«Atés que no es tracta de funcions permanents o estructurals de les administracions públiques, no es valorarà l’experiència en treballs de personal laboral d’investigació no de plantilla, contractat amb càrrec a projectes o línies d’investigació o serveis cientificotècnics»

Consulta el vídeo ací…

Capilla t’exclou.

L’administració dirigida pel rector Capilla exclou la teua experiència a les convocatories d’oposició. La teua experiència no conta.

T’ho contem en el vídeo.

En STEPV lluitem pel reconeixement del teu esforç

En la UPV, les diferències salarials són evidents. El PTGAS laboral del grup C cobra, de mitjana, 263 euros menys que el personal funcionari del mateix grup. En el grup A2, la diferència ascendeix a 738 euros mensuals, i en el grup A1 aconsegueix els 1.442 euros. Fins i tot quan al personal laboral se li exigeix el grau de doctor —un requisit que no s’exigeix al personal funcionari— la diferència continua sent de 556 euros al mes.

I això ocorre a pesar que la UPV paga per damunt dels mínims establits en l’III Conveni Col·lectiu. Un conveni que STEPV es va negar a signar per considerar que consolidava la precarietat laboral, mentre que CCOO, UGT i CSIF sí que ho van subscriure juntament amb el conjunt d’universitats públiques valencianes.

Ara, en plena negociació de l’IV Conveni Col·lectiu, les perspectives per a aquest col·lectiu no són encoratjadores. STEPV és l’únic sindicat que està defensant una equiparació salarial real entre el personal laboral i el personal funcionari que realitza funcions equivalents.

Les universitats acusen a  STEPV de voler acabar amb la investigació. Res més lluny de la realitat: el que volem és posar fi a la precarietat.

La via per a ser personal funcionari

Davant aquesta situació, moltes persones treballadores troben com a única eixida presentar-se a les oposicions per a accedir als llocs funcionarials equivalents.

Per això, dins de la negociació de l’IV Conveni Col·lectiu,  STEPV ha proposat que l’experiència adquirida com PTGAS laboral temporal siga valorada, en els barems de mèrits, de la mateixa manera que l’experiència en les escales funcionarials amb funcions equivalents.

No obstant això, en lloc d’acceptar aquesta proposta, l’administració dirigida pel rector Capella ha decidit modificar unilateralment les convocatòries d’oposicions del personal funcionari per a excloure expressament eixa experiència professional dels mèrits valorables.

Per a això ha incorporat el següent paràgraf:

«Atés que no es tracta de funcions permanents o estructurals de les administracions públiques, no es valorarà l’experiència en treballs de personal laboral d’investigació no de plantilla, contractat amb càrrec a projectes o línies d’investigació o serveis cientificotècnics.»

Una destralada unilateral i sense negociació

Aquest canvi ha sigut introduït amb nocturnitat, traïdoria i de manera unilateral per l’administració, sense negociació amb la representació sindical.

La decisió altera de facto les regles d’accés a l’ocupació pública i vulnera l’obligació legal de negociar aquest tipus de mesures, incomplint l’article 37 de l’Estatut Bàsic de l’empleat públic (EBEP).

L’actuació de la UPV no sols demostra una absoluta falta de voluntat negociadora, sinó que suposa un greu atac a la negociació col·lectiva i als drets de les persones treballadores.

Per això, STEPV recorrerà totes les convocatòries que incloguen aquest text discriminatori. No permetrem que es buide de contingut la negociació col·lectiva mitjançant decisions unilaterals.

Generem milions, ens paguen amb menyspreu

Les dades retraten la hipocresia del Rectorat. En 2025, la UPV va ingressar prop de 127 milions d’euros per activitats d’R+D+I i formació no reglada, 8,5 milions més que l’any anterior.

Aquests ingressos, així com el prestigi investigador de la Universitat, no serien possibles sense el treball diari del PTGAS laboral temporal: un personal altament qualificat, amb experiència especialitzada i difícilment substituïble.

No obstant això, els qui contribueixen de manera decisiva a l’èxit investigador de la UPV continuen suportant condicions laborals clarament inferiors.

Passa a l’acció

La realitat és clara: la UPV manté en la precarietat a un col·lectiu essencial per al funcionament de la investigació i per al prestigi de la Universitat.
No podem acceptar que continue existint personal de primera i de segona en les universitats públiques.

