El treball a les granges comporta esforç físic continu, tasques a l’aire lliure i en espais sense climatització. La calor extrema no és una simple molèstia: és un risc laboral que s’ha de prevenir.

Hem sol·licitat:

Vos mantindrem informats. Mentrestant, continueu comunicant-nos qualsevol incidència o situació de risc.

Malgrat la tràgica experiència de la DANA en la nostra comunitat, el govern de la nostra universitat continua minimitzant les alertes màximes de protecció civil i llançant comunicats ambigus, difícils d’interpretar.

Alertes roges per calor

El 8 de juliol de 2026, el Campus de Gandia va estar en alerta roja per calor extrema i, davant una situació de màxima gravetat, el Gabinet d’Emergències Rectoral (GER) ni tan sols es va reunir, incomplint flagrantment la seva pròpia normativa.

Davant la sol·licitud d’ STEPV, presentada l’endemà, d’aplicar el protocol i passar a la modalitat en línia, la resposta del Servei de Prevenció de la UPV va ser que no és necessari el cessament general d’activitats perquè el personal treballa en interiors climatitzats, és a dir, «a l’ombra». Fins i tot després de col·lapsar l’aire condicionat de l’Edifici F aquest mateix matí, la solució va ser improvisar ventiladors portàtils.

Sota aquesta lògica tan absurda com temerària, davant una alerta roja per pluges torrencials o inundacions, també es podria obligar a tota la comunitat universitària a desplaçar-se argumentant que «dins de les aules no plou«.

I avui, davant una nova alerta roja, aquesta vegada al Campus de Vera, el comunicat oficial del rectorat diu que seguim les recomanacions i protocols d’emergència amb un enllaç que ni tan sols conté el protocol, i en el qual se’ns recomana hidratar-nos bé, no fer activitats no essencials a l’exterior i no fer foc, però no diu res sobre evitar desplaçaments si vens caminant, amb bicicleta o en transport públic, ni sobre el treball en l’exterior en hivernacles, granges i similars, ni que fas si la climatització del teu despatx és ineficient o, directament, no va.

I després diran que no llegim bé.

Des d’STEPV volem expressar la nostra profunda preocupació davant la sensació de desprotecció en el context de les alertes roges. Sembla mentida que, després de la tràgica experiència de la DANA al nostre territori, hàgem de tornar a presenciar com es minimitzen les alertes.

El protocol és clar

El protocol aprovat pel Consell de Govern el 20 d’octubre de 2025 estableix que, davant una alerta roja per calor, procedeix el cessament de l’activitat presencial o el seu pas a modalitat en línia, tant en l’àmbit docent com laboral.

També indica que s’han d’evitar els desplaçaments cap als campus o des dels campus. Cal recordar, a més, que els accidents in itinere també són responsabilitat de l’empresa i que, davant avisos taronja o roig, s’han de garantir condicions segures d’accés al lloc de treball.

La Matriu de Presa de Decisions del protocol oficial de la UPV, publicada en el BOUPV núm. 2025/0176, estableix l’obligació d’actuar davant situacions de nivell 3, com una alerta roja.

La UPV manté l’activitat presencial

Malgrat això, el 8 de juliol de 2026, amb el campus de Gandia en alerta roja per calor extrema, la UPV va mantindre l’activitat presencial.

Davant la nostra sol·licitud formal d’aplicar el protocol i passar a modalitat en línia, la resposta del Servei de Prevenció va ser que no era necessari el cessament general d’activitats perquè el personal treballava en interiors climatitzats; és a dir, “a l’ombra”.

Aquesta justificació resulta inassumible per tres motius principals:

1. Obliga la comunitat universitària a desplaçar-se en condicions extremes, precisament quan el protocol indica que s’han d’evitar els desplaçaments.
2. No garanteix la seguretat real de totes les instal·lacions, com ha quedat demostrat amb incidències com la fallada del sistema de climatització a l’Edifici F del campus de Gandia. La resposta no pot ser improvisar ventiladors portàtils davant una alerta roja.
3. Ja hi ha conseqüències reals: en els últims dies s’han registrat colps de calor que han afectat un estudiant i personal de les contrates al campus de Vera.

