’import que cobra cada persona també està condicionat per la seua posició jeràrquica.

Si les enquestes van bé i la unitat repartix més diners, el cap o la cap cobra més que tu.

I si les enquestes van malament i la quantia es reduïx? El cap o la cap continua cobrant més que tu.

És a dir, el sistema associa una part de la «productivitat» a l’estatus jeràrquic, no necessàriament al treball efectivament realitzat.

La pregunta és inevitable: si es valora la satisfacció amb el treball de tota una unitat, per què la jerarquia ha de determinar quant cobra cadascú?

En definitiva, la banca sempre guanya.

I tu, consideres just que el càrrec tinga més pes en la nòmina que l’esforç i la dedicació?

Demà, capítol 4: Si caus de baixa mèdica, qui es queda amb els diners que et descompten?

Des de STEPV volem conéixer la teua opinió sobre el sistema i quines millores hi aportaries.

Capítols anteriors: Capítol 1 · Capítol 2.

Enguany, aquestes retribucions pugen a 62.610,98 € repartides entre 27 persones, i el global, des que el rector Capilla és rector, a quasi 350.500 €. Si voleu saber més de per què qüestionem aquest complement VIP des del punt de vista ètic i legal teniu més informació en el resum del Consell de Govern en 2021, i en 2022, i en 2023, i en 2024, i en 2025.

I el secretari general (que cobra aquest complement) va explicar que la intervenció general no té problemes amb aquesta remuneració, i això “legitima” cobrar-la. En la sessió, els representants del PTGAS que pertanyen a STEPV vam defensar que hi ha moltes més coses amb les quals la intervenció general no té problemes i, tanmateix, la UPV ha deixat d’aplicar:

• Les guàrdies en dissabte de les persones auxiliars de servei que tenen reducció per conciliació
• Les promocions en llocs barrats que en altres universitats continuen fent-se sense objeccions de la intervenció
• El reconeixement del complement d’experts
• El reconeixement del complement d’anglés en les places que tenen les mateixes funcions que altres que sí que ho tenen reconegut ja.
• Etc.

No tota la representació del PTGAS va votar en contra

A la fi, el vot de la representació del PTGAS es va dividir: mentre que les persones que pertanyen a STEPV vam votar en contra un any més, el representant d’UGT i el que ha designat el rector (que cobra aquest complement) hi van votar a favor.

Resulta curiós que a l’hora d’aplicar el criteri de “la intervenció no diu que no” la balança sempre cau del costat dels que més cobren. I també queda clar qui lluita contra açò i qui no.

Tot i que l’eliminació de la burocràcia ha estat un dels punts clau dels programes electorals, tant de l’equip actual com de l’anterior —malgrat que s’assemblaren molt—, a la UPV la burocràcia ens continua esgotant.

Ens vam preparar per ensenyar, investigar, fer avançar el coneixement i acompanyar el nostre estudiantat. Però la realitat és una altra: ens hem convertit en gestors, administratius i auditors de nosaltres mateixos.

I el pitjor és veure com el nostre temps s’escola fent tasques que no ens corresponen.

DOCENTIA s’ha convertit en un autèntic destarifo. Hores perdudes recopilant evidències i omplint caselles per justificar allò que ja fem cada dia, en lloc de dedicar aquest temps a preparar i millorar la nostra tasca docent. I, per acabar-ho d’adobar, també has d’avaluar els teus companys!

SENIA és directament patètic. En plena era de l’automatització, resulta surrealista haver d’introduir manualment dades repetitives en una plataforma que sembla dissenyada per fer-nos perdre el temps.

El GEA i la gestió acadèmica continuen traslladant-nos tasques i tràmits que haurien de recaure en un servei d’administració ben dimensionat, carregant-nos amb una responsabilitat operativa que no ens correspon.

I la gestió dels projectes d’investigació s’ha convertit en una condemna. Aconseguir finançament hauria de ser un motiu d’orgull, però tindre un projecte és, massa sovint, sinònim de justificacions financeres, paperassa interminable i auditories que semblen tractar-nos com a sospitosos.

Som investigadors i docents, no gestors ni comptables!

Cada hora que passem batallant contra la burocràcia és una hora menys per preparar una bona classe, escriure un article, atendre un alumne o, senzillament, dedicar a la nostra vida personal i a la nostra salut.

Ens hem acostumat a assumir tasques que no ens pertoquen mentre el nostre temps s’escola entre els dits. I el més greu és que ho hem acabat normalitzant.

Una universitat que presumeix de ser capdavantera en tecnologia no pot continuar funcionant a colp de formularis, aplicatius que compliquen allò que haurien de facilitar i hores de treball dedicades a demostrar que has fet la teua feina.

És hora de dir prou a l’asfíxia burocràtica. ¿De veritat és aquesta la universitat en la qual volem treballar?

Però el sistema encara amaga una altra perversió: pots millorar els resultats i acabar cobrant menys.

Capítol 2. La perversió del «joc de suma zero»: som l’ase que perseguix una carlota?

La bossa pressupostària destinada a la productivitat variable és un fons tancat. És a dir, la quantitat total que es repartix és limitada, independentment de quant milloren els resultats de les unitats.

Això convertix el repartiment en un joc de suma zero: el que guanyen uns, ho perden altres.

Què significa açò en la pràctica?

Que, encara que la teua unitat mantinga o millore els seus resultats d’excel·lència respecte de l’any anterior, si la mitjana de la resta d’unitats puja més, tu pots acabar cobrant menys.

És la clàssica dinàmica de l’ase que perseguix la carlota: un esforç constant que no garantix mantindre la retribució.