Defensa els teus drets. Lluita amb STEPV.

Des d’STEPV ho tenim clar: és perfectament possible aconseguir un procediment àgil sense triturar els drets del personal interí. A continuació, vos mostrem la distància que ens separa de l’administració.

El nostre límit: La teua dignitat

L’eficiència de l’administració no es pot finançar amb el llast dels drets dels interins. STEPV no acceptarà cap normativa que convertisca la gestió de les borses en una trampa per al personal.

Defensar les teues garanties és la nostra prioritat.

STEPV considera que, en un moment especialment greu per al sistema educatiu públic, el silenci institucional de les universitats resulta difícil d’entendre per a la comunitat educativa. La universitat no és una realitat separada de l’escola pública, dels instituts ni de la formació professional: forma part d’un mateix sistema públic de coneixement, igualtat d’oportunitats, cohesió social i defensa de la llengua pròpia.

La comunitat educativa necessita saber que la universitat pública està al seu costat. En un moment com l’actual, el silenci no és neutral: allunya les universitats d’un conflicte que també les interpel·la directament.

Per això, STEPV reclama a les rectores i rectors que facen sentir la seua veu institucional i expressen un compromís clar amb l’educació pública valenciana. No es tracta d’una adhesió partidista, sinó de defensar els principis que les universitats públiques representen: el dret a l’educació, la qualitat docent, la dignitat professional del professorat, la inclusió, la igualtat d’oportunitats i el valencià com a llengua de coneixement i convivència.

Cal recordar que el treball efectivament realitzat no pot quedar en qüestió per un canvi posterior de criteri. El principi és clar i irrenunciable: el treball fet s’ha de pagar, sense excuses.

Les guàrdies que ja s’han dut a terme: han estat degudament autoritzades, han prestat un servei efectiu, i no poden quedar sense compensació econòmica per una modificació posterior de les condicions o interpretacions.

Des del sindicat hem preparat un model de reclamació perquè cap treballadora ni treballador veja vulnerat aquest dret.

Us recordem que hui a les 13 h, hi haurà una assemblea per tractar aquest tema, us animem a participar.

Per què?

La sensació és clara: a la UPV s’està penalitzant qui té els sous més baixos i ha d’atendre criatures o familiars dependents, obligant-nos a triar entre la pasta o la família, mentre el rector Capilla, per acció o per omissió, permet que es deixe fora del sistema a qui més ho necessita.

No sabem si l’objectiu és privatitzar serveis, forçar l’abandonament de la reducció de jornada o totes dues coses, però el resultat és injust i inacceptable.

Què anem a fer?

Per tot això, convoquem una assemblea dimarts 20 de gener a les 13 h, on us explicarem què hem estat fent des del sindicat i com proposem que el col·lectiu avance.

Enllaç assemblea.

Sense vosaltres no tenim força, i la força (com sempre) és vostra.

Guàrdies sí. Exclusions no.

Guàrdies per a totes.

Aquesta decisió ha generat incertesa, malestar i un clar greuge, especialment entre el personal que ha sol·licitat la reducció de jornada per motius de conciliació familiar.

1. Quin és el problema?

El problema és clar:
un col·lectiu concret —el personal amb jornada reduïda— queda exclòs de les guàrdies de dissabte, tot i que aquestes guàrdies:

• són voluntàries,

• cobreixen necessitats estructurals del servei,

• i s’han realitzat de manera continuada durant anys.

Aquesta exclusió implica una pèrdua econòmica directa i suposa, en la pràctica, penalitzar l’exercici d’un dret legal com és la reducció de jornada, dret que majoritàriament s’exerceix per cura de fills o familiars dependents.

2. Quan és cert que no es poden fer: si són hores extraordinàries

Cal dir-ho clar:
si les guàrdies de dissabte es consideren hores extraordinàries, l’argument utilitzat per la Gerència té base legal.

La normativa estableix que:

• les hores extraordinàries han de ser excepcionals,

• no poden formar part de l’organització ordinària del treball,

• i no són compatibles amb una jornada reduïda, perquè suposen una ampliació voluntària del temps de treball.

En aquest escenari concret, la prohibició seria legal.

