No tot el que lluu és or

Una oferta que inclou quasi la totalitat de vacants ocupades per personal interí, i que suposa que cap persona interina perdrà el seu treball en aplicació del Decret Iceta, és bona notícia.

Però no tot és alegria a casa de l’interí, i l’administració vol que més de 2/3 d’aquestes places es convoquen a oposició, sense concurs. Un percentatge prou més alt dels que ofereixen altres administracions del nostre entorn. I justament la UPV no puntuarà els serveis prestats als col·lectius que acumulen més personal interí (administratius i auxiliars de servei). Tanmateix, altre personal interí sí que tindrà aquest reconeixement només per pertànyer a un col·lectiu més xicotet.

També hi ha llums i ombres per al personal tècnic de laboratori perquè torna la promoció interna (3 places de tècnic superior i una de tècnic mitjà), però ningú sap per a quins departaments o instituts. Diu el vicegerent que ja ho decidirà ell en el moment que considere. Ell defineix aquest fet com a “discrecional” i STEPV com a opac.

Malgrat que STEPV volia estar a favor d’una oferta tan àmplia, no pot donar suport al tracte desigual i la manca de transparència. Finalment, la proposta de l’administració no ha comptat amb el suport sindical necessari per a considerar-se aprovada per l’abstenció d’STEPV i UGT. Pots llegir la OOP presentada per l’administració aquí.

La norma que cal: Si la UPV perd places amb una oferta de 43 places, què pot passar amb una de 96?

La realitat a la UPV és que una part de l’OOP de 2022 s’ha perdut per no ser convocada a temps, i l’administració ara vol declarar caducades 3 convocatòries més en les quals no ha publicat ni les llistes 5 anys després que les persones interessades pagaren els drets d’examen. En total 13 places perdudes per a l’administració, i un muntó d’energia i il·lusió per a les persones aspirants que es quedaren amb un palm de nassos.

Per això aquesta oferta no val res si no s’acompanya d’un compromís d’execució de l’Oferta. Com té la GVA o la UV. Un termini definit per a convocar després de la convocatòria i un altre per a iniciar els exàmens i finalitzar el procediment.

I com aquest compromís cal, la representació del PTGAS en el Consell de Govern ha introduït a l’ordre del dia el debat sobre la necessitat que la gerència cree una norma que CALendaritze els processos selectius a la UPV. Una norma que CAL.

I ara, el que cal és que el punt siga aprovat pel Consell de Govern. Et convidem a explicar als membres que conegues (direccions de Centre, de Departament, etc.) perquè el PTGAS necessita ara el seu suport.

Perquè participar en una oposició o promoció a la UPV no pot significar hipotecar la nostra vida.

Una vegada presentada una proposta de criteris per part de totes les seccions sindicals, ara sembla que no li quadra el resultat a l’administració i tornem a la casella d’eixida.

El teló de Fons de la Llei Iceta

No podem obviar que bona part del bloqueig actual és determinat pel marc normatiu estatal, especialment per el conegut com a “Decret Iceta”. Explicat de manera senzilla, aquesta norma ha convertit l’administració pública en una autèntica cursa a contrarellotge.

“L’Icetazo” buscava reduir la temporalitat en l’ocupació pública, però ho va fer posant data de caducitat al personal interí. Si a la caducitat li sumem la taxa de reposició i la “velocitat” en la qual la nostra universitat resol les ofertes d’ocupació, és com voler passar un elefant per l’ull d’una agulla.

Un estironet d’orelles

Aquell acord (signat amb els sindicats institucionalitzats, ja sabeu…) venut com “garanties per al personal”, ha acabat generant un problema en el qual, malauradament, algunes persones perdran el seu treball.

Aquest és el panorama: Així que des de l’STEPV continuarem insistint en la necessitat de criteris generals, que garantisquen un tracte igual per a totes i tots. No són bones les solucions “a dit” per corregir un problema que el mateix sistema ha generat.

Continuarem informant.

La reducció de costs en la plantilla sense negociació

L’Administració continua sense intenció de negociar les creacions, modificacions i amortitzacions de llocs sense titular, i només ens informen. En aquest sentit, hem observat moviments en la RLT que apunten a una estratègia de reducció de costos estructurals sota l’aparença de modificacions puntuals:

• L’Administració ha amortitzat 16 places i només n’ha creat 12.

