<\/p>\n
Fa un any, la UPV va utilitzar un mecanisme<\/strong> excepcional<\/strong>, anomenat enriquiment<\/strong> injust<\/strong>, per pagar vora<\/strong> 50.000 euros<\/strong> a un despatx d\u2019advocats pels tr\u00e0mits relacionats amb el projecte Xina. Es tracta d\u2019una figura que permet recon\u00e9ixer i pagar uns serveis ja prestats, tot i que no hi <\/strong>haja<\/strong> hagut<\/strong> una <\/strong>licitaci\u00f3<\/strong> pr\u00e8via<\/strong> resolta<\/strong>.<\/p>\n El problema \u00e9s que, sorprenentment, un <\/strong>any<\/strong> despr\u00e9s<\/strong>, la Universitat torna a rec\u00f3rrer al mateix mecanisme. Amb aquesta segona aprovaci\u00f3, la factura total <\/strong>s\u2019acosta<\/strong> ja <\/strong>als<\/strong> 100.000 euros<\/strong>.<\/p>\n A m\u00e9s, s\u2019aporta un informe que pret\u00e9n justificar l\u2019actuaci\u00f3 per\u00f2 que no <\/strong>est\u00e0<\/strong> ni <\/strong>datat<\/strong> ni <\/strong>signat<\/strong>. Per <\/strong>qu\u00e8<\/strong> ser\u00e0<\/strong> que no el signa <\/strong>ning\u00fa<\/strong>?<\/strong><\/p>\n La falta de data i de signatura no <\/strong>\u00e9s<\/strong> un <\/strong>detall<\/strong> menor<\/strong>. En un procediment que ja \u00e9s excepcional, la Universitat hauria d\u2019extremar les garanties, no relaxar-les.<\/p>\n El cas encara resulta m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019explicar si es mira la cronologia. En juliol<\/strong> de 2025<\/strong> es van portar al Consell de Govern les primeres factures. Per\u00f2 la <\/strong>licitaci\u00f3<\/strong> no va <\/strong>eixir<\/strong> fins<\/strong> a <\/strong>novembre<\/strong>.<\/p>\n Mentrestant, els<\/strong> treballs<\/strong> van continuar<\/strong>. I, finalment, el procediment de licitaci\u00f3 s\u2019ha resolt a favor del mateix despatx, que ha presentat una oferta de<\/strong>, <\/strong>curiosament<\/strong>,<\/strong> 100.000 euros <\/strong>menys<\/strong> que altres empreses.<\/p>\n Per aix\u00f2, el Rectorat hauria de deixar de dir que l\u2019aventura<\/strong> xinesa<\/strong> no <\/strong>costar\u00e0<\/strong> diners<\/strong> a la UPV<\/strong>. Nom\u00e9s en \u201c<\/strong>fontaneria<\/strong>\u201d jur\u00eddica<\/strong> la factura ja va cam\u00ed dels 100.000 euros<\/strong>, sense comptar avions, dietes, viatges i altres despeses associades.<\/p>\n El secretari general, a m\u00e9s, ha afirmat que ho<\/strong> tornaria<\/strong> a <\/strong>fer<\/strong>. Aquesta afirmaci\u00f3 \u00e9s preocupant.<\/p>\n Quan una figura excepcional es fa servir dues<\/strong> vegades<\/strong> per <\/strong>al<\/strong> mateix<\/strong> projecte<\/strong>, i a m\u00e9s es defensa p\u00fablicament que es tornaria a fer, el problema ja no \u00e9s nom\u00e9s administratiu. \u00c9s tamb\u00e9 pol\u00edtic<\/strong> i institucional<\/strong>.<\/p>\n En la seua intervenci\u00f3, el secretari general tamb\u00e9 ha atacat els consellers que han q\u00fcestionat aquest procediment. Per\u00f2 no <\/strong>s\u2019ha<\/strong> de matar el <\/strong>missatger<\/strong>.<\/p>\n Si hi ha sospites, no <\/strong>naixen<\/strong> de qui les denuncia<\/strong>, sin\u00f3 d\u2019un procediment sembrat de dubtes: per la falta de <\/strong>signatures<\/strong>, per la falta de dates<\/strong>, per la falta de <\/strong>claredat<\/strong> i per l\u2019\u00fas reiterat d\u2019un mecanisme excepcional.<\/p>\n Una universitat p\u00fablica hauria de respondre amb transpar\u00e8ncia<\/strong>, <\/strong>documents<\/strong> clars<\/strong> i <\/strong>explicacions<\/strong> convincents<\/strong>. No amb retrets als qui demanen explicacions.<\/p>\nUn informe sense data ni signatura<\/h2>\n
Una licitaci\u00f3 que arriba tard<\/h2>\n
Xina ja costa diners<\/h2>\n
\u201cHo tornaria a fer\u201d<\/h2>\n
No s\u2019ha de matar el missatger<\/h2>\n