Amb aquesta lògica tan absurda com temerària, davant una alerta roja per pluges torrencials o inundacions també es podria obligar tota la comunitat universitària a desplaçar-se amb l’argument que “dins de les aules no plou”.

El problema no és només què passa dins dels edificis. El problema és també com s’arriba al campus, en quines condicions es treballa i quines garanties reals ofereix la institució.

El GER s’havia d’haver reunit

Segons el mateix protocol, el Grup d’Emergència Rectoral, el famós GER, hauria de reunir-se davant avisos taronja o roig emesos per l’AEMET.

Si aquesta reunió no s’ha produït, no s’han valorat formalment mesures com el teletreball, la suspensió de l’activitat presencial o el pas a modalitat en línia.

No es pot motivar la no aplicació d’una mesura si ni tan sols s’ha valorat.

Confiança molt minvada

Aquesta manera de procedir genera poca confiança, especialment després de la gestió deficient de la DANA, que ja va motivar advertències de la Inspecció de Treball a la UPV.

Entre les principals mancances assenyalades, la Inspecció de Treball va destacar la no convocatòria del comité d’autoprotecció, la falta de formació específica de les persones que van prendre decisions aquella vesprada i la constatació que la “gestió de l’emergència va fallar”.

Arran d’aquella situació, es va crear el GER sota la premissa que implicava menys persones que el comité d’autoprotecció i que, per tant, havia de ser un òrgan més àgil i fàcil de convocar. També es va aprovar el nou protocol al qual feiem referencia.

Però les normes noves, si no s’apliquen quan toca, ens deixen exactament com abans.

Que hem fet

Des de dilluns hem estat pressionant perque s’aplicaren mesures preventives. Hem presentat un escrit de queixa adreçat al rector en els termes ací exposats.

En el cas de la Universitat, és cert que bona part dels espais disposen de climatització. Tanmateix, encara hi ha dependències (més de les que sembla) com laboratoris, tallers, magatzems, hivernacles, granges o altres espais de treball i docència on les condicions tèrmiques poden ser inadequades.

Des de STEPV hem traslladat hui a la Mesa General de Negociació que aquesta mesura també podria aplicar-se ací adaptada al nostre context. Hem sol·licitat la inclusió d’un punt específic en la Mesa General de Negociació de l’11 de juny.

Cuidem-nos!

Hi ha un convenciment general que es permet la matriculació de més estudiantat del que permet l’aforament del laboratori on s’ha d’impartir les pràctiques, i per això hem decidit fer un estudi per a comprovar el grau de realitat d’aquest convenciment.

L’estudi

Aquest informe té com a objectiu l’anàlisi de la discrepància entre la capacitat legal i l’ocupació real en les pràctiques de laboratori.

Partim de la premissa que existeix una desconnexió crítica en la nostra institució que prioritza el volum de matriculació i l’estadística administrativa sobre la seguretat física de l’estudiantat i la integritat jurídica del professorat.

Si paguen, compten.

Metodologia de la Mostra

Per a garantir la representativitat d’aquesta anàlisi, s’ha auditat una mostra tècnica amb els següents paràmetres:

• Abast: 42 grups de pràctiques.

• Diversitat: 7 assignatures troncals distribuïdes en 5 Escoles distintes.

• Població afectada: Una mostra total de 1.224 alumnes.

L’objectiu ha sigut contrastar les dades d’ocupació real (llistats de matriculació) amb els Plans de Seguretat i Salut de cada centre, que dicten legalment l’aforament màxim permés per metre quadrat i tipus d’equipament.

Anàlisi de Resultats

Les dades extretes de l’auditoria són els següents:

El 93,2% de l’estudiantat realitza les seues pràctiques en entorns que superen l’aforament que la mateixa universitat ha determinat, la qual cosa ens fa concloure que hi ha un incompliment sistèmic de les mesures de seguretat en els laboratoris docents.