• Devaluació de nivells: Detectem una tendència a aprofitar jubilacions i altres circumstàncies que deixen vacants llocs administratius de nivells 21 i 19 o Tècnics Superiors de Laboratori per amortitzar-los i crear llocs de nivells 17 o de Tècnic Mitjans.

Aquesta tendència a la contenció en la plantilla del PTGAS contrasta amb la disponibilitat pressupostària garantida per a la promoció de tot el PDI acreditat.

Per part d’STEPV hem presentat un full de ruta per classificar les places d’administratiu 17 E019 a 19 E023, equiparant-los al personal de l’administració especial de responsabilitats comparables. La reclassificació tindria dues fases, en la primera proposem la classificació dels llocs a 18 E021, la meitat del recorregut. Aquesta mesura té aproximadament el mateix cost que tres llocs de cap de servei.

En els laboratoris, continuem reclamant la promoció que sempre ha existit i que ha sigut eliminada unilateralment, pròximament vos informarem en profunditat.

Reestructuracions

Entre els assumptes que l’Administració si reconeix que ha de negociar, tot i que també ens recorda que no ha d’assolir un acord, ha plantejat la integració de l’Editorial en la Biblioteca i la “concentració” de personal informàtic de Centres i Serveis en l’ASIC, començant per Topografia, Enginyeria Aeroespacial, i el SIE. A hores d’ara, l’Administració no ha facilitat informes tècnics que avalen aquestes agrupacions.

D’altra banda, i malgrat el compromís adquirit públicament pel Gerent, l’Administració encara no ha presentat el llistat de llocs als quals cal reconéixer el complement d’anglés. En aquest sentit, STEPV si ha presentat una proposta concreta per passar de les paraules als fets.

STEPV també reclama millores en les estructures d’alguns serveis i el reconeixement de la disponibilitat i l’especificitat del treball amb éssers vius del Personal de Granges. Especialment, en el context actual de continues emergències climàtiques on el personal és mobilitzat.

Oferta d’Ocupació Pública 2026

I el silenci no és neutral: és bloqueig. La proposta es va registrar amb 14 dies d’antelació i amb només tres pàgines de documentació. Temps i informació més que suficients.

Sis anys d’espera no són una anècdota. Són un fracàs de gestió

El punt “ajornat?” vol regular per normativa els terminis dels processos de selecció i promoció del PTGAS: seguretat jurídica, agilitat i normalitat administrativa. El que la Gerència vol evitar és parlar d’aquesta realitat:

• 4 places perdudes de l’OEP 2022 per caducitat (un fet sense precedents).

• 25 places paralitzades en 4 processos selectius que segueixen al “Polilimbo”.

• 64 mesos de mitjana per a resoldre una oposició de PTGAS.

I mentre el PTGAS espera més de 5 anys, la promoció del PDI es resol en només quatre mesos. Dues velocitats. Dos tractes. Una desigualtat indefensable.

L’ajornament és un senyal de debilitat

Malgrat la por al debat del rectorat, no el pot evitar. Ens diran que catorze dies d’antelació no són prou, perquè el reglament no concreta el termini, però el 30 d’abril ja no tindran excuses.

Així doncs, catorze dies per llegir tres pàgines no són suficients quan ho demana el PTGAS, però el Consell de Govern es convoca amb una setmana i mil pàgines per revisar: La llei de l’embut.

Si guanya temps, si intenta silenciar la majoria, si desplaça el Consell a Alcoi per evitar concentracions a Vera, és perquè el malestar és real.

El PTGAS exigeix dignitat.

Però la realitat és que s’han deixat perdre 4 places de l’oferta de l’any 2022, per no convocar-les en tres anys (article 70 de l’EBEP), hi ha processos paralitzats i la majoria dels processos podrien veure’s afectats per una interpretació literal de la recent Sentència del Tribunal Suprem 930/2025.

Això és perquè la UPV és d’una eficàcia envejable per a resoldre la selecció i promoció del PDI, però es mostra incapaç quan es tracta del PTGAS. Aquesta desigualtat en la gestió no és casual ni inevitable.