I encara hi ha una contradicció més: quan una unitat arriba a l’excel·lència, pràcticament no té marge per a millorar, però sí que pot perdre diners si les altres unitats continuen progressant.

En definitiva, el sistema pot penalitzar-te econòmicament fins i tot quan fas les coses millor.

I tu, consideres just un sistema en què millorar els resultats no garantix mantindre el que cobres?

Demà, capítol 3: Si la productivitat depén de la mateixa enquesta, per què els caps sempre cobren més?

Des de STEPV volem conéixer la teua opinió sobre el sistema i quines millores hi aportaries.

Si vols llegir el capítol anteriors, els trobaràs al nostre blog: capítol 1

«Atès que no es tracta de funcions permanents o estructurals… no es valorarà l’experiència en treballs de personal laboral d’investigació no de plantilla…»

I que significa, de facto, la impossibilitat que el personal temporal puga competir en igualtat de condicions en les oposicions a personal funcionari, perquè la universitat valora l’experiència adquirida en qualsevol empresa o administració externa, però no el treball desenvolupat a la nostra pròpia institució per personal que fa, dia a dia, les mateixes tasques. Aquest «paràgraf de la vergonya» és una falta de respecte inacceptable.

La gran contradicció:

Davant la nostra denúncia, el Gerent va al·legar motius jurídics per a diferenciar entre el Capítol I (funcionariat) i el Capítol VI (laboral). Això no obstant, va haver de reconèixer públicament un fet incontestable: existeix personal de Capítol VI fent exactament les mateixes funcions que el personal de plantilla.

Davant d’aquesta evidència, el Gerent es va comprometre a «pegar-li una volteta» dins del marge de maniobra intern, així com a revisar baremacions i canalitzar millores per la via del conveni col·lectiu. De moment, les propostes reals de la UPV no han anat en aquesta línia, però des de STEPV arrepleguem les seues paraules com un compromís ferm que li recordarem puntualment.

Les nostres exigències i pròxims passos

Des de STEPV no pararem fins a la retirada del paràgraf de la vergonya de totes les noves convocatòries del PTGAS. Si la mateixa Gerència admet que les funcions són idèntiques, per què mantindre’l?

Romandrem molt atents a aquesta via de negociació que anuncia la Gerència, però ho tenim molt clar: no descartem convocar assemblees i mobilitzacions, perquè amb la dignitat del PTGAS laboral temporal no es juga. ]]> https://www.stepv.upv.es/va/per-que-li-diuen-productivitat-quan-volen-dir-satisfaccio-1-4/ Tue, 27 Oct 2026 10:34:15 +0000 https://www.stepv.upv.es/?p=23578 A finals d’este mes d’octubre cobrarem en la nòmina el complement de productivitat variable. A priori, una bona notícia per a la nostra butxaca. Però, sabem realment com es calcula, com es repartix i què s’està valorant del nostre treball?

És or tot el que lluïx?

Des de STEPV volem que conegues què hi ha realment darrere de l’import que voràs reflectit en la teua nòmina. Per això, durant quatre dies desgranarem les misèries d’un sistema obsolet i injust.

Capítol 1. La trampa de l’indicador únic: la «loteria de l’adscripció»

Encara que el model teòric preveia mecanismes d’avaluació individual, esta part no s’ha arribat a aplicar mai. En la pràctica, el 100 % de la quantia depén exclusivament dels resultats de les enquestes anònimes de satisfacció de la teua unitat.

És a dir, no es mesura el teu esforç, la teua dedicació, ni el volum de treball que assumixes. Es mesura la percepció dels usuaris, condicionada moltes vegades per factors que no depenen de tu:

• Expectatives generades per la publicitat «poc realista» de l’Equip Rectoral.
• Instal·lacions obsoletes i falta de recursos humans i materials.
• Normatives impopulars que la teua unitat està obligada a aplicar.
• Enquestes en què participen pocs usuaris o, principalment, els més insatisfets (o un grup reduïdíssim d’«usuaris» amb ganes de revenja).

En definitiva, pots fer un treball excel·lent i cobrar menys simplement per la unitat en què treballes.

I tu, consideres just que la teua productivitat depenga de la satisfacció dels usuaris i no del treball que realment fas?

Demà, capítol 2: Pots treballar millor, obtindre millors resultats… i acabar cobrant menys?

Des de STEPV volem conéixer la teua opinió sobre el sistema i quines millores hi aportaries.

Les mobilitzacions i acampades que han omplit les places, juntament amb la recent mort de Mari Carmen Abascal després de ser desnonada, han posat de manifest la gravetat de la crisi de l’habitatge. Una situació que també afecta de ple l’estudiantat i les persones que treballem a les universitats. És el moment de convertir la indignació en propostes i accions col·lectives.

Assemblea oberta: dijous 22 d’octubre, a les 12.00 h

Des de l’STEPV proposem celebrar una assemblea oberta a tota la comunitat universitària, en modalitat mixta (presencial i telemàtica), amb dos punts a l’ordre del dia:

1. Habitatge: de la protesta a les propostes. Debatre possibles accions i recollir iniciatives per a traslladar-les al Consell de Govern del 16 de desembre, aprofitant la representació de l’STEPV en este òrgan.
2. Vaga de l’11 de novembre. Impulsar un espai obert de coordinació i mobilització, on compartir propostes, sumar esforços i preparar col·lectivament la participació en la vaga general.

Esta assemblea no és exclusiva de l’STEPV. Volem que siga un espai plural, obert a l’estudiantat, al PDI, al PTGAS, als diferents col·lectius universitaris.

Fem de la universitat un espai de debat, organització i acció col·lectiva!