És important prendre’n consciència de cara a la vaga general de dones del 8 de març pròxim.
Les dades següents posen de manifest les diferències en les experiències de dones i homes que treballen en la recerca, com ara la remuneració relativa, les condicions de treball i l’èxit en l’obtenció d’un fons de recerca.
Segregació vertical i sostre de vidre
En les últimes dècades, s’ha avançat cap a l’equilibri de gènere dins del grup de persones titulades en l’educació superior. Tot i que les dones estaven subrepresentades a nivell de doctorat, el 47% d’elles van obtenir un graduat en doctorat en la UE el 2012.
Malgrat els progressos significatius pel que fa al nivell educatiu de la dona en les últimes dècades, aquesta no es veu representada a mesura que avancen les etapes en la seua carrera acadèmica.
En l’àmbit universitari, el 57% de les persones graduades són dones i la mitat de les tesis doctorals aprovades corresponen a dones. Però, la representació de la dona en la seua carrera docent és molt pobra: a nivell de professorat Ajudant Doctor la diferència amb els homes es troba només en un 1 punt percentual; quan parlem de professorat Titular o personal Contractat Doctor la diferència augmenta fins a 16 punts percentuals; pel que fa als catedràtics i catedràtiques la diferència arriba fins a 58 punts percentuals, és a dir, les dones representen només el 21%. [2] Aquestes dades són més aberrants en el camp de la ciència i de l’enginyeria, on les dones europees representaven només el 13% del personal Catedràtic el 2013.[1]
Segregació horitzontal: ‘els xics a ciències i les xiques a humanitats’
El sexe marca unes diferències quan es tracta de triar l’àrea de coneixement: hi ha més homes que dones que trien enginyeries, sobretot relacionades amb la fabricació i la construcció; tanmateix les dones prefereixen aquelles àrees per obtindre un grau en l’educació.
La proporció de dones investigadores a les universitats publiques és del 46% en el camp de les humanitats, xifra que es desploma fins al 23% en el camp de l’enginyeria i de la tecnologia [2]
Tot i així, entre el 2008 i el 2011 la quantitat de dones en la comunitat científica i el món de l’enginyeria va créixer un 11,1% anual (un ritme més ràpid que el nombre d’homes, que va créixer un 3,3% el mateix període). [1]
Entre 2010 i 2013, només el 9% de les sol·licituds de patents en la UE va registrar només una dona com a inventora.[1]
Diferent remuneració i condicions de treball pitjors
En general, les dones són més susceptibles d’obtenir treballs precaris i/o a temps parcial. En la UE, l’any 2012 va comptabilitzar un 13,5% de dones que treballaven en la recerca a temps parcial (versus un 8,5% d’ homes), i un 10,8% d’aquestes tenien contractes precaris (enfront d’un 7,3% d’homes).
Tanmateix, la bretxa de gènere en les taxes d’ocupació a temps parcial és molt inferior entre el personal investigador del sector de l’educació superior que en el de l’economia en general. Però, la bretxa salarial per gènere persisteix en la recerca i desenvolupament científic: el 2010 els ingressos bruts mitjans per a dones eren un 17,9% inferiors als dels homes. [1]
Sempre governen els mateixos
Com si d’una piràmide es tractara els llocs més alts de responsabilitat de les universitats estan ocupats majoritàriament per homes. En els equips de govern, trobem que el 39% són vicerectores front al 61% vicerectors. Però, pel que fa a la direcció d’un rectorat només el 8% de dones ocupaven el càrrec a dia de 8 de març de 2018 (4 rectores en 50 universitats).
A les escoles trobem un 47% de vicedeganes, i només un 27% de deganes front al 73% de degans. Es manté la tendència de poques dones en llocs de responsabilitat destacats.
En el 82% dels consells de govern d’universitats públiques la representació de dones és molt baixa.
En el cas de la UPV aquest òrgan només compta amb 13 dones, això representa al voltant d’un quart: 3 de cada 4 membres del consell de govern són homes, i també ho són el rector, el secretari general i el gerent.
[1] She figures 2015 – Gender in Research and Innovation
[2]Científicas en Cifras 2015 – UmyC. Ministerio de Economía, Industria y Competitividad
