Aquesta decisió ha generat incertesa, malestar i un clar greuge, especialment entre el personal que ha sol·licitat la reducció de jornada per motius de conciliació familiar.

1. Quin és el problema?

El problema és clar:
un col·lectiu concret —el personal amb jornada reduïda— queda exclòs de les guàrdies de dissabte, tot i que aquestes guàrdies:

• són voluntàries,

• cobreixen necessitats estructurals del servei,

• i s’han realitzat de manera continuada durant anys.

Aquesta exclusió implica una pèrdua econòmica directa i suposa, en la pràctica, penalitzar l’exercici d’un dret legal com és la reducció de jornada, dret que majoritàriament s’exerceix per cura de fills o familiars dependents.

2. Quan és cert que no es poden fer: si són hores extraordinàries

Cal dir-ho clar:
si les guàrdies de dissabte es consideren hores extraordinàries, l’argument utilitzat per la Gerència té base legal.

La normativa estableix que:

• les hores extraordinàries han de ser excepcionals,

• no poden formar part de l’organització ordinària del treball,

• i no són compatibles amb una jornada reduïda, perquè suposen una ampliació voluntària del temps de treball.

En aquest escenari concret, la prohibició seria legal.

3. Però hi ha una altra interpretació possible (i perfectament legal)

Ara bé, aquesta no és l’única interpretació possible, ni tampoc l’única que permet la normativa.

Existeix en altres àmbits de la funció pública —especialment en sanitat— una figura diferent:
la jornada complementària o servei especial, que:

• no es considera hora extraordinària,

• no amplia la jornada ordinària,

• té una retribució pròpia,

• i respon a necessitats estructurals del servei.

Les guàrdies de dissabte dels auxiliars de serveis s’assemblen molt més a aquest model que no a una hora extra clàssica:

• són previsibles,

• són periòdiques,

• es planifiquen amb antelació,

• i cobreixen serveis que la universitat necessita garantir.

4. No hi ha cap impediment legal per negociar-ho

És important deixar-ho clar:
no hi ha res en la normativa que impedisca crear i regular una figura pròpia de guàrdies de dissabte, diferent de les hores extraordinàries.

Això requeriria:

• regulació clara,

• negociació sindical,

• i una definició adequada del règim retributiu i organitzatiu.

Però és perfectament viable i, a més:

• evitaria exclusions injustificades,

• garantiria la conciliació,

• i donaria seguretat jurídica tant al personal com a l’Administració.

5. El que ja s’ha treballat, s’ha de pagar

Finalment, volem deixar una qüestió molt clara:

Tot el treball realitzat s’ha de retribuir.

Les guàrdies que ja s’han fet:

• han estat autoritzades,

• han prestat un servei efectiu,

• i no poden quedar sense compensació econòmica per un canvi posterior de criteri.

Des del sindicat hem preparat un model de reclamació perquè cap treballadora ni treballador veja vulnerat aquest dret.

Conclusió

• El problema no són les guàrdies, sinó com es defineixen.

• Penalitzar la reducció de jornada no és una solució justa ni necessària.

• Hi ha alternatives legals, negociables i més equitatives.

• I el treball fet s’ha de pagar, sense excuses.

Guàrdies sí. Exclusions no.
Guàrdies per a totes.