Si no és objecte de negociació, serà normativa

L’administració es nega a negociar calendaris d’execució dels processos selectius, que altres administracions, com la GVA, ja han blindat per llei (art. 55 LFPV)

Si el Rectorat entén que la calendarització no és matèria de negociació sindical, aleshores estem davant d’una qüestió d’organització i regulació interna.

I les normes internes de la universitat es debaten i s’aproven al Consell de Govern.

STEPV activarà el Consell de Govern

En les eleccions al Claustre el PTGAS vàreu dipositar la vostra confiança en nosaltres. Això es va traduir en 6 dels 7 representants del PTGAS al Consell de Govern.

Aquesta representació no és simbòlica. És una responsabilitat i, a més, és suficient per a incloure punts específics en l’ordre del dia. I això és precisament el que hem fet, per a la sessió del pròxim 5 de març.

La proposta que presentem

• Límit temporal clar: cap procés selectiu o de promoció pot superar els tres anys des de l’oferta fins a la presa de possessió.

• Calendari reglamentari: fixació de terminis objectius per convocatòria, proves, resolució i publicació.

• Pla de regularització immediata per als processos que acumulen retards.

• Mecanismes de transparència amb informe periòdic al Consell de Govern.

Pots llegir-la sencera aquí.

Encara et necessitem

La decisió final es votarà al Consell de Govern. Així que, la majoria que ens vàreu donar en les eleccions ens permet forçar el debat, però per guanyar-lo necessitem que parles amb els membres del Consell de Govern que conegues. Explica’ls per què aquesta regulació és necessària i demana’ls que voten a favor.

No estem demanant privilegis: estem exigint seguretat jurídica, previsibilitat i respecte.

Capilla pot intentar bloquejar la negociació, però no pot silenciar la majoria del PTGAS.

STEPV diu prou. Hem presentat un requeriment formal al rector per a denunciar una situació que ja és insostenible:

• Pèrdua de 4 places d’A1 administració general de l’OOP 2022 per negligència, en haver-les deixat caducar per no convocar-les en 3 anys.

• Processos en el «llimbs» sense llistes d’admesos i exclosos després de tres, quatre o fins a cinc anys des que les persones interessades pagaren la seua instància.

• Discriminació estructural, mentre el PDI promociona el mateix ano que s’acredita i aquests processos es resolen en pocs mesos, la promoció del PTGAS ja no suposa el 40% de l’OOP, com en la Generalitat o com feia el rector Mora, i, a més, part de l’escassa oferta es deixa morir.

• L’equip del rector afirma en mesa negociadora que «no existeix cap problema» en no fer oferta específica de promoció en places barrades, com fa la UV o la UA, i per tant no estan disposats a donar cap solució. Per a ells no és un problema; per a les persones que fan la feina cada dia, sí.

No som personal de segona.

STEPV ha instat al rector a depurar responsabilitats per la pèrdua de places, a activar de forma immediata els processos paralitzats i a crear un grup de treball per a desbloquejar la situació de les places barrades.

Us recordem la campanya que estem duent a terme des d’STEPV contra les polítiques de recursos humans del rector Capilla amb el PTGAS, i us convidem a lluir el llacet i participar en les protestes, perquè la dignitat de la plantilla no és negociable.

Més promoció i menys col·locació a dit!

Les explicacions que mereixeu

No ha sigut per falta de voluntat de consens. De fet, els sindicats havíem presentat una proposta pensada per donar resposta a les necessitats reals de la plantilla. Però l’administració ha considerat que cedir en allò mínimament raonable era un esforç excessiu.

La seua proposta de “negociació” consisteix a oferir les 4 reunions mínimes que obliga el reglament, tres d’elles a final d’any, i la resta, a un acte de fe, sense dates fixes. Si tu i jo volem fer-nos un café posem data si no tu i jo estem segurs que no ens farem el café.

A més, l’administració manifesta dubtes “existencials” sobre si qüestions com:

• el protocol davant l’assetjament d’estudiants al professorat, o

• el pla d’ordenació de laboratoris,

tenen alguna cosa a veure amb les condicions de treball.