L’anàlisi per departaments determina que únicament un presenta un compliment residual (11,1%), mentre la resta opera en un escenari d’il·legalitat tècnica.

Analitzant per centres, 3 dels 5 analitzats registren un 0% de compliment. Ni un sol grup de pràctiques analitzat en aquests centres respecta l’aforament de seguretat. Un dels centres compleix totalment la normativa, si bé és cert que només ha aportat un grup a la mostra.

Per assignatures, el 57% de les assignatures analitzades suspenen en matèria de seguretat, operant tots els seus grups per damunt de l’aforament permés.

L’aforament no és un suggeriment, sinó una obligació

L’excés de persones col·lapsa les vies d’evacuació i augmenta exponencialment la probabilitat d’accidents per falta d’espai de maniobra.

A més, i des de la perspectiva Docent, els grups nombrosos degraden la Qualitat Docent. És impossible impartir docència d’excel·lència quan el professor no pot si més no circular entre les bancades per a supervisar el treball.

Si paguen, compten

Des d’STEPV, i coincidint amb el Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, iniciem una campanya que reclama:

1. L’adequació dels grups de pràctiques a la capacitat real de les instal·lacions.

2. Evitar el desdoblament de grups eliminant hores de formació.

3. Compute de tot el estudiantat per a limitar l’aforament, amb independència que siga la primera vegada que cursa l’assignatura o no.

4. Informació adequada i suficient al professorat sobre les seues obligacions i responsabilitats legals.

Si una o un estudiant ha pagat la seua matrícula per les seues pràctiques, han de ser computats a l’efecte d’aforament en el laboratori sempre.

El sindicat va transmetre la necessitat de:

• La contractació de més personal en la fundació CEDAT amb una formació específica.

• Millores en els protocols d’actuació en cas de conflictes de convivència que donen garanties al professorat. Aquests protocols han d’estar equilibrats, per la qual cosa en el sindicat considerem necessari l’assessorament de personal expert en la matèria.

• Plans d’inclusió també per al PTGAS, PI i PDI amb necessitats especials, que garantisquen els seus drets i els de la resta del personal que treballa amb ells.

També, vam oferir la possibilitat de posar en contacte a la Universitat amb persones expertes en la matèria perquè puguen col·laborar.

La UPV ha de garantir els drets de l’estudiantat amb necessitats especials, així com també els de la resta de l’estudiantat, i, per descomptat, els drets del professorat i la resta de personal, que com a sindicat són els que ens corresponen defensar.

STEPV no pot acceptar que la inclusió es traduïsca en un cost per a la salut, la integritat i/o la càrrega de treball del nostre personal.

El vicerector de professorat i el d’estudiantat i la vicerectora de societat van mostrar-se receptius amb les nostres propostes, i ens van transmetre que comparteixen les nostres inquietuds. A més, ens van informar de la creació d’un futur Observatori de la Generalitat, i de mantindre i augmentar les campanyes de sensibilització i formació dirigides al personal.

Tota i la bona sintonia que en aquest tema tenim ambdues parts, STEPV romandrà atent a l’evolució sense abandonar la vigilància, per a evitar que les persones treballadores siguen les que assumisquen els costos de la inclusió.

Des d’STEPV volem ser taxatius: la nostra màxima prioritat és la defensa dels drets i la protecció del professorat i la resta de la plantilla. Per això, t’animem a acudir al sindicat davant qualsevol problema que t’afecte o conegues.

STEPV sempre al vostre costat.

Pensem que pot ser que les dures crítiques que els representants de PTGAS i PI li van fer al Claustre del 13 de desembre de 2024 l’hagen fet reflexionar. Siga com siga, ha rectificat i això és de savis.

No obstant això, ens preocupa que darrere d’aquesta bona acció el rector només busque guanyar temps per a aprovar la reforma del pla d’autoprotecció. Aquesta reforma vol eliminar els comités d’autoprotecció de l’equació i centralitzar les decisions en el Gabinet d’Emergència Rectoral (GER), amb molts vicerectors i poc personal tècnic especialista.