3. Però hi ha una altra interpretació possible (i perfectament legal)

Ara bé, aquesta no és l’única interpretació possible, ni tampoc l’única que permet la normativa.

Existeix en altres àmbits de la funció pública —especialment en sanitat— una figura diferent:
la jornada complementària o servei especial, que:

• no es considera hora extraordinària,

• no amplia la jornada ordinària,

• té una retribució pròpia,

• i respon a necessitats estructurals del servei.

Les guàrdies de dissabte dels auxiliars de serveis s’assemblen molt més a aquest model que no a una hora extra clàssica:

• són previsibles,

• són periòdiques,

• es planifiquen amb antelació,

• i cobreixen serveis que la universitat necessita garantir.

4. No hi ha cap impediment legal per negociar-ho

És important deixar-ho clar:
no hi ha res en la normativa que impedisca crear i regular una figura pròpia de guàrdies de dissabte, diferent de les hores extraordinàries.

Això requeriria:

• regulació clara,

• negociació sindical,

• i una definició adequada del règim retributiu i organitzatiu.

Però és perfectament viable i, a més:

• evitaria exclusions injustificades,

• garantiria la conciliació,

• i donaria seguretat jurídica tant al personal com a l’Administració.

5. El que ja s’ha treballat, s’ha de pagar

Finalment, volem deixar una qüestió molt clara:

Tot el treball realitzat s’ha de retribuir.

Les guàrdies que ja s’han fet:

• han estat autoritzades,

• han prestat un servei efectiu,

• i no poden quedar sense compensació econòmica per un canvi posterior de criteri.

Des del sindicat hem preparat un model de reclamació perquè cap treballadora ni treballador veja vulnerat aquest dret.

Conclusió

• El problema no són les guàrdies, sinó com es defineixen.

• Penalitzar la reducció de jornada no és una solució justa ni necessària.

• Hi ha alternatives legals, negociables i més equitatives.

• I el treball fet s’ha de pagar, sense excuses.

Guàrdies sí. Exclusions no.
Guàrdies per a totes.

Aquesta sentència és fruit de la denúncia de diversos professors i professores associades de la plataforma de professorat associat de la UV, la pionera del nostre País, i tot i que només es tracta d’una batalla guanyada, perquè la sentència es pot recórrer, la importància és fonamental.

La sentència assenyala que: “ha resultat acreditat que concorre el tracte discriminatori cap als demandants, que la discriminació no es produeix per ser una contractació temporal a temps parcial, sinó per la retribució proporcional que perceben els professors Associats respecte dels altres professors universitaris a jornada completa, tenint en compte que tots dos col·lectius de professors fan el mateix treball, imparteixen les mateixes assignatures conforme a les guies docents, compartint el treball la mateixa naturalesa, i sent les condicions laborals que exerceixen les mateixes, no ho és la seua retribució que computa la Universitat de València de manera diferent, no sent objecció per a això la modalitat de contractació laboral, ni l’exigència de tindre una activitat externa per als professors associats”.

Els serveis jurídics d’STEPV estan estudiant la sentència per veure la viabilitat de fer-la extensiva a la nostra universitat i a altres col·lectius com pot ser el professorat ajudant doctor.

Vos continuarem informant, però de moment, hui podem cridar més que mai que a igual treball, igual salari.

No obstant això, les sol·licituds de reducció de jornada que continuen vigents no podran ser modificades i persistiran en els mateixos termes en què van ser emeses. Per sort la jurisprudència indica que no pot aplicar-se amb caràcter retroactiu.

STEPV considera que la sentència no afecta el Pla Concilia, ja que ací no s’aplica aquest decret. No hi ha dubte, la reducció que ara ens lleven no es va incorporar a la UPV fins dos anys després de la publicació del decret.

Tanmateix, la universitat decideix fer extensiva la sentència al nostre Concilia només eixir la circular de la Generalitat comunicant la derogació. I ho fa amb unilateralitat i opacitat.

Mentre, la “Comissió Paritària de Seguiment, Interpretació i Actualització de l’Acord del Pla Concilia” creada, precisament per analitzar casos com aquest, continua sense ser convocada pel seu president, el Vicerector de Diàleg Social, Prevenció, Conciliació i Esports.

De Málaga a Malagón!!!