Tampoc s’han considerat dignes d’entrar al calendari altres assumptes clau com ara:

• la normativa de comissions de servei,

• la planificació d’oposicions i concursos,

• i altres qüestions que, pel que sembla, poden esperar indefinidament.

Nosaltres continuarem defensant que negociar no és deixar passar el temps, sinó posar dates, temes i voluntat damunt la taula.

I què n’ha fet la UPV? Res. No ha convocat l’oposició. Les ha deixades morir.

El resultat és greu: en haver passat el termini legal, aquestes places s’han perdut. I si ara es volen recuperar, caldrà fer-ho a costa de la taxa de reposició de 2026, substituint-les per altres quatre places. És a dir, es posa en perill eixa oferta que estaves esperant.

La derivada

I encara més: aquestes places havien d’anar incloses amb les de l’OPE de 2025, amb un total de 13 places entre promoció interna i accés lliure. Però com que les ofertes s’acumulen i no es convoquen, tot apunta que el resultat serà, una vegada més, el retard de tot el procés.

Creieu que això haguera passat en el PDI? Sempre paguem els plats trencats el PTGAS… Toca’t el nas!

L’anàlisi

No sabem si això respon a una desídia institucional flagrant o a una estratègia calculada. El que sí que sabem és que, després d’un esforç col·lectiu per arribar a una oferta, quan tot està acordat, l’Administració fa la seua jugada mestra: deixa caure les places, sense cap explicació i sense assumir responsabilitats.

Això sí: quan es tracta d’activar el col·locòmetre, aleshores no hi ha retards ni oblits. Tot va rodat. Sense dilacions, sense excuses, sense “ens ha passat el termini”.

Expliqueu-ho als companys. Lluïu el llaç de protesta. Aturem aquesta política de recursos humans.

Perquè sí: estem farts. Molt farts.

Enhorabona, companyes i companys!

Que aquesta convocatòria veja la llum ara demostra una cosa clara: la pressió funciona.

Però no n’hi ha prou. Cal un canvi real i profund en la política de recursos humans.

Per això la concentració del 18 de desembre, a les portes del Consell de Govern, continua sent necessària.

Exigim planificació, transparència i una promoció professional justa. Convocarem tantes voltes com calga a veure si així van resolent-se les coses.

Participa-hi.

Veniu per el vostre llaç: per què roig amb punts blancs?

Amb el «col·locòmetre» desbocat apareixen els bolets a la UPV: com els bolets, aquest procés ha crescut ràpidament, sense control i ocupant espais que no li corresponen.

El llaç roig amb punts blancs evoca l’Amanita muscària, un bolet aparentment atractiu però altament tòxic. És la metàfora d’un model de gestió que pot semblar inofensiu, però que ens retorna a pràctiques que créiem ja superades a la universitat.

Doncs passa… que no s’ha dut a terme.

L’administració va fixar una data de manera unilateral que, casualment, no era possible per als sindicats. Davant d’aquesta situació, les organitzacions sindicals amb representació a la mesa —STEPV, UGT, CCOO i CSIF— van proposar tres noves dates rebutjades per l’administració.

A més, es va exigir una proposta “absolutament disruptiva”: establir un calendari dels temes pendents, aquells que la universitat acostuma a posposar.

En altres llocs no passa

Convé recordar que la Mesa General d’Universitats (a diferència del que passa ací) es fa un esforç real per quadrar agendes i resoldre qüestions.

Tot apunta, per tant, a un problema de model, atribuïble a la Vicegerència de Recursos Humans o a la Presidència. Algú hauria de prendre’n nota.

Més llenya al foc

També es va recordar que cal elaborar les actes de les reunions i sotmetre-les a votació, un requisit bàsic perquè la negociació tinga garanties mínimes de transparència i validesa.

En qualsevol cas, totes les organitzacions sindicals han coincidit a posar-se a disposició per evitar el bloqueig. Han aconseguit una cosa gens fàcil: unir-nos a tots.

Què podeu fer?

Us convoquem el 18 de desembre, a les 9:45 h, davant del Rectorat i abans de l’inici del Consell de Govern, a una concentració per deixar clara la nostra indignació.