El nou pla inclou la possibilitat que el GER puga retenir el personal confinat a la UPV en cas d’alerta roja o que determine l’ordre d’evacuació en cas de perill.

Que el rector haja gestionat bé aquesta alerta meteorològica no li ha de donar carta blanca per a futures crisis. Des d’STEPV exigim la presència dels representants legals dels treballadors i treballadores als òrgans que prenen les decisions en matèria de seguretat.

No obstant això, som conscients que la inclusió real no es fa només amb bones intencions, també es necessita inversió i planificació. Per tal de trobar solucions efectives i duradores, STEPV ha sol·licitat reunir-se amb l’equip de govern, per sumar esforços, exposar la nostra visió i cercar vies de col·laboració.

Busquem un compromís ferm per a establir els plans de formació, dotacions de recursos i establiment dels protocols necessaris per a fer front a aquests reptes de manera conjunta i amb èxit.

Amb el començament del curs, torna la preocupació del professorat que ha d’assumir aquest repte amb només un protocol de comunicació i convivència universitària què, de vegades, genera més dubtes dels que resol.

Es fa palesa la necessitat de trobar solucions per evitar conseqüències per a la salut del professorat, com les produïdes el curs anterior, i en aquest sentit des d’STEPV agraïm la bona disposició del rectorat per reunir-nos i treballar.

En STEPV volem una universitat inclusiva, però com a sindicat de treballadores i treballadors la nostra prioritat és assegurar les garanties laborals suficients del professorat.

Us animem a compartir amb nosaltres les vostres idees, experiències o preocupacions en el correu stepv@upv.es o en la nostra oficina, a la planta baixa de l’edifici 4G.

Vos informarem del resultat de la reunió, que se celebrarà el pròxim 3 d’octubre.

Con el fin de recoger propuestas sobre posibles mejoras en los servicios del Centro de Salud, queremos animarte a compartir tus ideas. Creemos que este es un buen momento para conocer vuestras inquietudes y necesidades como personal de la UPV.

Nos gustaría saber qué servicios consideras que debería ofrecer el Centro de Salud de la universidad.

Puedes enviarnos tus sugerencias a través de nuestro correo electrónico: stepv@upv.es

En STEPV nos preocupa la salud mental de la plantilla de la UPV. El contrato que la universidad mantiene con la mutua Umivale Activa incluye la atención psicológica para trabajadoras y trabajadores. Sin embargo, no tenemos constancia de que este servicio se esté prestando.

Por este motivo, las delegadas de prevención de STEPV aprovechamos la Jornada técnica «Aspectos psicosociales en entornos laborales universitarios: una visión de conjunto«, organizada por la propia mutua en colaboración con la UPV, para plantear directamente a los responsables de Umivale cómo puede acceder la plantilla a estos servicios de salud mental.

De forma sorprendente, el moderador de la jornada decidió que no era necesario que se nos respondiera públicamente, y nos invitó a trasladar la pregunta durante el “vino de honor”. Nos parece inadmisible que se silencie una cuestión tan relevante y urgente, y que se pretenda desviar a un espacio informal una respuesta que afecta al derecho de toda la plantilla.

Es grave que un servicio por el que la universidad paga no esté utilizándose por quienes lo necesitan y que la propia universidad no exija a la mutua el cumplimiento del contrato, pese a las reiteradas demandas de STEPV. Pero lo más preocupante es que se nos niegue la posibilidad de obtener una respuesta pública de los responsables de esta situación.

Al menos, la jornada sirvió para que el vicerrector con competencias en la materia se comprometiera públicamente a formar al personal responsable de los CDIS en prevención de riesgos psicosociales. No podemos olvidar que, según los datos oficiales, en España casi el 40% de los días de baja laboral están relacionados con problemas de salud mental, y que se producen 11 suicidios diarios por esta causa.

Por todo ello, emplazamos al rector de la UPV a responder públicamente a la pregunta que uno de sus responsables decidió bloquear:

¿Por qué la mutua no está proporcionando un servicio de salud mental por el que la universidad está pagando?